Cinquena onada: rècord d'embarassades amb covid a l'UCI

La cinquena onada del coronavirus no només s'ha acarnissat amb la població jove, també ha afectat més les dones embarassades, motiu pel qual el departament de Salut va fer una crida a la vacunació d'aquest col·lectiu perquè les gestants no vacunades tenen més risc d'emmalaltir de manera greu, com constaten les dades de l'Hospital de la Vall d'Hebron, centre de referència d'embarassades amb covid-19. Des de l'1 de juliol, han ingressat 120 gestants amb coronavirus i aproximadament la meitat, unes 60, han requerit ingrés a la unitat de cures intensives (UCI), de les quals una trentena han hagut de ser intubades. La xifra d'ingressos a l'UCI durant aquesta cinquena onada ja ha superat la de les quatre onades anteriors juntes. "En total, en les quatre onades anteriors van ingressar una cinquantena d'embarassades a cures intensives i ara en portem, aproximadament, una seixantena", explica la cap de la secció d’obstetrícia de la Vall d’Hebron, Anna Suy.

Aquest increment s'ha traduït també en més parts prematurs, ja que quan la patologia covid s'agreuja i l'oxigenació de la mare i el fetus empitjora, la solució és induir el part. En la majoria de casos, però, s'ha fet al final de la gestació, entre la setmana 33 i la 36, el que es consideren nadons prematurs tardans, tot i que també hi ha hagut algun part en la setmana 28. "Són fills de mares que han estat a l'UCI molt greus i per millorar el seu estat de salut s'ha hagut de finalitzar l'embaràs perquè ja s'havien esgotat totes les mesures que es podien prendre per millorar l'oxigenació amb el nadó a dins", diu Suy. Tant les mares com els nadons van evolucionar, majoritàriament, bé. La cinquena onada ja va de baixada però Suy reconeix que ha sigut la que "més ha afectat" les dones embarassades. "Han sigut mesos molt durs", admet. Segons dades del departament de Salut, a dia d'avui hi ha vuit dones embarassades ingressades, dues d'elles a l'UCI.

Més parts prematurs

En el mateix sentit s'expressa el cap del servei de neonatologia de la Vall d'Hebron, Fèlix Castillo: "Hem tingut una mena de brot a l'estiu amb setmanes de dos o tres ingressos diaris de nadons prematurs", cosa que va obligar a ampliar espais. Aquests nadons patien els efectes dels fàrmacs sedants que prenia la mare, amb covid greu, i "naixien en apnea o amb una respiració més superficial" que requeria l'ingrés a la unitat de nounats, a banda de les conseqüències de la prematuritat que poguessin patir en funció de l'edat de gestació. "Sense covid aquests nadons haurien nascut a terme i no haurien estat ingressats 15 dies o un mes. I, en situació normal, un prematur tardà, si pesa dos quilos, el deixaríem amb la mare, però no ho podíem fer perquè la mare estava intubada o sedada i perquè els nens patien els efectes del tractament que havien rebut les mares", insisteix Castillo. No hi ha hagut, però, cap cas de transmissió vertical de coronavirus –dins del ventre matern– tot i que sí que n'hi ha hagut un cop fora.

Si bé en cas de covid lleu els nadons no són separats de les seves mares, en aquests casos en què tant la mare com el nadó estaven ingressats a cures intensives, mare i fill no s'han conegut fins que la mare ha sortit de l'UCI. "Si la mare estava a l’UCI i el pare també era positiu de covid, dins del servei de nounats hi entrava un altre familiar. Si el pare era negatiu, entrava ell", explica Fèlix Castillo. Algunes mares han vist per primer cop el seu fill per via telemàtica. "La problemàtica social de la família amb covid greu és terrible", constata aquest neonatòleg.

Més complicacions

Des de l’inici de la pandèmia, la informació referent a l’impacte del covid sobre les dones embarassades així com les recomanacions de vacunació ha sigut contradictòria i ha arribat amb comptagotes, en part, per la falta de dades, ja que les dones embarassades no han sigut incloses en els assajos. Com en qualsevol altra patologia pneumològica, les embarassades estan més greus, cosa que s’atribueix als canvis fisiològics que es produeixen durant la gestació. També toleren pitjor les baixades d’oxigen en sang, ja que s’ha de garantir l’arribada d’oxigen al fetus. I tenen més risc de requerir ventilació mecànica i patir efectes adversos relacionats amb la malaltia.

Pel que fa a la vacunació, Anna Suy explica que la decisió de vacunar-se correspon a la dona embarassada. "La informació que tenim ara és la mateixa que fa dos mesos. Nosaltres informem del que sabem i del que no, i l'embarassada decideix si es vacuna". Segons Salut, sis de cada deu dones embarassades han iniciat o completat la pauta de vacunació.