Interior proposa que els delictes a les xarxes socials tinguin més càstig

MadridGairebé a última hora i arran d’un esdeveniment amb un gran impacte mediàtic, l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, el govern espanyol busca posar límit a les xarxes socials al Codi Penal. L’abanderat de la proposta és Jorge Fernández Díaz, ministre d’Interior, que pretén que el nou text consideri un agreujant la utilització de Twitter, Facebook o YouTube. Fonts oficials d’Interior van insistir a l’ARA que no es tracta de crear nous tipus delictius sinó de dictar una pena més alta en els que ja hi ha si els autors s’han servit de les xarxes socials per cometre’ls.

L’argument del ministeri d’Interior és que el dany patit per la víctima és més gran a causa de l’“enorme difusió” que tenen les xarxes socials. I com més mal, més càstig. La veritat és que les xarxes socials estan en el punt de mira del govern de l’Estat gairebé des del començament de la legislatura: motor i via de les protestes socials, ja ocupen un paper destacat en la nova llei de seguretat ciutadana. No en va, l’esborrany presentat a la premsa incloïa 600.000 euros de multa per la convocatòria d’una manifestació il·legal a través de les xarxes socials. Desapareguda aquesta sanció abans d’arribar a la taula del consell de ministres, d’altres es van mantenir. Ultratjar Espanya a Twitter, per exemple, pot costar fins a 30.000 euros.

Faltava, per tant, sancionar la utilització de les xarxes socials més enllà de les infraccions administratives. El projecte del Codi Penal encara està en tràmit parlamentari i, per tant, hi ha temps per introduir-hi esmenes. La proposta de Fernández Díaz haurà de dur el vistiplau de Justícia i de la Moncloa abans que el PP l’introdueixi al Parlament. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir ahir que hi ha comportaments que són “en si mateixos delictes, amb independència del mitjà que s’utilitzi per cometre’ls”. Però va deixar la porta oberta a la reforma en admetre que “la publicitat o eficàcia a l’hora de cometre un delicte és més gran quan es fan servir determinades xarxes socials, que tenen un gran nivell de penetració”.

El càstig addicional ja està inclòs

Actualment hi ha delictes que per ser-ho han de ser comesos amb publicitat. Es tracta de l’apologia de la violència, la incitació a l’odi o l’enaltiment del terrorisme, entre d’altres. Això vol dir que cap d’aquests delictes no es pot donar en una conversa privada i, per tant, les xarxes socials ja en són elements constitutius. Un altre grup són els delictes que en l’actual Codi Penal porten l’agreujant de la publicitat, com és el cas de les injúries, calúmnies o amenaces. El càstig addicional, per tant, ja està inclòs en el text en vigor, fins al punt que el jove detingut per apologia de l’assassinat a Tavernes de la Valldigna podria ser condemnat, sense necessitat d’endurir el Codi Penal, a una pena de fins a quinze anys de presó. L’actual text castiga l’apologia de l’assassinat de manera més dura que un homicidi. Experts penalistes es preguntaven ahir per què tindrà més càstig incitar a la violència a Twitter que a través de la televisió.

Els últims dies s’ha estès per les xarxes socials la indignació per la proposta del ministre. “Per què arriba després de l’assassinat d’una companya del seu partit que, a més, no té cap mena de motivació política?”, es pregunten els usuaris de Twitter. A les crítiques per l’atac a la llibertat d’expressió que podria significar la iniciativa s’hi sumen col·lectius com familiars de víctimes del franquisme, feministes o polítics d’altres partits, que es queixen que Interior no s’hagi preocupat pels atacs que ells reben des que existeixen les xarxes socials. Fins i tot n’hi havia que denunciaven al Twitter de la Policia el comentari “masclista” de Miguel Arias Cañete sobre el seu contrincant socialista a les eleccions europees. “El masclisme mata”, al·legaven.

Des d’Interior defensen les xarxes socials com “un reflex de la societat” i, com a tal, els responsables ministerials “les valoren”, va dir un portaveu oficial. I va posar com a exemple el compte de Twitter de la Policia, el segon d’un cos de seguretat amb més seguidors al món darrere del de l’FBI.

Presó per a la policia local imputada per la mort de Carrasco

La titular del jutjat d’instrucció 4 de Lleó va decretar ahir presó sense fiança per a la policia local Raquel Gago, de 41 anys, imputada per la mort de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, després d’entregar l’arma homicida en una comissaria trenta hores després del crim. La jutge li imputa els delictes d’homicidi, atemptat a l’autoritat i tinença il·lícita d’armes, igual que a les altres dues detingudes i ja empresonades, María Montserrat González Fernández, de 55 anys, i la seva filla, Montserrat Triana Martínez González, de 35. La jutge la va enviar a presó perquè la seva declaració estava plena “d’incongruències” i no va saber justificar com va arribar a les seves mans la pistola.