Investigadors catalans identifiquen una via per combatre els càncers de mama més resistents
Un estudi apunta que descompactar l'ADN de les cèl·lules tumorals del triple negatiu, les més agressives, millora la resposta al tractament
BarcelonaEl càncer de mama triple negatiu és el subtipus oncològic més agressiu: afecta entre un 10% i un 20% de les dones amb aquesta malaltia i la taxa de mortalitat associada és molt elevada. No existeix cap teràpia dirigida que ataqui específicament aquesta alteració, i les convencionals -com la quimioteràpia- sovint fracassen. De fet, és habitual que els fàrmacs que es destinen a altres tumors -com el càncer de mama amb receptors hormonals o amb la proteïna HER2 sobrexpressada- afavoreixin la resistència del tumor i que un percentatge molt alt de pacients no superin els 18 mesos de supervivència.
La doctora Sandra Peiró assenyala que un dels responsables d'aquest blindatge es troba a la pròpia estructura interna de la cèl·lula tumoral o, més aviat, a la forma en què el material genètic es compacta al nucli. Per encabir-hi tot l'ADN, cal que aquest estigui molt condensat, però en les cèl·lules canceroses els plecs excessius a la cromatina impossibiliten un atac efectiu contra la mutació, ja que protegeixen i bloquegen l'acció dels antitumorals.
L'equip del grup de Dinàmica de la Cromatina en Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que lidera Peiró, han descobert que si s'oxidés el comportament de la histona H3 (proteïna bàsica de la cromatina) i s'inhibís l'enzim LOXL2 (un dels acceleradors de la condensació genètica al nucli cel·lular), es podria "descompactar" la cromatina perquè els fàrmacs hi accedissin i millorar la resposta als tractaments de les pacients amb càncer de mama triple negatiu.
"Hem vist que el LOXL2 es dona en una gran quantitat i això podria indicar que és un dels mecanismes de resistència d'aquests tumors", explica a l'ARA Peiró, que afegeix que carregar químicament contra aquest enzim pot ser un mecanisme clau per trencar l'ADN amb fàrmacs i augmentar la supervivència a cinc anys vista de les persones afectades.
La proposta del VHIO només s'ha provat en cèl·lules 'in vitro' i en models de ratolí, ja que encara no existeix cap mecanisme químic que impedeixi la funció del LOXL2, però l'equip és optimista. Els investigadors han fet servir azacitidina, un agent que obliga l'ADN a "obrir-se", que si bé no afecta l'enzim actuaria de manera molt similar, i els resultats són molt positius. "El desenvolupament d'un fàrmac específic contra l'activitat nuclear de LOXL2, cosa que es podria fer, en principi, ens permetria actuar directament contra l'origen del problema i aconseguir resultats millors dels tractaments", assegura la doctora en bioquímica.
El càncer de mama és el més freqüent entre les dones a Catalunya i hi ha diferents subtipus. A més del triple negatiu (15%), també existeix l'HER2 positiu (15%), que el causa l'acció de la proteïna HER2 i que afavoreix el creixement massiu de les cèl·lules tumorals. El més comú, però, és el càncer de mama amb receptors hormonals positius, que afecta el 70% de les pacients.