Un informe internacional posa el projecte Castor com a exemple del fracàs de la col·laboració público-privada

BarcelonaUn grup d'experts internacionals han posat el projecte Castor com un dels principals exemples mundials del "fracàs" de l'aliança entre sector públic i capital privat. Els responsables de l'estudi 'La història es repeteix: com fracassen les associacions público-privades' han inclòs el cas del dipòsit de gas construït davant les costes del Montsià i el Baix Maestrat en la llista de projectes analitzats arreu del món.

L'informe, elaborat per experts d'entitats socials com l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), pretén denunciar els impactes negatius d'un model que "amb massa freqüència causa misèria a les comunitats locals, a més de veure's implicat en casos de connivència política-corporativa". Així, posa la lupa en alguns projectes fallits d'infraestructures i equipaments finançats amb diners públics de deu països diferents: Colòmbia, França, l'Índia, Indonèsia, Lesotho, Libèria, el Perú, Suècia i Espanya.

La plataforma Castor, construïda per la concessionària Escal UGS (participada en un 66,7% pel grup ACS, de Florentino Pérez), és un dels tres casos analitzats que van rebre finançament del Banc Europeu d’Inversions (BEI). L'informe recorda que el projecte va haver de ser paralitzat pels "errors evidents, inclosa la deguda diligència d'identificar els possibles impactes del projecte".

Després de generar més de mil terratrèmols durant les proves d'injecció, el magatzem de gas submarí mai s'ha utilitzat però pot arribar a costar a l'erari públic més de 3.300 milions d'euros, que han d'assumir els usuaris a través de la factura del gas. Malgrat això, explica l’estudi, el BEI no ha reconegut obertament les seves responsabilitats pel fracàs davant les crítiques del Parlament Europeu i de les entitats que van qüestionar el projecte.

L'hospital més car del món, un altre exemple

Un cas similar, també finançat amb fons de l'entitat comunitària, va tenir lloc a Suècia, amb la construcció de l'hospital Nya Karolinska Solna. Amb un cost que es va disparar dels 1.400 als 2.400 milions d'euros, l'equipament es va veure afectat per greus errors tècnics i encara no ha entrat en ple funcionament. Se'l coneix com "l'hospital més car del món".

L'informe conclou que, malgrat que l'aliança público-privada resulta "cara, arriscada i opaca", els bancs multilaterals de desenvolupament, com el Grup del Banc Mundial (WBG) i el Banc Europeu d'Inversions, han tingut un paper destacat en l'assessorament i el finançament d'aquest tipus de projectes en diferents sectors.

Els deu casos estudiats, tant en economies de països desenvolupats com subdesenvolupats, tenen en comú que van tenir "un alt cost per a les administracions públiques i un nivell de risc excessiu per al sector públic", de manera que suposen una "pesada càrrega" per als ciutadans. A més, en nou dels deu casos no va haver-hi transparència en el procés ni es van consultar les comunitats afectades; cinc van tenir impactes negatius sobre la població pobra, ja que van contribuir a incrementar la divisió social, i tres van generar impactes socials i ambientals.