Segimon Rovira: “Instagram ha fet molt de mal a les platges nudistes”
President de la Federació Naturista-Nudista de Catalunya
BarcelonaTot queda a Osona. Va néixer a Vic, viu a Sant Julià de Vilatorta i treballa a Manlleu. Hi fa de professor de tecnologia, ciències i matemàtiques a La Salle. És pare de dos fills, el Biel i el Guillem, que es gronxen en els anys de l’adolescència. Per començar l’entrevista, posa els dos mòbils en mode avió. Un és personal, l’altre és de feina, per les associacions naturistes. Fa set anys que és el president de la Federació i, per tant, està a l’últim revolt del seu mandat. El Segimon practica el nudisme des dels 15 anys.
Vostè i jo en tenim 55... Segurament en una cala nudista seríem dels més joves?
— La mitjana d’edat del nudisme a les platges sol ser gran, bastant gran. En els càmpings naturistes, en canvi, hi ha famílies amb nens i a vegades es veuen les tres generacions d’una mateixa família. Per tant, tot i que la mitjana d’edat és gran, hi ha relleu.
També veig més homes que dones a les platges nudistes. Això què indica?
— A la platja sí que és veritat que hi ha més homes perquè les dones es poden sentir més insegures.
Per observades?
— En algun moment, sí que pot ser. També les xarxes socials estan fent molt mal al nudisme. La censura a la nuesa, el risc que et facin una foto i surti publicada sense el teu consentiment... Hi ha gent que tot això els frena de practicar el naturisme.
Per tant, el que abans eren els voyeurs, ara és això? [Li ensenyo el telèfon mòbil] Ens preocupa sortir despullats a les xarxes?
— Sí. A molta gent els frena. Hi ha un percentatge de gent que deixa d’anar a les platges pel risc de les fotos. Sentir-se observada o el risc d’aparèixer en una xarxa social és una primera forma d’assetjament.
En aquest sentit, el departament d’Igualtat i Feminismes passa un anunci demanant a les dones que facin topless per trencar amb la discriminació dels mugrons de les dones. Què li sembla?
— És trist que al segle XXI encara les dones se sentin discriminades. No és que se’n sentin, és que estan discriminades perquè en algunes piscines municipals no els deixen fer topless. Si al topless, que està legalment permès, s’hi posen obstacles, la nuesa integral encara està menys acceptada.
Potser la cançó de la Rigoberta Bandini ha fet més pel topless, per la nuesa femenina, que no una campanya del departament d’Igualtat?
— Segurament és una manera més alegre d’arribar als ciutadans. A molta gent li ha arribat el missatge.
Pel que he vist aquest estiu, hi ha una reconquesta de gent en banyador a les platges.
— En els darrers anys sí que veiem que va augmentant la gent que va en banyador a les platges de tradició nudista. Fa uns quants anys la majoria de gent es despullava i, en alguna família, sempre hi havia algú que li costava més i no feia nudisme. Això s’entén. El problema és que cada vegada van més grups sencers, famílies o colles de joves en què ningú es despulla i alteren l’ambient de tranquil·litat de la platja perquè ocupen espai i queda menys espai per als nudistes, i en alguns casos els mateixos nudistes se senten incòmodes per la massificació i deixen d’anar a la platja. Això és un problema.
Per tant, hi ha més incomoditat que conflicte?
— Conflictes no. En general hi ha respecte, el nudista no es fica amb la gent que va en banyador i la gent que va en banyador fa la seva.
Amb els aires que bufen per l’Europa de les noves dretes, ¿hi ha una deriva inquisitorial que ens du cap a tornar-nos a tapar?
— La societat està en regressió pel que fa a drets i llibertats, no només amb el nudisme. Nosaltres defensem la llibertat que cadascú es banyi com vulgui. El que demanem també és que ens respectin la nostra llibertat de banyar-nos nus.
Però la llei ja dona cobertura al nudisme...
— Legalment a l’estat espanyol es podria fer nudisme en qualsevol espai públic, a excepció d’alguns municipis que tenen alguna ordenança que restringeix el nudisme expressament.
On es prohibeix, per exemple?
— A Cadaqués, a Lloret de Mar, a Platja d’Aro, a Barcelona, a Tarragona... Barcelona és un dels casos que des de fa uns quants anys hi ha una ordenança que prohibeix el nudisme en tot el terme municipal excepte en una platja senyalitzada, que és la Mar Bella.
Quin problema hi ha a la Mar Bella?
— La Mar Bella ara ha fet 25 anys que està senyalitzada, però hi ha el contrasentit que és la platja oficial nudista de Barcelona, però no s’hi respecta el nudisme perquè hi va molta gent vestida. Oficialment, només podem fer nudisme allà, però hi ha un espai limitat i hi ha molta massificació, i d’això ens queixem.
Vostè fins ara no ha fet servir la paraula tèxtil per referir-se a la gent que va en banyador. Ho troba despectiu?
— Hi ha gent que la pot trobar despectiva, per això no la faig servir gaire. Nosaltres no volem ofendre ningú. Si parlem col·loquialment de “tèxtil” no ho fem en to despectiu ni per molestar.
