Societat15/12/2020

L’Institut Geològic de Catalunya va pagar sobrepreus de dos milions d'euros durant 6 anys

Antifrau assenyala les irregularitats en les contractacions amb l'empresa pública Geocat

Albert Llimós
i Albert Llimós

BarcelonaL'Institut Geològic de Catalunya va pagar sobrepreus superiors als 2 milions d'euros a la societat mercantil pública Geocat entre els anys 2007 i 2013. Així ho reflecteix un informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya, on també s'exposa que l'IGC va fraccionar contractes i es van pagar treballs per valor de 306.000 euros que a dia d'avui no s'han publicat. A l'informe també s'apunta que hi havia ordres de comanda amb errors rectificats a mà, comandes que a més no estaven degudament signades i alhora mal classificades. Per això, diu l'informe, podria "no ser un error administratiu sinó un intent d'encobrir una gestió irregular".

Tot i el sobrepreu que determina Antifrau, el tema no es durà a la Fiscalia perquè es tracta d'irregularitats i no de delictes. A més, és un tema ja prescrit i a la vegada la resposta que ha fet l'IGC a l'informe posa de manifest que són dues interpretacions diferents que podrien tenir poc recorregut penalment, segons fonts de la mateixa oficina.

Cargando
No hay anuncios

Pagar quatre cops més del preu real

Just aquest cap de setmana va fer set anys que Antifrau va rebre la primera denúncia sobre aquest tema. Després d'analitzar centenars de contractes, la investigació determina que hi hauria hagut sobrepreus per valor de 2,16 milions d'euros, i que es va arribar a pagar fins a quatre vegades més cara una feina respecte al valor real de mercat.

Cargando
No hay anuncios

Per realitzar el Mapa Geològic de Catalunya, entre els anys 2007 i 2013, l'IGC va tirar endavant 93 contractes per valor de 4,6 milions d'euros per realitzar dos tipus de mapes: els hidrogeològics i els de prevenció de riscos geològics. El 84% es van adjudicar a Geocat, cosa que suposa 3,9 dels 4,6 milions i, segons Antifrau, tots aquests contractes adjudicats directament, sense publicitat ni concurrència, estaven fora de mercat.

Per calcular el sobrepreu, Antifrau compara els preus que IGC pagava a Geocat amb els de les adjudicacions a empreses privades, els preus que es van pagar a altres societats durant els anys posteriors per fer la mateixa feina i alhora per les subcontractacions que Geocat feia a altres companyies privades: IGC (empresa pública) adjudicava directament a Geocat (societat mercantil pública) i aquesta subcontractava a altres empreses privades. Així, per exemple, en un mapa hidrogeològic sobre l'Estartit es van pagar 60.000 euros (sense IVA) per una feina que, segons els preus de mercat, hauria de pujar a 11.408 euros. Per tant, gairebé 50.000 euros de sobrepreu. En la majoria de casos analitzats es paguen al voltant de 60.000 euros tot i que l'import mitjà de mercat hauria de ser de 22.816 euros. Unes xifres similars, tot i que relativament més baixes, es donen en el cas dels mapes de riscos.

Cargando
No hay anuncios

Fraccionament

Segons Antifrau, més enllà dels sobrepreus, l'IGC –que l'any 2007 va adquirir el 40% del Geocat– es va equivocar quan va considerar el Geocat com un mitjà propi i es van fer adjudicacions directes sense publicitat ni concurrència "incomplint la legislació de contractació". L'anàlisi de la documentació serveix també per confirmar "un dels extrems denunciats: la manca de qualitat dels treballs lliurats per Geocat". En aquest sentit, segons l'informe, no es demanaven correccions de les feines mal executades, sinó que es pagaven, se solucionaven amb nous contractes a tercers i no s'aprofitava la plantilla pròpia de l'IGC per fer les correccions.

Cargando
No hay anuncios

Antifrau també posa en relleu que l'IGC que dirigia Antoni Roca va fer fraccionaments irregulars de contractes a empreses com Geoservei i hi ha "irregularitats formals importants" en quatre contractes signats amb la Fundación Centro Internacional de Hidrología Subterránea (FCIHS). Per exemple, hi va haver ordres de comanda que eren posteriors a les factures emeses. A l'informe s'assenyala que les comandes es van cursar sent l'IGC membre del patronat de FCIHS, i el seu director hi ocupava un càrrec de vocal. Quan l'IGC es va fusionar amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya, el nombre d'encàrrecs a la mateixa empresa va disminuir notablement.