Una gran mesquita per dignificar l’islam a Barcelona?

BarcelonaUn informe fet per tres antropòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) i encarregat per l’Ajuntament va reobrir ahir el debat -recurrent- sobre la possibilitat que es faci una gran mesquita de nova planta a la ciutat. El text, que recomana que s’autoritzi la construcció, afirma que seria “una manera de resoldre parcialment” la “precarietat” dels oratoris de la ciutat, que sovint condemnen “els feligresos a una certa clandestinitat”. El consistori, però, que preveu presentar el seu pla per fer front a la islamofòbia al desembre, descarta d’entrada construir una gran mesquita a curt termini.

Tot i que la comissionada d’Immigració, Lola López, veu amb bons ulls la proposta i considera que és l’horitzó cap al qual cal avançar, remarcava ahir a l’ARA que la ciutat té reptes més urgents i quotidians, com dignificar els oratoris existents perquè tinguin prou capacitat per acollir els feligresos i perquè ho facin en millors condicions. No està previst, doncs, incloure la idea de la mesquita en el pla d’actuació que es presentarà abans que acabi l’any i que sí que es marcarà reptes com fixar condicions per a l’ús de l’espai públic i els equipaments per a activitats religioses extraordinàries o combatre la islamofòbia des de l’àmbit educatiu. “La idea de la mesquita és bona i lògica, però és complexa”, assegurava la comissionada. El punt de partida del pla ha sigut encarregar una diagnosi que, segons López, serveix per confirmar la discriminació que pateixen les persones musulmanes o que semblen musulmanes sense ser-ho.

Informe extens

La pràctica religiosa de les comunitats musulmanes de Barcelona és un informe de 151 pàgines redactat pels antropòlegs de la UB Alberto López Bargados, Martin Lundsteen i Ariadna Solé. Analitza tots els aspectes de la vida religiosa dels musulmans a la ciutat: de les mancances i els atacs islamòfobs en els llocs de culte als problemes i discriminacions que pateixen les dones per dur jihab, passant per les dificultats per aconseguir llocs on celebrar les festes tradicionals o les peticions perquè s’ensenyi l’islam a les escoles.

El document recorda que la qüestió de la gran mesquita de Barcelona “apareix i desapareix de l’agenda municipal”. L’última vegada va ser l’any passat, quan el popular Alberto Fernández Díaz va prometre que mai permetria que es fes. És un projecte que es planteja des dels anys noranta però que no s’ha fet realitat, cosa que converteix Barcelona en una excepció entre les capitals europees amb presència musulmana significativa. “Potser ha arribat l’hora que un equip municipal agafi el bou per les banyes i resolgui una anomalia que està irresolta”, diuen els antropòlegs. També mantenen que el desig que una infraestructura així sigui un interlocutor únic amb les diverses comunitats musulmanes és “un miratge”, però asseguren que seria “l’oportunitat de prendre una mesura decidida en favor de la construcció d’un equipament de profund valor simbòlic” que pot ser “una de les expressions més contundents de la voluntat del consistori de defensar el dret a la ciutat dels barcelonins musulmans”. A la tarda, en un debat organitzat per presentar el treball, Alberto López insista que és una “anomalia” que no hi hagi una gran mesquita a la ciutat, tot i que també apuntava que “el més important ara es dignificar els oratoris existents”.

En tot cas, l’informe reconeix que caldria “reflexionar sobre les modalitats de finançament” del projecte, sobretot tenint en compte les controvèrsies anteriors. De fet, aquest és un dels temes clau. S’havia plantejat la possibilitat que l’Aràbia Saudita financés el primer projecte, també s’havia sondejat la possibilitat que ho fes el Marroc, i l’última especulació, del 2014, parlava de diners de Qatar. El problema del finançament extern és la influència que puguin tenir els pagadors en el discurs del centre de culte.

Problemes als oratoris

“L’oratori és el centre principal que articula les comunitats musulmanes barcelonines”, diuen els experts, que fan un extens repàs de la situació dels oratoris de la ciutat. Segons les converses que han tingut amb els líders de la comunitat musulmana, el problema més greu que es troben és la precarietat dels llocs de culte. Sovint tenen dificultats per trobar llocs on situar-los i solen ser baixos o garatges que no estan preparats. Això, diu l’informe, causa conflictes amb els veïns o afavoreix que s’incompleixin normes municipals. Aquest és precisament un dels punts que l’equip de Colau considera més urgent.

Els autors del document se sorprenen de la poca importància que donen els líders musulmans al rebuig cap als llocs de culte. Es plantegen que potser no es queixen per “un desig de reduir la conflictivitat per la via de minimitzar-la i intentar de no atiar-la”. L’estudi recopila casos com les pintades en oratoris del Clot i del Raval, amb creus catòliques i insults a Mahoma, i també explica que les portes d’alguns locals s’han embrutat amb sang i parts del cos de porcs. També s’explica, per exemple, l’intent d’obrir un oratori al barri del Verdum, frustrat quan ja s’hi havien fet les obres per l’oposició coordinada dels veïns i “la poca comunicació amb l’Ajuntament”.