Al marge de la paraula, ¿per part dels nudistes no hi ha una certa superioritat moral de dir “jo accepto el meu cos”, “jo no tinc vergonya” i en canvi tu amagues els teus genitals?
— Superioritat moral, no. Nosaltres estem convençuts de la nostra acceptació de la nuesa, de l’acceptació del cos, i el que defensem és la llibertat i el respecte. I animaríem la gent que provés el nudisme i comprovés la llibertat que se sent, com és d’agradable nedar nu o prendre el sol nu.
Amagar els genitals... ¿Això ho inculca la religió o és més aviat un pudor estètic?
— Potser una part ve de la religió, però no només. També és cultural. Hi ha cultures que han fomentat i han exagerat aquest pudor, que obliguen anar molt vestits. La societat és diversa, això és bo, a nosaltres ens agrada que tothom vagi com vulgui.
¿Però creu que tenen la mateixa llibertat, avui, a les nostres platges, els “tèxtils” que els nudistes?
— No. Estem en inferioritat de condicions perquè, tot i que legalment es pot fer nudisme en qualsevol lloc, segons en quines platges anem ens ho recriminen i, per tant, no podem fer-ho en llibertat. En canvi, si una persona amb banyador va en una platja d’ús nudista, legalment no se li pot dir res, però en canvi sí que incomoda els nudistes.
A França aquest estiu una persona es va masturbar en una platja nudista mirant una dona i una altra persona nudista que portava una arma a la motxilla la va treure, va disparar i va matar la persona de 41 anys que s’estava masturbant. Al marge d’aquest episodi tràgic que no vull ni que valori, ¿costa separar sexe i nuesa?
— A molta gent sí. Aquest cas no té cap explicació, evidentment. Fa molta ràbia que les dones no puguin estar tranquil·les a la platja nudista. Que hi hagi assetjament a les platges fa molta ràbia perquè les dones tenen dret a poder gaudir de la nuesa i, per culpa d'alguns casos, n’hi ha que no van a la platja. Ho haurien de poder fer amb naturalitat.
S’estan retolant les platges nudistes?
— De mica en mica ho anem aconseguint. Aquest any, després de la pressió de l’estiu passat, l’Ajuntament de Begur ha senyalitzat la platja de l’illa Roja. Feia molts anys que ho demanàvem i no s’havia aconseguit.
La platja de l’illa Roja de Begur va ser notícia l’estiu de 2021. Van posar un bar-restaurant a la platja nudista. Aquesta va ser la polèmica?
— L’illa Roja és una platja d’ús nudista des de fa molts anys, una de les primeres de Catalunya. Com que és una platja maca i hi ha l’illot, hi ha gent que hi va per fer fotos per Instagram. Instagram ha fet molt de mal en zones nudistes, i s’han massificat molts espais, no només els nudistes. La qüestió és que des de fa uns quants anys hi ha més afluència de gent vestida i la tranquil·litat s’ha anat perdent. L’any passat es va agreujar amb la instal·lació d’aquest xiringuito que no acceptava la nuesa, no volia servir a la gent que anava nua. A més, a les xarxes socials criticaven els nudistes, gairebé amenaçant-los, dient que ens quedaven quatre dies en aquella platja, com si es volguessin fer seva la platja, per als seus clients. El problema d’aquest xiringuito és que no estava per servir a la gent de la platja, sinó per atraure turistes perquè contemplessin i fessin fotos de l’Illa Roja.
Com ha acabat això?
— L’Ajuntament, després de molt demanar-ho, va accedir a senyalitzar la platja com a nudista i aquest abril ens va comunicar que havien acordat rescindir el contracte del xiringuito. Al mes de juny, però, un jutge ha permès que el tornin a obrir per mesures cautelars. Va tornar a obrir a mitjan juliol... Ara tenen l’espai més acotat i s’està més pendent que complexi les condicions de soroll, d’espai, d’ocupació, d’horaris... però continua sent un problema. Al matí és molt nudista, però al migdia i a la tarda hi va tanta gent vestida que els nudistes ja no hi van, no se senten còmodes.
Entenc la insistència per senyalitzar-les, però això no és parcel·lar molt? “Platja de gossos”, “platja de nudistes”...
— No és que tinguem obsessió per la retolació, al contrari. Nosaltres defensaríem, ja que la legislació ho permet, que hi hagués la llibertat que cadascú es banyés com volgués arreu. Però de moment la societat no està preparada per a això i preferim mantenir uns espais d’ús nudista on la majoria de gent estigui nua. També per a la gent que vulgui començar, que se sentirà més còmoda que no començar al mig d’una platja on tothom estigui vestit.
S’ha de normalitzar el nudisme?
— Sí que animaria la gent a normalitzar-ho i no amagar-ho. Demanaria als que som nudistes que no amaguem que som nudistes. Una mica com en el col·lectiu homosexual, sortir de l’armari.
QÜESTIONARI HALSMAN
El nudisme és d’esquerres?
Com menys prejudicis més felicitat?
El banyador ha començat la reconquesta?
El cos perfecte és el cos de cadascú?