La sonda InSight aterra a la superfície del planeta vermell
La nau espacial començarà a estudiar les entranyes de Mart
The New York Times / CalifòrniaLa nau de la InSight, l’última missió de la NASA a Mart, va aterrar finalment ahir a la superfície del planeta vermell. Quan l’artefacte va comunicar que havia arribat sa i estalvi, els aplaudiments van esclatar a les dependències del Jet Propulsion Laboratory de la ciutat de Pasadena, a Califòrnia. Així van celebrar els responsables de la missió la fi d’un viatge de 300 milions de milles que ha durat més de sis mesos. I la nau ha enviat les primeres imatges.
Jim Bridenstine, l’administrador de la NASA, era a la sala de control escoltant com els companys ovacionaven cada fita del procés d’aterratge amb una nova ronda d’aplaudiments. “Ha sigut intens”, va dir a la televisió de la NASA, “es podia palpar l’emoció”.
En els pròxims mesos la InSight començarà a estudiar la composició de les entranyes de Mart. L’objectiu és ajudar els científics a comprendre com es va formar el planeta, unes dades que també podrien aportar llum a la recerca dels orígens de la Terra. La nau escoltarà els terratrèmols del planeta vermell i recopilarà dades que s’aniran emmagatzemant per generar un mapa de l’interior del planeta vermell.
La InSight va aterrar a l’anomenada regió d’Elysium Planitia, a prop de l’equador, a l’hemisferi nord del planeta. Els científics de la missió van dir que la zona s’assemblava a una àrea de pàrquing o a l’estat de Kansas, però “sense el blat de moro”. Pocs minuts després, la primera fotografia presa per la InSight apareixia a la pantalla, fet que va provocar una nova ronda d’aplaudiments.
La imatge estava parcialment enfosquida per la brutícia que cobria la tapa de la lent transparent, però n’hi havia prou per comprovar que el paisatge de la fotografia era, en efecte, pla i avorrit. Però la intenció dels científics ja era aquesta: van triar el lloc més pla perquè la nau espacial pogués aterrar de manera segura. L’objectiu de la missió no són els terrenys rocosos ni les postes de sol impressionants.
La nau de la InSight carrega dos instruments principals: la caixa amb forma de cúpula que conté els sismòmetres -que servirà per mesurar els sismes- i una sonda amb sensors de calor que s’hauria de submergir uns 16 peus de profunditat.
Però els treballs científics de la missió no començaran fins d’aquí un temps. Durant les primeres cinc o sis setmanes a terra, els gestors de la InSight comprovaran sobretot l’estat de la nau espacial, i també del seu braç robòtic.
I després d’aquesta fase el braç aixecarà la cúpula que conté els sismòmetres de la nau espacial i la col·locarà a terra. Serà aleshores quan es desplegui la sonda amb sensors de temperatura que trigarà fins a 40 dies a endinsar-se una profunditat de 16 peus.
La principal missió de la InSight és aguantar gairebé dos anys a la superfície del planeta vermell. Però quan la recerca es posi en marxa també intentarà respondre a una gran quantitat de preguntes: Amb quina freqüència es sacseja el sòl amb els terratrèmols d’aquest planeta? Com és de gran el nucli fos de Mart? Com és de gruixuda l’escorça? Quanta calor està generant la descomposició dels elements radioactius que hi ha a l’interior del planeta?
La NASA s’ha gastat 814 milions de dòlars en la missió de la InSight, però França i Alemanya també van invertir 180 milions de dòlars per construir els dos instruments indispensables que porta la nau.
Un altre tipus de tremolors
Els sismòmetres, que estan dissenyats perquè puguin arribar a mesurar moviments més petits que l’amplada d’un àtom d’hidrogen, seran els encarregats de produir els sonogrames de l’interior del planeta. En aquest sentit, els científics calculen que es registraran almenys 10 o 12 terratrèmols els pròxims dos anys.
Però les tremolors de Mart no les causen els moviments de les plaques tectòniques, com passa a la Terra. Es generen quan l’escorça del planeta s’esquerda perquè l’interior es refreda i s’encongeix. Els sismòmetres també podrien detectar altres vibracions sísmiques, per exemple, dels meteors que xoquin contra Mart.