La invisibilitat de les cuidadores confinades a casa dels altres

Barcelona“Parlem quan baixi a llençar la brossa, que és l’únic moment que no em sent ningú”, avisa. Treballa en un domicili particular de Barcelona cuidant una parella d’avis i netejant la casa. Fins fa uns dies ho feia amb una jornada de vuit hores, com recull el seu contracte, però ara per “por” que ella, que es desplaça en metro, sigui la via d’entrada del virus a la casa, li han demanat que es quedi interna. No li ha quedat cap altra opció. Fa el confinament a la feina, lluny de la família, i espera que el nou règim no passi a ser definitiu.

Una altra dona, que també prefereix no identificar-se, explica que ha passat molts dies acompanyant la persona que cuida a l’hospital i que ho ha fet sense cap protecció tot i la por de posar-se malalta. Treballa 24 hores els set dies de la setmana, compartint habitació amb la senyora de qui té cura i per un sou que, en funció de les setmanes que té el mes, supera per poc els 900 euros. Les treballadores domèstiques, acostumades ja a la invisibilitat i a la falta de protecció que suposa treballar en cases particulars, estan patint aquests dies l’embat de la crisi. I, a més, invisibilitzades.

Moltes han rebut l’ordre de no anar a les cases i no rebran cap ingrés mentre això duri. D’altres han quedat directament acomiadades i no tenen dret a l’atur. I algunes han hagut de passar a ser internes tot i que aquest no era el seu pla de vida i ara es veuen lluny de la família.

“Hi ha d’haver una corresponsabilitat”, reclama Carmen Juares, cofundadora de l’associació Mujeres Migrantes Diversas i pregonera, amb l’actriu Leticia Dolera, de la Mercè 2018. Assegura que l’associació, que ha posat un telèfon a disposició de totes les dones que treballen en l’àmbit domèstic, està rebent moltes alertes. Dijous a la tarda les trucades ja superaven les 120 i el WhatsApp, la via més discreta per a les persones que treballen en domicilis, treia fum. Moltes d’aquestes dones no faran el pas de la denúncia per por o perquè tenen vincles molt estrets amb les persones que cuiden.

Sense atur

“Són persones -més de 750.000 al conjunt d’Espanya- que sempre estan oblidades, però ara més, són més vulnerables, queden tancades”, lamenta Juares mentre explica indignada alguns dels casos que estan rebent. Com el de cuidadores a les quals la família no finança material de protecció com mascaretes i guants. Són dones que no tenen dret a l’atur, que no han quedat incloses en cap de les mesures de suport a l’economia que ha anunciat, fins ara, el govern espanyol i que veuen com la seva situació depèn del que negociïn individualment amb les famílies. “Les persones que tenen contractades cuidadores o dones que netegen haurien de corresponsabilitzar-se’n. Aquesta situació implica que caps i treballadors vagin plegats”, reclama Vilma Herrera, que també esta mobilitzada per reivindicar els drets de les treballadores domèstiques. Ella ara treballa per a una empresa, però després d’anys en domicilis no vol deixar d’acompanyar la lluita de les seves companyes. “Les cases es converteixen en caus de dominació indecent”, explica. I afegeix: “Molta gent no vol baixar del tron, però ja no vivim una època de dominació”.

Des del seu lloc de treball, a la zona alta de Barcelona, abans veia, puntuals, a primera hora del matí i a la nit, dones amb uniforme de servei que treien a passejar els gossos, mentre que ara són ells, els homes de la casa, els que acostumen a sortir a fer aquest passeig. No ha passat el mateix amb les cures, tot i que a Barcelona el 30% de les famílies que tenien algú amb servei d’assistència domiciliària han passat a assumir elles mateixes aquestes tasques i han tret pressió al servei. “Hi ha situacions de clara esclavitud”, denuncia Carles Bertran, director del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers, que critica que la llei “subprotegeix” les treballadores de la llar. Per això reclama la ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre la feina digna de les treballadores de la llar. “Hem de cuidar a qui cuida i valorar com cal la seva feina”, resumeix.