Per què els mosquits et piquen a tu i no a la teva parella? Demana explicacions als teus pares

BarcelonaCada estiu el mateix debat: hi ha persones a qui els mosquits piquen amb insistència, en alguns casos amb acarnissament, i que veuen com gent que viu a la mateixa casa passa els mesos de calor sense ni notar la presència d'aquests insectes. Per què?

No només l'olor corporal, el nivell de CO2 exhalat o la quantitat de pell al descobert. Investigadors britànics han demostrat ara que la genètica també juga un paper important en la preferència dels mosquits per picar unes persones enfront d'unes altres, i ho han fet gràcies a un experiment en què han participat una quarantena de parelles de bessons.

L'estudi, publicat per la revista 'PLoS ONE', és un pas més per esbrinar totes les motivacions d'aquests insectes, responsables de la mort cada any de centenars de milers de persones a través de les malalties que transmeten amb les seves picades. El treball "suggereix que ser més o menys atractiu per als mosquits es regula genèticament", considera James Logan, metge entomòleg de la London School of Hygiene & Tropical Medicine i director de l'estudi.

Els investigadors van construir una estructura artificial on les parelles de bessons introduïen a la vegada les seves mans i, a l'altra banda, hi havia un grup de mosquits famolencs de l'espècie 'Aedes aegypti', vector transmissor de malalties com el dengue o la febre groga. Un total de 18 parelles de bessons eren genèticament idèntiques, i les 19 restants no. Els científics van comprovar així que, en el cas de les parelles amb els mateixos gens, els mosquits mostraven el mateix nivell d'interès per les seves víctimes, mentre que en aquelles parelles que no ho eren, sempre acabaven per intentar picar només un dels dos bessons.

Ja fa anys que se sap que les femelles de mosquit, que són les que piquen perquè necessiten les proteïnes de la sang per desenvolupar els ous, se senten més atretes per algunes persones que per d'altres, i que hi ha diversos factors que intervenen en aquesta preferència. Les dones embarassades o les persones infectades amb el paràsit de la malària, per exemple, són algunes d'aquestes preferències, però fins ara no s'havia apuntat amb tanta claredat a la genètica com un dels motius per ser més propens a les picades.

Els investigadors miraran ara d'esbrinar quins són aquests gens específics que regulen l'olor corporal. "Si poguéssim esbrinar quins gens hi estan implicats, podríem desenvolupar nous repel·lents", ha afegit Logan. De fet, els científics recorden que no s'ha pogut demostrar que la dieta sigui important, i així, ni el consum d'all, la vitamina B o l'alcohol s'han demostrat vàlids com a protectors addicionals –en tot cas, negatius, com és el cas de l'alcohol.

Els bessons que han participat en el treball voluntàriament tenien entre 50 i 90 anys, i només es van seleccionar dones que ja havien passat la menopausa, per eliminar així la variable que introdueix el sexe o la fase de la menstruació. També se'ls va demanar que evitessin l'alcohol i els aliments d'una olor forta com l'all, la ceba o el xili per evitar interferències, i tots ells es van netejar les mans amb un sabó lliure d'olors abans de començar l'experiment.