Investiguen l'escola Manyanet Sant Andreu arran del suïcidi d'una alumna de 15 anys
La família diu que la menor patia 'bullying' des de feia anys i que l'escola ho sabia i no va fer res per aturar-ho
BarcelonaEls seus pares no volen que a cap altre menor li passi el mateix que a la seva filla. Es va suïcidar el 19 de maig, de camí a l'escola on estudiava, el Manyanet Sant Andreu. Tenia 15 anys. El dia abans la van notar "una mica diferent" a casa: "Li vam preguntar si estava cansada i li vam dir que deixés d'estudiar una estona", explica a l'ARA el seu pare, que assegura que vol saber "quin ha sigut el detonant" de la mort de la seva única filla. La família de la menor assegura que era víctima de bullying i que l'escola ho sabia i no va fer res per aturar-ho. Per això, malgrat que no han interposat una denúncia formal, estan aportant informació als Mossos d'Esquadra, que segons l'ACN estan recollint i analitzant totes les dades i traslladaran un ofici al jutjat que determinarà la línia a seguir. Paral·lelament, els pares han portat el cas també al Síndic de Greuges, que el treballa ja "amb absoluta confidencialitat".
Entre les dades que s'han posat a disposició dels Mossos hi ha un e-mail que la família va trobar uns dies després de la mort de la nena a l'aplicació Google Classroom –a la qual en principi només poden accedir professors i alumnes del centre amb adreces personals de l'escola–. A l'assumpte s'hi podia llegir "muerte" i al cos del text "muere".
La família de la menor (segons el pare, una nena "tímida" i "molt aplicada") ha escrit una carta en què explica com en diverses ocasions es van posar en contacte amb els responsables del centre –els directius, els docents i fins i tot la psicòloga– per denunciar la situació de la seva filla, que s'arrossegava des de P5. "Creiem fermament que l'escola, amb la seva actitud, ha afavorit i segueix afavorint situacions absolutament recriminables i perilloses per a la salut mental i física dels alumnes. L’actitud de l’escola ha estat la d’amagar aquests casos per no perjudicar el nom de l’escola", assegura la carta. En la missiva, que s'ha fet arribar al Síndic de Greuges, els pares demanen "celeritat" en la investigació, i afegeixen: "Nosaltres ja no podem fer res per la nostra estimada filla, però no podem permetre que això continuï".
L'ARA s'ha posat en contacte amb l'escola i els seus representants legals però no han fet cap declaració sobre els fets. Sí que han fet uns tuits expressant el seu "rebuig als atacs ad hominem" apareguts a les xarxes socials cap alguns mestres i professors de l'escola, que el centre defensa que han tingut sempre "el rol d'acompanyar i protegir totes les parts" implicades en un conflicte.
"S'hi normalitzen assetjaments"
Malgrat que no fan una referència explícita, el centre es refereix a les piulades del professor universitari David Vidal Castells, que abans portava els fills en aquesta escola i que ha explicat el seu cas i ha posat el nom d'un professor implicat. Segons ha explicat Vidal a l'ARA, va canviar els seus dos fills de centre alarmat per "uns protocols incompatibles amb la protecció i els drets dels menors": "Al meu fill li feien bullying i quan ho vam anar a explicar a la direcció, el coordinador d'ESO se'n va enriure davant de tota la classe", afirma en declaracions a aquest diari. "S'hi normalitzen els assetjaments i es criminalitza la gent que es queixa, i això genera un ambient de toxicitat molt gran", assegura. Diversos usuaris de Twitter han comentat els tuits de Vidal explicant experiències similars en aquesta mateixa escola.
El pare de la menor ha explicat a l'ARA que la seva filla "treia molt bones notes". "El col·legi pressiona molt per les notes, però nosaltres li dèiem que no es preocupés si treia un bé o un notable", diu. Lamenta que des de l'escola, tot i que sí que van anar al tanatori a donar el condol a la família, no s'hagin tornat a posar en contacte amb els pares ni hagin fet una nota pública de condol. Aquest centre, que formalment es diu Jesús, Maria i Josep però que es coneix com a Manyanet Sant Andreu, va sortir als mitjans també arran del cas d'un capellà que tenia arxius pedòfils. Quan un informàtic de l'escola ho va descobrir i va denunciar el cas als Mossos, el centre va apartar l'informàtic i va amenaçar amb denunciar-lo.
De fet, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, s'ha referit a aquest tema i ha dit que "no van quedar en absolut satisfets" amb les explicacions que els va donar la congregació religiosa sobre el cas.
El 40% dels alumnes catalans asseguren que han patit assetjament escolar
El departament d'Educació assegura que no tenia coneixement previ que la noia estava patint una situació d'assetjament i ha assegurat que revisarà totes les actuacions que es van fer. Segons fonts consultades, la conselleria -a través de la nova Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència (USAV)- i el Consorci d'Educació "prendran les accions necessàries".
Precisament fa uns dies que s'ha posat en marxa una aplicació web per denunciar casos d'agressions a l'escola. Després de la creació de la nova unitat de suport als alumnes en situació de violència (USAV), que ha rebut 183 denúncies per violències en l'entorn escolar –la majoria de casos d'assetjament entre companys– en només dos mesos, el departament d'Educació ha creat la nova apli, que serveix perquè qualsevol persona pugui presentar una denúncia a la web, i després se'n faci el seguiment per recollir informació "al més aviat possible". Tot plegat s'emmarca en el pla Escoles Lliures de Violència, que demana acabar "amb els silencis i l'endogàmia que afavoreixen els silencis" sobre aquestes violències i fan que casos com aquests hagin quedat invisibilitzats o en un segon pla.
Segons una enquesta d’Amalgama 7, una entitat que es dedica a l’atenció d’adolescents i les seves famílies, i la Fundació Portal, un terç dels alumnes (28%) reconeixen que almenys en una ocasió han exercit assetjament –físic o psicològic– contra un company de classe. L'assetjament escolar és una plaga social a l'ombra que afirmen haver patit el 40% dels alumnes catalans.
Si necessites ajuda, truca al 900 92 55 55
L’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la Fundació Ajuda i Esperança, van posar en marxa l'agost de 2020 el Telèfon de Prevenció del Suïcidi. Aquest servei dona resposta a aquelles trucades on es presenta algun tipus de contingut suïcida: ideacions, crisi suïcida, supervivents de persones que han mort per suïcidi, així com qualsevol altra experiència propera al suïcidi. Si necessites ajuda, pots trucar al telèfon 900 92 55 55.