Les demandes en primera instància a Catalunya tarden prop de dos anys a resoldre's

BarcelonaEl temps mitjà transcorregut a Catalunya des de la presentació d'una demanda fins a la notificació de la sentència en primera instància és de 620,4 dies. Gairebé dos anys. Són dades del primer 'Informe sobre l'estat de l'administració de justícia a Catalunya' elaborat per la Càtedra del Consell de l'Advocacia Catalana i la Universitat Autònoma de Barcelona i presentat avui al Palau Macaya.

A l'acte de presentació hi ha assistit Patrícia Gomà, secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que s'ha mostrat sorpresa per la baixa productivitat dels magistrats malgrat que els casos s'hagin reduït i s'hagi incrementat el nombre de lletrats. "No ens acaba de quadrar l'equació: s'incrementen els recursos humans i hi ha menys litigis, però hi ha menys productivitat", ha indicat. Gomà també ha assegurat que "segurament els magistrats han abaixat el ritme de treball i s'han adaptat a treballar menys".

Segons l'informe, entre el 2014 i el 2015 el nombre de casos ingressats a les oficines judicials va reduir-se un 6%. L'any 2015 es van comptabilitzar 164,8 casos per cada 1.000 habitants, 10,6 menys que l'any anterior. Però la caiguda de casos que han acabat en judici no ha permès agilitzar la justícia com era d'esperar. I és que el nombre d'assumptes resolts per cada jutge o magistrat també ha baixat. En els últims 6 anys aquesta ràtio acumula una caiguda del 25,8%.

En el mateix període en que disminuïa el rendiment dels funcionaris el nombre de jutges i magistrats va augmentar de 793 a 865, el de lletrats va passar de 641 a 635 i el de funcionaris judicials de 7.274 a 7.284. A més, tot i que Catalunya té una ràtio de jutges per habitant molt per sota de la mitjana de l'estat espanyol, aquesta xifra ha millorat força. Si el 2014 hi havia 9,1 jutges per cada 100.000 habitants, el 2015 es va passar a 11,5 jutges per cada 100.000 habitants.

Justícia reclama més productivitat als funcionaris

D'acord amb les dades de l'informe, Patrícia Gomà ha indicat que caldria exigir als funcionaris "un mínim de productivitat". De fet, la Generalitat ha demanat a la sala de govern del Tribunal de Justícia de Catalunya que dicti una instrucció que exigeixi als directors de cada oficina judicial supervisar les hores de feina dels treballadors. "No hi ha cap control sobre l'horari dels funcionaris", ha dit Gomà.

Gomà ha recordat que ja hi ha un barem de productivitat en l'àmbit civil, on els funcionaris de justícia han d'elaborar una mitjana de 10 escrits al dia. En la seva opinió, però, el nombre de sentències o escrits "potser no és el millor sistema" per mesurar l'eficiència, ja que hi ha casos molt complexos que requereixen més temps, i ha demanat fer un pas més.

Patrícia Gomà ha reconegut que, actualment, els jutges tenen "una càrrega de feina molt elevada" i que "resolen més causes que les que els entren". Segons l'informe, l’any 2015 es van resoldre més assumptes (1,29 M) que els que es van ingressar (1,24 M) i l’estoc d’assumptes pendents va reduir-se. L'estudi indica, però, que "això no es deu a un increment en l'eficiència de l'administració, sinó al fet que la caiguda en l'ingrés d’assumptes està sent més intensa que la caiguda en el nombre d’assumptes resolts".

Falten recursos humans i econòmics

Gomà també ha admès que manquen encara més recursos per a l'administració de justícia. Concretament, ha indicat que caldria crear 70 òrgans judicials nous per arribar a la mitjana espanyola de jutges per cada 100.000 habitants. Gomà ha assegurat que "això seria impossible d'avui per demà", ja que caldria contractar 350 nous funcionaris, i la Generalitat no té prou diners per fer-ho.

La Generalitat assegura que està fent un esforç per modernitzar la justícia i que inverteix 500 milions d'euros anuals per canviar el sistema judicial i avançar cap a una digitalització més gran. Tot i així, Gomà ha lamentat: "Per molts recursos que hi dediquem, no ens en sortirem si no millora la ràtio de jutges per ciutadà". I això depèn de l'Estat. Per aquesta raó Gomà ha reclamat al govern espanyol: "O ens deixa treballar a la nostra manera i no ens acota ni obliga a funcionar d'una determinada manera, o ens dona una atribució de recursos més gran". En aquest sentit, Gomà s'ha queixat que només el 8% de les sentències a Catalunya siguin en català.