L'informe d'IQS sobre l'accident d'Iqoxe a la petroquímica: "Ningú l'hauria previst"

TarragonaPassaven 40 minuts i 53 segons de les sis de la tarda, el 14 de gener passat, quan va esclatar el reactor d'Iqoxe a la Canonja. Segons l'Institut Químic de Sarrià (IQS), centre autor de l'informe encarregat per l'empresa, "mai" se sabrà què va passar exactament a causa de la "destrucció" de tot el material informàtic de la sala de control. El doctor Julià Sempere, catedràtic d'enginyeria química, ha afirmat en la presentació de l'estudi que "aquest accident ningú l'hauria previst" perquè obeeix a una "concatenació de fets" que junts no s'havien produït mai, però sí de manera separada. El cas està sota secret de sumari després que el jutge decidís prorrogar la mesura fins al 10 d'agost, segons ha informat avui mateix la companyia. Això ha evitat, segons han detallat, que poguessin respondre a totes les preguntes en la presentació del document ni tampoc mostrar-lo en la seva totalitat.

L'informe, presentat el 8 de juny als jutjats i ara amb l'autorització judicial per difondre'l, se centra en analitzar el protagonisme del producte metoxi polietilè glicol (MPEG). Segons la hipòtesi d'IQS basada en consums elèctrics i el vapor de la planta, que "convenç molt" el doctor, hauria estat la descomposició d'un lot de MPEG 500 la que hauria fet esclatar el reactor. I és que, segons asseguren haver descobert recentment, aquest producte no pot suportar temperatures de més de 300 graus celsius i en alguns instants "es van superar els 500".

Aquesta informació ha estat traslladada ja a revistes científiques i pròximament en seran informats els fabricants. De fet, Iqoxe ha afirmat en la presentació de l'informe que no continuaran treballant amb MPEG a causa d'aquest "descobriment" i que tampoc reconstruiran la planta.

"No hi ha hagut mala praxi"

Segons l'advocat i portaveu de la companyia, Javier Fontcuberta, tenen "la convicció més absoluta que no hi ha responsabilitats penals" en el cas perquè el sector desconeixia la perillositat d'aquest producte. Tot el procés es va allargar al voltant de cinc hores, però el desenllaç va ser "en pocs segons". Si hi hagués hagut un termòmetre que ho indiqués, la temperatura no s'hauria elevat tant, però segons IQS "tots els reactors estan dissenyats així".

L'escenari d'un fet com aquest "no es preveia" i fruit d'una "despressurització brutal" van morir tres persones i diverses van resultar ferides. Assenyalen que la d'IQS és "l'única hipòtesi plausible" i, malgrat no haver parlat amb tots els testimonis ni comptar amb els registres de la sala de control, diuen, "no s'ha trobat res que ho contradigui".

Per tant, "no hi ha hagut mala praxi", afirma Sempere, perquè "es complien les mesures de seguretat", unes mesures que tenien tres nivells i que, malgrat això, no es va poder evitar "humanament" l'accident. Sí que es podria haver evitat amb més "elements", reconeix el doctor, però que no es podien preveure "en una planta nova", amb una "tecnologia americana de primer nivell". "Si ho haguéssim sabut, potser hi incorporaríem elements", malgrat que no se n'ha especificat cap més enllà del termòmetre.