Catalunya supera Espanya, la UE i l’OCDE en l’informe PISA

BarcelonaLes escoles catalanes aproven per primer cop les tres competències que avalua l’informe PISA: matemàtiques, ciència i comprensió lectora. A les tres proves s’arriba als 500 punts o se superen, i aquesta frontera implica que els resultats de Catalunya estan, per primera vegada, per sobre de la mitjana d’Espanya, la Unió Europea i l’OCDE en totes les avaluacions.

Mentre que a les edicions anteriors Catalunya punxava en competència matemàtica i científica, aquest cop la progressió en ciències -12 punts més- enfila la nota fins als 504 punts, mentre que en matemàtiques se situa en els 500 -7 punts més-. La comprensió lectora, amb 500 punts, en perd un respecte a l’anterior informe PISA, del 2012. La mitjana d’Espanya, de la UE i de l’OCDE no arriba, en cap de les tres proves, als 500 punts sobre un total de 1.000.

On queda Catalunya, amb aquesta millora, respecte a la resta de 72 països que inclou l’informe? En competència científica, ocupa la posició 19 en un rànquing que lidera Singapur, el país que més puntuació obté en totes tres competències [vegeu gràfic]. El Japó, Estònia i Taiwan també apareixen al capdamunt dels països top ten, mentre que Espanya se situa a la posició 30.

La competència científica sempre havia sigut la pedra a la sabata dels alumnes catalans: és on treien pitjors resultats. Aquest cop, però, Catalunya -juntament amb Portugal-és la regió de l’OCDE que més creixement registra, un total de 12 punts més respecte a l’informe PISA anterior. I precisament la prova de competència científica és la que té més pes en aquesta edició.

L’altra prova que costava -i segueix costant-és la de matemàtiques. No obstant això, aquest any aconsegueixen situar-se als 500 punts, cosa que millora en set punts la nota de fa tres anys. A escala mundial, Catalunya queda en la posició 20, per darrere de països com el Japó, Suïssa o el Canadà, però també encara lluny de Suècia, el Regne Unit o França. Espanya se situa en la posició 32.

Les proves PISA són el referent mundial en matèria d’educació. Governs i institucions les utilitzen com a guia a l’hora de dissenyar les seves polítiques. Cada tres anys s’avaluen alumnes de 15 anys, aquest cop de 72 països i regions. En l’edició del 2015 es van avaluar un total de 537.591 alumnes dels països de l’OCDE. La mostra catalana és de 1.769 alumnes de 52 escoles, i les proves es van fer del 8 de maig i al 5 de juny.

Les dades del PISA donen una radiografia diferent de la que mostrava l’informe TIMSS la setmana passada, que deixava Catalunya per sota de la mitjana espanyola en matemàtiques i ciència. El PISA, en canvi, situa Catalunya per sobre de la mitjana estatal, i el motiu és la metodologia d’avaluació, que en el cas del PISA es basa en competències, segons explica el departament d’Ensenyament. A més, examina els alumnes quan tenen 15 anys, en acabar el cicle, i no als 11, com el TIMSS.

Ensenyament treu pit

A diferència del que passa amb matemàtiques o ciències, en comprensió lectora l’informe mostra un estancament. Catalunya perd un punt respecte a l’anterior edició i segueix una tendència similar a la dels altres anys. Catalunya ocupa la posició 19, per sota de Finlàndia, Alemanya, Dinamarca i Suècia, entre d’altres. En canvi, supera els Estats Units, el Regne Unit i França. Espanya se situa en la posició 25.

La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, remarca els bons resultats: “Estem molt satisfets. Els resultats es poden millorar, però l’informe PISA ens demostra que estem seguint la línia correcta”, reivindica. Per a Ruiz, la millora en les puntuacions rau en el fet que Catalunya també avalua per “competències”, igual que l’informe. A més, considera que els resultats avalen la “transformació del model educatiu” que està duent a terme Catalunya des de la implantació de la llei d’educació (la LEC). “Han passat diferents governs i tots hem aplicat la LEC: això dóna estabilitat al sistema”, fa constar Ruiz.

Menys optimista es mostra el professor de sociologia de l’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de l’informe PISA de la Fundació Bofill, Xavier Bonal, que creu que no s’observen salts qualitatius rellevants. “Ens hem d’alegrar dels resultats, però amb prudència”, defensa Bonal, que creu que Catalunya segueix al voltant de les mateixes xifres que en l’edició anterior i que calen “més anys per veure com de consolidada està la millora”.

Lluny del lideratge estatal

Tot i que supera la mitjana d’Espanya, Catalunya segueix estant lluny del top 3 de comunitats autònomes. En competència científica ocupa la sisena posició, per darrere de Castella i Lleó -que és la primera-, Madrid i l’Aragó, entre d’altres. La comunitat que ocupa l’última posició és Andalusia.

En competència lectora, Catalunya se situa en la setena posició, de nou darrere de Castella i Lleó, Madrid i Navarra, entre d’altres. Extremadura és la comunitat que està més mal situada. El mateix passa amb les competències matemàtiques: Catalunya és sisena per darrere de Castella i Lleó, Madrid i Navarra. Les Illes Canàries són la comunitat que més mala puntuació obté.

Un altre element que l’informe PISA permet observar són els nivells de rendiment dels alumnes. És a dir: els percentatges de notes altes i baixes. En ciències, el percentatge d’alumnes que obtenen les puntuacions més baixes es redueix, i passen de representar un 18,9% a un 15,7%. En comprensió lectora el percentatge de notes baixes es manté pràcticament igual, i passa del 15% al 15,4%. En canvi, les puntuacions més altes passen d’un 7,3% a representar un 6,2%. En canvi, en matemàtiques es redueixen les pitjors notes -passen d’un 20% a un 17,7%- i augmenten les més brillants, que passen d’estar concentrades en un 8,7% a ser obtingudes per un 10,2% dels alumnes avaluats en aquesta edició a Catalunya.