"Intentes dissimular però les nenes veuen que poden perdre casa seva"

BarcelonaLa por de viure amb l'amenaça d'un desnonament és molt coneguda per la Nadia Mermouri, una dels milers de persones que ha viscut en carn pròpia el que és haver de dependre de la fortalesa (la pròpia, la dels veïns i la dels moviments socials) per garantir un sostre a les seves dues filles. La situació de falta d'ingressos va fer que el 2017 rebés la primera notificació judicial per desnonar-la del seu pis. Després en van venir dues més; l'última –amb data oberta el 2018– la va obligar a fer guàrdia dia i nit a casa durant quasi dues setmanes. El malson, explica, no només el vivien ella i el seu marit, sinó també les dues filles menors d'edat: "Tu procures que no se't noti, però és impossible dissimular i acaben notant, en el teu caràcter, que t'angoixa perdre la casa, veuen coses", recorda d'aquells dies.

Com que el pis de lloguer social no arribava, l'Ajuntament de Barcelona la va reallotjar en un pis pont a Trinitat Vella mentre esperava el pis definitiu. "Van ser 26 mesos d'espera a la taula d'emergència", explica. I la factura emocional, de nou, no només la va pagar ella sinó les nenes, obligades a canviar d'entorn i de barri de cop: "De Ciutat Vella vam haver de marxar a Trinitat Vella, i totes dues van acabar amb un TDAH (trastorn d'hiperactivitat) diagnosticat. La gran no menjava i li va costar adaptar-se al nou barri i la petita es va començar a portar malament a l’escola i ens vam adonar que era de la tensió que s'havia patit a casa", relata la Nadia. Ella, per no arrencar-les de l'entorn escolar, va seguir creuant la ciutat durant tot aquest temps per anar a l'escola de Ciutat Vella i als casals.

Finalment, va arribar el pis definitiu: un habitatge social municipal que els va permetre tornar a Ciutat Vella amb un lloguer de 194 euros que no superava el 18% de la renda garantida de ciutadania (RGC) que cobra la Nadia, que són els únics ingressos que entren a casa. Després de dos anys d'una certa tranquil·litat, però, ara li han revisat el lloguer i li apugen a 470 euros. "Torno a tenir problemes perquè aquest import és el 38% del que cobro al mes i em trobaré que no arribaré a cobrir les despeses de tots quatre", diu, de nou amoïnada pel seu futur.

El tràngol de viure una situació en què l'habitatge està en risc, com en el cas de la Nadia, o no poder fer front als subministraments bàsics, mina la salut física i mental. Tres de cada quatre persones presenten malestar psicològic i la meitat depressió, segons les dades recollides en l'informe elaborat per entitats socials, entre elles la PAH i l'Aliança per la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC. Les dades estan molt per sobre de la incidència que té la depressió, per exemple, en la població general (4,7%). L'informe assegura que sis de cada deu famílies que tenen problemes per pagar les factures de llum, aigua o gas tenen fills a càrrec i que prop d'un terç estan formades per un sol adult (en la majoria de casos, una dona) i un o més menors d'edat. La salut mental dels infants també rep l'impacte de l'emergència a la llar: un 14% dels infants en aquestes famílies en precari presenten estats de salut dolents o regulars, mentre que la xifra es redueix al 2% en el global de població d'aquesta edat.

Més de 5.000 desnonaments evitats cada any

En el cas de la Nadia, la família va acabar trobant una sortida gràcies a l'aplicació del que diu la llei catalana 24/2015, coneguda com la llei antidesnonaments, i per fer front a la pobresa energètica, una norma que ha patit sotragades i suspensions als tribunals des que es va aprovar fa set anys. Les entitats socials critiquen que, tot i estar en vigor i provada la utilitat d'aquestes mesures socials, no s'apliquen en tots els casos. Ho demostra el fet que hi hagi, per exemple, més de 1.600 famílies que esperen un habitatge a les taules d'emergència arreu de Catalunya.

Malgrat tot, les entitats socials defensen que la bateria de mesures que preveu el marc legal català funciona i ha evitat, com a mínim, que es duguessin a terme uns 5.000 desnonaments a l'any (la xifra l'extreuen de les dades del Govern d'ofertes de contractes de lloguer social oferts per grans bancs o fons a famílies que no podien pagar) i s'han salvat uns 200.000 talls de llum, aigua o gas. Tot i això, les interrupcions de subministrament a famílies vulnerables no s'han erradicat i, segons l'informe, un 40% dels enquestats atesos per les entitats assegura que n'ha patit almenys un. La meitat es donen en famílies que estan ocupant un habitatge per falta d'alternatives. És el cas de la Carmen, una dona que treballa en precari i que lluita perquè se li expedeixi un informe de vulnerabilitat.

La Mari Carmen viu en un pis de propietat, però la seva incapacitat fa anys que la va privar de poder treballar i no podia fer front a les factures: "Amb 350 euros al mes, vaig haver de triar entre menjar o pagar la llum o l'aigua". La "bola" del deute elèctric va convertir-se en un malson de trucades i amenaces per carta de portar-la als tribunals: "Sonava el telèfon i el cor ja se'm disparava, em deien barbaritats, era un assetjament en tota regla".