Interior diu que no sap què va passar amb Ester Quintana però l'indemnitza

L'asseguradora de la Generalitat, SegurCaixa, ja ha pagat 260.931 euros però el procés judicial continua per la via penal

Ester Quintana -a la dreta-, amb la seva advocada, Laia Serra -a l'esquerra- / ACN
Enric Borràs
15/09/2015
4 min

BarcelonaLa conselleria d'Interior diu que no sap per què Ester Quintana va perdre l'ull esquerre durant els avalots per la vaga general del 14 de novembre del 2012. "No sabem què va passar, el conseller Jané ho vol saber i per això està esperant que ho digui el jutge", admeten fonts de la conselleria. Però ahir l'asseguradora de la Generalitat, SegurCaixa, ja va pagar 260.931 per indemnitzar Quintana. L'acord amb l'advocada de l'afectada només és sobre la indemnització econòmica, el procés penal contra els dos mossos imputats per l'agressió continua.

"Dono per fet que SegurCaixa no hauria indemnitzat si no hi hagués hagut proves concloents", ha dit avui l'advocada d'Ester Quintana, Laia Serra, en una roda de premsa per anunciar l'acord amb l'asseguradora. Serra espera que la indemnització també tingui conseqüències en el judici contra els dos policies que haurien disparat. Quintana, per la seva banda, ho veu com "una victòria agredolça" i assegura: "Cap xifra pot pagar el que els Mossos d'Esquadra ens van fer", amb referència al seu cas però també al de les altres set persones que han perdut l'ull en actuacions dels Mossos d'Esquadra.

La conselleria no veu contradictori indemnitzar per una ferida sense admetre'n la responsabilitat; reconeix que les ferides es van fer "en el marc d'una actuació policial" però, si el jutge no diu el contrari, no admet que l'ull el rebentés "ni un mosso ni una arma dels mossos". Qui sí que ho té clar és l'advocada d'un dels dos agents imputats per l'agressió, Olga Tubau; al juliol va dir en una vista que "les lesions van ser produïdes per l'impacte d'un objecte que va sortir d'una arma policial".

Serra ha qualificat l'estratègia de la Generalitat en el cas Quintana de "nefasta, absurda i antidemocràtica" perquè "no pots negar uns fets sense haver-los investigat quan n'hi ha evidències flagrants". Feia referència a les primeres declaracions des dels Mossos i d'Interior en què es negava qualsevol implicació amb les ferides de Quintana. Per la seva banda, Quintana va tornar a recriminar ahir que s'hagués tancat l'acord amb l'asseguradora "sense tenir cap contacte directe amb la Generalitat o els Mossos".

L'acord amb l'asseguradora implica que Quintana atura la denúncia civil, la qual reclamava una compensació econòmica per la pèrdua de l'ull, però res més; una clàusula del tracte deixa clar que pot continuar lliurement amb l'acusació penal. Serra ha dit que la indemnització és "objectiva" perquè per decidir la quantitat s'han tingut en compte els diners gastats en despeses mèdiques i judicials i les seqüeles estètiques i funcionals de la pèrdua de l'ull.

En la roda de premsa en què Quintana i la seva advocada han anunciat la indemnització també hi han participat dos membres de la plataforma Stop Bales de Goma, Òscar Alpuente i Carles Guillot, que han recordat que el 8 de novembre del 2013, quan el Parlament va decidir prohibir les bales de goma, es va decidir obrir una comissió per estudiar els casos dels afectats. Guillot considera "escandalós" que "des de la Generalitat hi hagi diners i pressa per indemnitzar Ester Quintana i en canvi ni des de la Generalitat ni els altres partits que van aprovar la creació de la comissió per seguir els casos dels afectats no s'hagi mogut res".

El judici

La presentació del documental 'A tu què et sembla?' repassava fa només dues setmanes el cas Quintana i les afirmacions desmentides que han deixat en evidència Interior des que el llavors conseller, Felip Puig, va dir que no s'havia disparat cap bala de goma i que Quintana no era víctima de cap actuació policial. La indemnització que es va fer pública ahir és només l'últim capítol d'una tragèdia que encara durarà, la fase d'instrucció del procés judicial contra el sotsinspector i l'escopeter dels Mossos que serien responsables del tret és a la recta final, el judici s'hauria de fer abans de l'estiu.

En la vista del juliol, Tubau insinuava la possibilitat que la ferida l'hagués feta un projectil viscoelàstic o 'foam', no una bala de goma, tot i que el jutge d'instrucció té clar que va ser una bala de goma. En una interlocutòria del maig de l'any passat, deia: "La conclusió indiciària no és cap altra que les lesions d'Ester Quintana li van ser ocasionades per una pilota de goma llançada per l'agent imputat per ordre del subinspector". Serra considera "incomprensible" defensar que Quintana va perdre l'ull per un projectil viscoelàstic i assegura que és una tesi "absolutament indefensable a aquestes altures".

El cas Quintana, que ha dut a la prohibició de les bales de goma, va causar la dimissió del llavors director general dels Mossos, Manel Prat, que havia defensat que les ferides les havia causat un objecte que no tenia res a veure amb el dispositiu policial. L'exconseller d'Interior Felip Puig va mantenir la mateixa versió, i el seu successor, Ramon Espadaler, va insistir que no s'havien disparat bales de goma el 14 de novembre del 2012.

stats