Societat17/01/2021

"Al món rural hi han de viure pagesos, però també dissenyadors gràfics"

El compte de Twitter Repoblem posa en contacte ajuntaments de pobles petits que busquen nous veïns

Thaïs Gutiérrez
i Thaïs Gutiérrez

BarcelonaTon Lloret viu des de fa 15 anys en un dels nuclis que formen Argençola (Anoia), un poble de poc més de 200 habitants. Enamorat del món rural i coneixedor de la difícil realitat del despoblament que castiga moltes zones del país, a l’agost va decidir obrir un compte de Twitter amb un nom ben il·lustratiu: Repoblem. “El meu objectiu era reproduir a Twitter la xarxa humana que hi ha als pobles i que s’activa quan algú necessita alguna cosa”, explica Lloret, que el que fa és aglutinar les ofertes de feina, allotjament i serveis dels pobles que busquen habitants i les presenta a la xarxa perquè les persones que vulguin marxar a viure fora de les ciutats tinguin un lloc on la informació està centralitzada. I el nombre de gent que vol marxar fora de les urbs s’ha disparat des de l’inici de la pandèmia.

És una feina senzilla, però abans de Repoblem no la feia ningú. Els ajuntaments que busquen habitants ho comunicaven com podien, i les persones que volen marxar a viure a un poble tiraven d’amics i coneguts i donaven veus a la zona que els interessava. Ara els uns i els altres tenen un punt de trobada en aquest compte de Twitter, que ja té més de 22.000 seguidors i que ha aconseguit que 5 famílies marxin a viure a pobles petits de Catalunya. “Sembla una xifra petita, però jo crec que és una fita important -diu amb orgull-, perquè hi ha molts elements en joc al fer un canvi tan important i molt sovint no és fàcil”.

Cargando
No hay anuncios

Efectes del confinament

Lloret explica que l’estiu passat va ser quan va veure clar que la pandèmia i el confinament havien tingut un impacte molt gran “sobretot en la gent que viu a la ciutat”. “Vaig notar que hi havia moltes ganes de marxar, que hi havia persones i famílies que s’estaven plantejant canvis de vida, i com que jo sempre he estat molt interessat en el món rural vaig decidir engegar aquest projecte per intentar ajudar aquesta gent que vol marxar, però també els pobles petits”, explica.

Cargando
No hay anuncios

El que fa Lloret és rebre tota la informació dels ajuntaments que volen habitants -si hi ha allotjament a bon preu, escola, botigues, connexions, etc.- i ho presenta a la xarxa en forma de crides. Els seus tuits tenen centenars de respostes, sobretot de famílies interessades a marxar a viure fora de la ciutat. “Jo crec que la pandèmia ha canviat molt les coses -diu Lloret-. Hi ha gent que va viure un confinament molt dur tancats en pisos petits i sense sortida, cosa que els va fer revaloritzar el concepte d’espai obert i natura, i ara ho veuen com un privilegi”. Però creu que hi ha més factors: “També hi ha hagut una presa de consciència sobre el nostre mode de vida, sabem que podem prescindir de moltes coses que ens semblaven imprescindibles i això ens fa més lliures. I hi ha molta gent que s’ha adonat que el que vol és més temps amb família, més temps lliure i més connexió amb la natura”.

Reequilibrar el territori

Lloret creu que durant molts anys “les ciutats van tenir molt bona fama” i això feia que “exercissin un gran poder d’atracció sobre la gent perquè el missatge era que tot passava a les ciutats, com si als pobles no hi hagués futur, i això és un gran error”. Apunta que cal aprofitar aquest moment de canvi per fer “un replantejament de país”. I assenyala que “cal reequilibrar el territori perquè no és sa que hi hagi tota aquesta gent concentrada a les ciutats i els pobles s’estiguin buidant”. Cal, però, solucionar un problema fonamental: la falta de serveis. “És una tara que pateix el món rural i que és fruit i causa de la despoblació, per això cal revertir-ho i dotar els pobles dels serveis necessaris, perquè al món rural hi han de viure pagesos, però també dissenyadors gràfics i enginyers. Perquè amb les persones vivint als pobles es creen xarxes i sinergies i llavors és quan l’economia creix”.

Cargando
No hay anuncios

Falta d’habitatge

Un dels principals problemes amb què s’està trobant quan li arriben propostes de pobles petits que voldrien tenir nous veïns és la falta d’habitatge assequible. “Molts pobles tenen cases buides, però els propietaris són reticents a llogar-les. Es nota que el món rural ha estat abandonat des de fa dècades, és una dinàmica que hem de canviar si volem repoblar el país”, comenta. Per a una família, per exemple, que es proposa fer un canvi de vida i marxar a un poble, serà molt més fàcil si troba un lloguer assequible que no pas si li demanen una xifra astronòmica per comprar una casa, explica. I es queixa que “sembla que el món urbà ha descobert ara la falta de serveis del món rural, quan ho ha necessitat, perquè els pobles no són només un lloc per anar a passar-hi el cap de setmana, també són un lloc per viure-hi i ara molta gent ha vist que per fer-ho calen serveis mínims que fa temps que no existeixen”. Tot i això, Lloret és optimista. Valora positivament el canvi de mentalitat que ha portat la pandèmia i creu que pot ser una gran oportunitat per repoblar i tornar a omplir de vida molts pobles. Posa com a exemple una altra fita aconseguida gràcies al compte que ha creat: que els propietaris de 6 cases de pobles petits que estaven mig enrunades hagin accedit a arreglar-les i posar-les en lloguer. “Han entès que és un pas previ per fer reviure el poble i això és molt important”, rebla.

Cargando
No hay anuncios

Sobre el perfil de gent que vol marxar de les ciutats, diu que “hi ha de tot”: “Hi ha qui té motius més pràctics i d’altres més espirituals”. Ell s’ha trobat des de persones que s’han cansat de la feina i volen treballar més en contacte amb la natura fins a famílies que busquen un altre ritme de vida o oferir una infància diferent als seus fills, passant per gent que ha viscut un any ple de canvis i s’està plantejant coses que no s’havia plantejat mai fins ara. “Tenim una mica de tot”, resumeix. En general, creu que “tots necessitem un retorn a la terra i a la natura, n’estem massa desconnectats, i ens cal redescobrir-ho perquè depenem molt més de l’entorn natural del que ens pensem”.