La investigació de l'Alzheimer obre interrogants ètics
Els metges destaquen la importància dels assajos clínics preventius i la possible efectivitat dels medicaments si s'administren anys abans que la malaltia es manifesti
BarcelonaEls tractaments preventius en persones sense símptomes o la gestió de biomarcadors predictius obren interrogants ètics en la investigació de l'Alzheimer, encara més quan fins ara el 99,6% dels assajos clínics han fracassat i la farmacologia no aconsegueix aturar el deteriorament cognitiu.
Per tractar sobre els desafiaments ètics de la investigació clínica de l'Alzheimer, la Fundació Pasqual Maragall va celebrar divendres passat a Barcelona un simposi en el qual, entre d'altres coses, els experts van analitzar com s'haurien de dissenyar els futurs assajos amb persones asimptomàtiques.
Els experts que van participar en el simposi "Ethical Challenges of Future Alzheimer's Disease Clinical Research" van constatar que la variant de tipus esporàdic -la més freqüent i que es presenta a partir dels 65 anys- és una patologia que comença de forma "silenciosa" dècades abans del diagnòstic clínic.
El simposi va reunir líders científics internacionals, com Reisa Sperling, John Morris o Craig Ritchie; membres d'agències reguladores, com l'FDA americana i l'EMA europea; representants d'empreses farmacèutiques i de les principals associacions de pacients a Europa, 'Alzheimer's Europe', i dels EUA, 'Alzheimer's Association'.
Durant la trobada, els metges van destacar la importància dels assajos clínics preventius i la possible efectivitat dels medicaments contra l'Alzheimer si s'administren anys abans.
Segons el doctor José Luis Molinuevo, director científic de la Fundació Pasqual Maragall i organitzador de la jornada, "aquests assajos obren un ventall de preguntes de tipus ètic que necessiten resposta, per exemple, com s'ha de gestionar la informació de marcadors biològics predictius o fins a quin punt és raonable exposar persones asimptomàtiques als riscos d'assajos clínics de prevenció".
Aquests assajos preventius, segons Molinuevo, "necessiten un protocol d'actuació clar i consensuat per tots per no plantejar debats ètics" i "han d'estar dirigits a beneficiar tota la societat".
El simposi va constatar la necessitat d'iniciar assajos preventius, encara que siguin més llargs i costosos que els que s'apliquen a pacients diagnosticats, necessitin molts anys de seguiment i plantegin qüestions bioètiques com l'elegibilitat (qui o quan) o l'estigmatització dels participants (consideració de "premalalt"), que s'han de debatre en profunditat.
Davant d'aquests desafiaments, el director general de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí, ha adoptat el compromís de "seguir avançant en la recerca de respostes" i ha ressaltat la importància d'establir metodologies i regles clares, ja que "molts aspectes segueixen oberts".
El simposi va comptar amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa" i el patrocini dels laboratoris Roche, Novartis, Lilly, Lundbeck i Janssen.