La indústria de la solidaritat: plataformes a la carta

Dossier Es busquen voluntaris joves Desplega

4

Wani Bik, un projecte inequívocament jove

3

La indústria de la solidaritat: plataformes a la carta

2

Què es pot aprendre dels errors de València per canalitzar l'ajuda?

1

Es busquen voluntaris joves per a entitats envellides

LondresEn quatre dècades, l'anomenada indústria de la solidaritat ha passat de promoure grans esdeveniments globals per posar el focus en un problema concret –l'exemple paradigmàtic és el Live Aid, de Bob Geldof i Midge Ure (1985, Londres i Filadèlfia), per recollir fons per pal·liar la fam a Etiòpia– a buscar i oferir pràcticament a mida i a la carta ajuda financera i treball voluntari a través de mitjans digitals. Són noves solucions que permeten que una empresa determinada que vulgui sobresortir exercint la seva responsabilitat social corporativa –també els seus empleats i fins i tot els seus clients, si s'hi volen comprometre–, pugui adreçar els seus esforços solidaris a un camp específic del seu interès.

La col·laboració entre la petita Fundació Teresa Gallifa, amb seu a Barcelona, que promou projectes d'acompanyament a dones embarassades o famílies monomarentals en risc d'exclusió social, i la plataforma canadenca Benevity, una mena d'intermediari molt professionalitzat –amb seus a Calgary, Toronto, Barcelona i Ginebra–, és un exemple d'aquesta transformació del sector. Des del 2021 van convergir les necessitats de la primera, i les opcions i els recursos que la segona li podia posar a l'abast. De fet, Benevity assegura en els seus informes de gestió que des del 2010 han pogut ajudar unes 400.000 entitats benèfiques.

L'aportació dels treballadors de les empreses que volen ser solidàries –que pot ser en temps d'horari laboral– es pot arribar a doblar en termes de diners per part de les companyies que participen en programes benèfics de tota mena.

Des que la Fundació Teresa Gallifa es va crear, fa un quart de segle, fins ara, la directora, Montse Freixa, s'ha adonat dels grans canvis que ha viscut el sector: "Abans anaves a una empresa, explicaves el teu projecte i et podien donar alguns diners, però no necessàriament en feien cap seguiment. Ara no, ara les empreses hi estan a sobre, i hi volen involucrar els seus treballadors", diu en conversa telefònica. És un canvi de concepte i un reforçament de la idea que el voluntariat és igual d'important que els diners.

Un dels reptes a què s'enfronta el sector és la competència entre entitats benèfiques (charities) de tota mena –d'acció local i global– per aconseguir l'atenció tant del públic en general com de les administracions i de les empreses grans, petites o mitjanes.

Si a l'estat espanyol hi ha unes 30.000 organitzacions solidàries registrades, al Regne Unit, per exemple, n'hi ha més de 160.000. El 2023, el sector va captar a les illes 15.500 milions de lliures entre l'aportació de companyies –4.290 milions– i donacions directes o el fruit de la venda en moltes de les botigues de les charities.

La competència per oferir el servei de relacionar els diners i el treball voluntari amb les fundacions benèfiques també és ferotge. La plataforma de la solidaritat Benevity no és l'única de dimensió pràcticament global. Altres exemples serien YourCause, CyberGrants o Bright Funds. I també n'hi ha d'àmbit regional, com Good2Give (Austràlia i Nova Zelanda), iRaiser (Europa) o Givex (Regne Unit), cadascuna amb àmbits d'actuació temàtica diferent.

Models en evolució constant

El visitant del Museu Britànic pot observar que la galeria on hi ha part de les estàtues i el fris del Partenó va ser finançada per un tal Lord Duveen of Millbank, un marxant d'art i filantrop britànic. Els que s'acostin a veure alguna de les exposicions temporals de la National Gallery de Londres hauran de passar necessàriament per la inscripció que recorda qui ha pagat aquella extensió de l'edifici original de Trafalgar Square: la família Sainsbury,'s fundadors de la cadena de supermercats del mateix nom.

Els que passegin per Oxford i s'aturin un instant davant de la famosa Biblioteca Bodleian, o hi entrin, estaran admirant el fruit del llegat del diplomàtic i acadèmic Thomas Bodley (1545-1613). Exemples, si fa no fa, de filantropia tradicional de diferents èpoques de la història del Regne Unit. Noms com Cecil Rhodes –molt polèmic per la seva implicació en l'esclavatge– o cognoms com els de Rockefeller, Wolfson o Wellcome s'associen igualment a generoses donacions i actes benèfics. A canvi de què?

I quines són les motivacions actuals per ser solidaris, sigui amb temps o amb diners? "El problema modern de dedicar-se a projectes solidaris és que hi ha poc altruisme", diu a l'ARA el professor Colin Alexander, de la Universitat de Nottingham Trent, que des del seu màster en mèdia global i comunicació ha abordat les diferents arestes d'aquesta indústria. "La majoria de persones donen per sentir-se bé amb elles mateixes o fins i tot per poder publicar-ho a les xarxes socials i rebre reconeixement públic", afegeix. També hi ha milers o milions de persones –els voluntaris de la DANA o els que col·laboren amb la Fundació Gallifa o Arrels Fundació, per esmentar-ne una altra, que ho fan per un compromís sincer amb els altres, amb Instagram o sense.

Un cas molt diferent és el de les grans fortunes, que també poden tenir altres objectius, no només una estàtua o una inscripció per a la posteritat, com les apuntades abans al Museu Britànic o a la National Gallery. "Els milionaris i multimilionaris no donen a la caritat de manera altruista. El concepte d'altruisme es pot definir com ajudar els altres en detriment de tu mateix. Si fossin altruistes haurien de donar més del 90% de la seva riquesa. La majoria ho fan perquè forma part de la justificació per acumular aquests diners des del principi, o perquè els permet evitar impostos", comenta Alexander.

Per la seva banda, en alguns dels seus assajos, Tobias Jung, professor de management de la Universitat de Saint Andrews (Escòcia), i director del Centre per a l'Estudi de la Filantropia i el Bé Públic, de la mateixa institució, ha posat en relleu "les tensions potencials entre les pràctiques empresarials i les activitats filantròpiques de personalitats com Andrew Carnegie, J.P. Morgan o John D. Rockefeller o el fundador d'Amazon, Jeff Bezos, el conseller delegat de Meta, Mark Zuckerberg, o la família Sackler, fundadora de Purdue Pharma".

I ha posat de manifest el cas d'Alice Walton, hereva de la companyia Walmart, que ha donat 1.500 dòlars a causes benèfiques al llarg de la seva vida. La xifra només suposa l'1,64% d'una riquesa que es calcula en 91.300 milions de dòlars. La filantropia multimilionària "pot ser impressionant, però en termes relatius la seva contribució real és força insignificant. I en qualsevol filantropia multimilionària hi ha interrogants sobre els costos socials que la sustenten".