“Tots necessitem que ens cuidin en algun moment de la vida”

Acostumem a pensar que només necessitarem que ens cuidin quan siguem grans. La investigadora noruega Ingunn Moser desmunta aquest tòpic i insta a incloure la tasca de les cures a les persones en l’agenda política i social, perquè tots en necessitarem en un moment o altre de la nostra vida. Moser també reivindica el rol de les tecnologies en les cures i en les relacions socials. Ha vingut a Barcelona convidada pel Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona i la Fundació Víctor Grífols.

Per què és important tenir cura de les persones?

Les cures són importants perquè són part de la vida i ho són per a tothom. Tots, en funció de les etapes de la vida i de les circumstàncies, som dependents alguna vegada. No és una cosa que necessitarem només quan encarem el final de la vida sinó que tots necessitarem que ens cuidin en algun moment de la vida. Nens, joves, adults i grans. I les cures són una condició primària de la vida, són part de la condició humana. Les cures professionals s’ocupen de les persones en situacions en què cal expertesa extra i suport a gent que no té una xarxa de cures informal en la seva vida diària. Els patrons familiars canvien i no és tan fàcil confiar en les xarxes familiars com abans.

I per què és una professió amb poc prestigi?

Perquè històricament les cures han sigut cosa de les dones, no han sigut remunerades i han tingut molt poc reconeixement. Tot i que s’estan professionalitzant, encara tenim al cap aquelles imatges antigues vinculades al gènere i en molts països i contextos diferents no són reconegudes ni socialment ni políticament.

Això està canviant?

Està canviant però no prou. La crisi ha empitjorat les condicions socials. No obstant, s’ha començat a reconèixer que la vida productiva depèn del benestar de les persones. Cal cuidar la gent perquè sigui més productiva i activa en la vida laboral.

Quin paper pot tenir la tecnologia en la cura de les persones?

La tecnologia no substitueix les persones o les relacions però pot ser un element de suport i, de fet, sempre ho ha sigut, en les cures. No ens podríem comunicar o relacionar-nos a distància sense la tecnologia, per exemple. No s’ha d’entendre la tecnologia com una cosa oposada a la tasca de tenir cura de les persones. I és important reconèixer el seu paper. Com també és important saber quan i per què es pot utilitzar la tecnologia, i quan i per què no.

Me’n pot posar algun exemple?

Les noves tecnologies ja s’estan utilitzant tant en les cures formals com en les informals. Permet visites mèdiques virtuals i fer seguiment de pacients a distància. Jo vinc d’un país on la gent viu disseminada i les distàncies són llargues, i en lloc de viatjar fins a l’hospital es pot fer consulta telemàtica. I això és bo per al pacient, per al metge i per a les finances. Però has de tenir també gent per resoldre situacions agudes. Els professionals han d’aprendre a treballar amb la tecnologia. No és nou, sempre hi ha hagut tecnologia en les cures, però ara també les enfoquem en les relacions humanes.

¿Els robots substituiran les relacions humanes?

Un part de les cures poden ser substituïdes per la tecnologia però d’altres no. No soc pessimista. Crec que hem d’aprendre a treballar amb la tecnologia i ser proactius per saber com podem fer-ne un bon ús per donar suport al pacient, als familiars i als cuidadors. I no s’ha de deixar en mans de la indústria. Els cuidadors han de participar en el desenvolupament de la tecnologia del principi al final perquè respongui a les seves necessitats. Les cures són una professió de futur, no desapareixeran, però han d’aprendre a treballar amb les noves tecnologies.

Sovint associem tecnologia amb una cosa freda o inhumana.

No té per què ser així. També pot servir per emfatitzar proximitat, sentiments i empatia. Hi ha sistemes de seguiment de gent amb MPOC [Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica, COPD en l’original per les sigles en anglès], per exemple. Són pacients que se senten aïllats, amb moltes pors per les dificultats respiratòries i entren i surten de l’hospital molts cops. Això no és bo per al pacient ni per al servei, no són bones cures. En canvi, se’n pot fer seguiment telemàtic amb el suport d’infermeres.

¿Els professionals són reticents a treballar amb noves tecnologies?

Hi ha la idea que la tecnologia és distant i que és l’antítesi de les cures. Però hem de desafiar aquesta imatge. Els hospitals estan tecnificats i moltes professions sanitàries utilitzen les noves tecnologies.

Les tecnologies també són una eina socialitzadora.

Sí, tant per als pacients com per als familiars. Els cuidadors de pacients amb malalties cròniques pateixen la síndrome d’esgotament professional i els dispositius tecnològics els ajuden a relacionar-se. Es va crear un suport tecnològic per a familiars amb malalts crònics que havia de ser una eina d’educació sanitària, però les famílies que hi van participar la van reorientar cap a una xarxa social que els permetia relacionar-se entre ells i cuidar-se mútuament. Fins al punt que amb el pacient ja mort el familiar no volia sortir-ne.