Investiguen dos casos de tràfic de menors immigrants per robar i vendre droga a Barcelona
La Fiscalia alerta que la crisi del covid-19 també pot fer créixer les víctimes d'explotació laboral
BarcelonaEls jutjats d'instrucció de Barcelona investiguen dos casos de tràfic de persones en què les víctimes són menors d'edat immigrants que estaven obligats a cometre delictes. El servei especialitzat en estrangeria de la Fiscalia de Barcelona participa en les dues investigacions, que estan obertes, contra xarxes que havien portat els menors a la capital catalana per fer-los delinquir. En un cas utilitzaven les víctimes per cometre robatoris i en l'altre els feien vendre droga al carrer. No és el primer cop que existeix una investigació de tràfic de menors per explotar-los criminalment a Barcelona, ja que l'any passat es va dictar una sentència condemnatòria contra una banda de Bòsnia, detinguda el 2016, que utilitzava menors per robar al metro.
La fiscal delegada del servei d'estrangeria, Pilar Izaguerri, explica que els últims dos o tres anys han detectat màfies que practiquen el tràfic de menors immigrants per cometre delictes, de persones vulnerables per obligar-les a demanar almoina i d'altres persones també immigrants per explotar-les laboralment. En el cas de les persones obligades a demanar almoina, l'any passat es va dictar una sentència condemnatòria i ara la Fiscalia està a punt de presentar l'escrit d'acusació d'una altra investigació. En tots dos casos, les víctimes i les persones que els explotaven venien de Romania.
Els que estan pendents de judici són els tres empresonats –dos homes i una dona–, que van torturar un home d'uns 80 anys i el van obligar a demanar almoina: estava assegut als Jardinets de Gràcia de Barcelona i gairebé no es podia moure. Havia d'estar 18 hores al carrer i recollia fins a 500 euros diaris que rebien els explotadors. La degradació que va viure la víctima per estar tant temps al carrer va provocar que li haguessin d'amputar la cama. Els explotadors el van convèncer per deixar Romania, on vivia en una casa en ruïnes i havia perdut la feina, dient-li que a la capital catalana tindria una feina en què guanyaria molts diners i podria arreglar casa seva.
Pel que fa a l'explotació laboral, els jutjats d'instrucció de Barcelona tenen una investigació oberta, tot i que es treballa en altres possibles casos de tràfic de persones immigrants per obligar-les a treballar en males condicions. Izaguerri alerta que la crisi del covid-19 també pot fer créixer les víctimes d'explotació laboral, en què més del 90% són estrangers. Segons la fiscal, les persones, que venen de diversos països, estan obligades a treballar a canvi de salaris ínfims i en centres de feina clandestins.
Tot i les noves pràctiques en el tràfic de persones, l'any passat el gruix de les investigacions d'aquest tipus va ser per l'explotació sexual. Els jutjats van instruir una trentena de casos en què s'havien portat dones per obligar-les a exercir la prostitució.
Més ordres d'internament al CIE
Un altre àmbit en el qual intervé el servei d'estrangeria de la Fiscalia és en el centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, que continua tancat des que es va decretar l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus. L'any passat es va dictar l'internament de 830 persones per resolució judicial, quan el 2018 havien sigut 545 i l'anterior 380. La fiscal ho atribueix a l'augment de la població immigrant que està en situació irregular. De les 1.059 persones que van ingressar al CIE el 2019 gairebé el 49% no tenien antecedents policials.
Entre les nacionalitats més predominants, 356 de les persones que l'any passat van estar al CIE de la Zona Franca eren d'Algèria, 301 del Marroc, 107 d'Albània, 91 de Geòrgia i 57 del Senegal. El creixement més significatiu va ser en georgians i va coincidir amb una onada d'arribades de persones d'aquest país demanant asil, cosa que va suposar que moltes acabessin dormint al carrer i que l'administració sospités que algú els enganyava.