Defineixen l'empremta digital epigenètica de 1.628 persones
L'estudi ajudarà a trobar orígens de metàstasis desconegudes. L'epigenètica va més enllà del genoma i estudia factors com processos químics en l'ADN
BarcelonaInvestigadors del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han definit l'empremta digital epigenètica de 1.628 persones, cosa que permetrà trobar l'origen de metàstasis desconegudes i millorar el tractament.
L'estudi, segons assenyala aquest centre en un comunicat, aporta també coneixements rellevants sobre processos normals del cos humà i la seva deriva en malalties.
Fins fa una dècada es pensava que les diferències entre persones eren a causa de canvis genètics, alteracions de la seqüència dels nostres gens, però actualment se sap que això no és cert i que dues persones amb la mateixa càrrega genètica, com els bessons i els animals clonats, poden tenir característiques i malalties diferents a causa de canvis epigenètics.
Epigenètica, o puntuació en l'abecedari de l'ADN
L'epigenètica són les marques químiques que s'afegeixen a l'ADN i a les proteïnes que l'empaqueten per regular la seva activitat, i la més coneguda és la metilació de l'ADN, un procés que es basa en l'addicció d'un grup químic metil a una peça del nostre puzle genètic.
Això significa que mentre que la genètica és l'abecedari, l'epigenètica són els signes de puntuació del text que li confereixen sentit.
La investigació, dirigida per Manel Esteller i publicada a Genome Research, s'ha fet amb 1.628 voluntaris sans i d'altres afectats per les patologies més comunes, com el càncer, malalties cardiovasculars i neurodegeneratives, en els quals s'han analitzat milers de llocs de metilació de l'ADN per fer com una foto-finish i veure tot l'epigenoma de l'individu en un moment concret.
Inactivació dels gens protectors del càncer
Segons el doctor Esteller, la investigació demostra que en el cas del càncer, tots els tumors humans pateixen la inactivació epigenètica de gens protectors d'aquesta malaltia i, a més, la cèl·lula tumoral perd la seva memòria epigenètica i no recorda quin teixit sa era.
També ha assenyalat que aquests canvis associats a la malaltia cancerosa no són instantanis, sinó que es van acumulant progressivament amb l'envelliment dels nostres cossos.
A més, ha afegit que si es coneix el tumor des del qual van sorgir aquestes cèl·lules, es pot oferir la teràpia més adequada a aquell pacient i millorar la seva supervivència.