Una 'intrusa' a l’alcaldia
BarcelonaEl dia 13 de juny del 2015, tres setmanes després que Ada Colau dinamités les eleccions municipals a Barcelona amb una victòria que va posar en guàrdia l’establishment polític, econòmic i mediàtic, la plaça de Sant Jaume es va omplir per presenciar la investidura de la nova alcaldessa. Colau, entre emocionada i aclaparada per l’estampa de “salut democràtica”, va tastar el primer contrast entre l’ambient festiu del carrer i l’actitud malhumorada de qui considerava el triomf de Barcelona en Comú com un error del sistema. Especialment tens va ser el primer contacte a Palau amb Artur Mas. Intrusos a l’Ajuntament, pensaven alguns quan observaven la inquilina del despatx d’alcaldia. Una reflexió exterioritzada aquella tarda per la regidora de CiU Francina Vila, que es va acostar a la flamant alcaldessa per etzibar-li aquesta frase: “Ja pots dormir a la nit?”
La regidora li retreia el to bel·ligerant exhibit en campanya amb el projecte convergent, i la sentència estava impregnada també de dosis d’incredulitat. Barcelona en Comú havia simplificat la cursa electoral a la dualitat Trias-Colau, una estratègia que posava a l’aparador el missatge del canvi i que va desorientar CiU, lenta de reflexos per entendre que l’esquerra alternativa havia construït un projecte guanyador. L’alcaldessa, que en un any ha fet un trajecte accelerat de la protesta a la proposta, ha constatat que aquell neguit inicial del poder -desconeguda com era entre els agents econòmics de la ciutat- ha derivat en perplexitat per la naturalitat exhibida en l’exercici del càrrec. Amb més capital polític que el que indicaven els 11 regidors obtinguts el 24-M, Colau i el seu equip han construït a velocitat vertiginosa l’espai dels comuns, victoriosos a les eleccions espanyoles del 20-D, ambiciosos com seran en els comicis catalans.
Un any després d’irrompre a la Casa Gran, l’alcaldessa ha concretat un moviment arriscat i no absent de contradiccions: el pacte amb el PSC, un dels “partits del règim”, tal com el va definir. Tenia la necessitat d’ampliar el govern, i ara té el repte de no desvirtuar el canvi i d’afinar el projecte de ciutat més enllà de les proclames i la simbologia dels gestos. La intrusa es troba còmoda a l’alcaldia i no té pensat marxar-ne, per molt que, fins i tot els socis, la vulguin fer córrer tant com l’últim any.