Investigadors catalans relacionen la hipertensió amb signes de deteriorament cognitiu lleu
La vulnerabilitat del cervell a la pressió sanguínia pot provocar una demència "encoberta"
MadridEls pacients amb hipertensió arterial que desenvolupen hiperintensitats de la matèria blanca del cervell mostren signes de deteriorament cognitiu malgrat prendre medicaments per abaixar la pressió arterial, segons ha demostrat una investigació de l'Institut d'Investigació Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.
La pressió arterial alta s'ha relacionat amb un risc més elevat de demència, encara que no queda clar quins són els tipus de canvis negatius subtils al cervell que poden afectar la funció cognitiva. Segons els investigadors, trobar noves maneres de detectar tipus menors de deteriorament cognitiu pot ajudar a determinar qui té risc de patir demència en etapa primerenca.
En aquest estudi, publicat a la revista 'Hypertension', editada per la Societat Americana del Cor, els investigadors han analitzat 345 homes i dones amb una mitjana d'edat de 65 anys amb la pressió arterial alta. Tots ells s'han sotmès a exploracions d'imatges cerebrals i han sigut avaluats en àrees de funció cognitiva, inclosa la memòria i l'atenció, en un seguiment d'aproximadament quatre anys.
"El cervell és un òrgan exposat a un gran volum de flux sanguini i és molt vulnerable als nivells sostinguts de pressió arterial alta, i això podria succeir en silenci o amb símptomes lleus, però això no significa que no hi hagi conseqüències. La pressió arterial alta i les seves conseqüències són realment malalties 'encobertes' que tendeixen a progressar si no es tracten bé", conclou l'autor principal de la investigació, Joan Jiménez Balado.
La matèria blanca, epicentre de les afectacions
Per entendre què passa al cervell, els investigadors han observat la matèria blanca, que connecta diferents regions del cervell. Específicament, els investigadors han observat la matèria blanca periventricular, situada a la part central del cervell, que actua com un pont entre regions distants del cervell i exerceix un paper important en la funció cognitiva. Les lesions o anomalies oposades en la substància blanca periventricular podrien indicar un deteriorament cognitiu.
En l'estudi, el 9% del grup ha desenvolupat un deteriorament cognitiu lleu que pot augmentar el risc de demència. També hi ha hagut una connexió entre els canvis periventriculars de la substància blanca i el risc de deteriorament cognitiu lleu. Els investigadors han confirmat que els pacients amb una progressió d'anomalies de la substància blanca periventricular han mostrat un risc sis vegades més elevat de deteriorament cognitiu lleu.
El treball també ha observat que la progressió de les anomalies de la matèria blanca periventricular s'alinea amb el deteriorament cognitiu en la funció global i executiva. Igualment, el sagnat de petits vasos del cervell s'ha relacionat amb una disminució de l'atenció.
Encara que el desenvolupament de lesions cerebrals pot considerar-se una condició silenciosa en la qual els pacients no senten els símptomes o no en són conscients, si no es tracten, poden augmentar els riscos de formes més greus de deteriorament cognitiu. Els investigadors diuen que es necessiten més estudis per comprendre millor com els canvis en la matèria blanca periventricular desencadenen el deteriorament cognitiu.
