Els homes joves normalitzen els missatges d'odi sexistes a les xarxes

Barcelona"La gent abans es tallava més. Els costava molt més fer discursos del tipus «Sou totes unes boges» o fer bromes sobre la violència de gènere". És el testimoni d'un jove sobre el discurs d'odi sexista a les xarxes socials que ha recollit en un informe el FAD, el Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, que constata com l'anonimat i la distància amb la víctima fa que els haters, els emissors de missatges d'odi, s'animin.

L'informe s'ha basat en el seguiment de joves d'entre 15 i 29 anys i l'anàlisi de paraules clau relacionades amb el sexisme com feminisme, masclisme, patriarcat o feminazi. De les conclusions se n'extreu que, mentre que la majoria de noies rebutgen i denuncien els comentaris ofensius i masclistes, els joves nois els acaben normalitzant i els justifiquen amb arguments com que es tracta de bromes. De fet, molts dels homes admeten que entren en debats sobre aquesta qüestió o inicien una conversa per desfogar-se o crear polèmica a les xarxes.

Si bé el col·lectiu afirma que la violència i els missatges d'odi masclistes es donen a la vida real i virtual, és l'anonimat de les xarxes i la distància amb l'objectiu a atacar un factor evident perquè es facin discursos més cruels i durs, així com la sensació d'impunitat a causa de la feble regulació interna dels continguts a les plataformes. No hi ha arguments racionals ni elaborats darrere d'aquests missatges, sinó que més aviat constitueixen un rosari d'idees, expressions o estereotips triats amb un to violent molt elevat i per acarnissant-se amb insults relacionats amb comportaments sexuals.

El discurs d'odi sexista no s'activa per una única temàtica, subratlla l'informe, sinó que s'origina per motius diversos, tot i que els principals són el gènere, el cos i l'aspecte, i els moviments o l'activisme. I, malgrat que els missatges d'aquests haters són plenament ofensius cap a les víctimes, el FAD assegura que els atacs en realitat són un comportament defensiu, ja que amaguen la por per canvis que qüestionen els privilegis o parcel·les de poder tradicionalment masculins i, per tant, defensen unes estructures conservadores ja superades.

Pel que fa a les paraules clau analitzades, només 2 de cada 10 d'aquests hashtags estaven escrits per dones, mentre que la resta, el 79%, provenien de comptes d'homes, i alhora van ser altres homes els que hi van interactuar. Segons l'estudi, durant el semestre del 2020 en què es van analitzar les xarxes les paraules clau seleccionades van sumar 6,6 milions de mencions, generades per 1,8 milions d'usuaris entre aquestes edats. Aquestes mencions van provocar 29,5 milions de reaccions (és a dir, una mitjana de gairebé cinc reaccions per missatge). En total, cada publicació va sumar 18.900 milions d'impressions.

De totes les xarxes, Twitter és la que més discursos d'odi genera, mentre que WhatsApp, Pinterest, Snapchat, LinkedIn i TikTok es configuren com les més amables.

Precisament, per tallar aquestes cadenes d'odi i "pacificar les xarxes", Fundipau ha llançat una campanya per conscienciar els usuaris de la importància de tenir una actitud positiva, reflexiva i més tolerant davant de les idees i els arguments diferents als propis, i de mantenir el to educat i constructiu en tot moment. Així, en un decàleg de 15 propostes, l'entitat advoca per no ignorar ofenses i insults, no entrar a debatre els missatges amb desqualificacions i aportar, en canvi, punts de vista o matisos sense pontificar, acceptant les diferències i evitant difondre mentides, rumors o missatges que poden fer mal.