Patrimoni

Indignació per l'enderroc parcial de Vil·la Maria, una casa històrica de Vallvidrera

L'edifici, on assajava el tenor Viñas, no està catalogat i els nous propietaris han començat a fer obres a la finca

Enderrocament de la casa modernista Villa Maria de Vallvidrera, Barcelona, Foto: PAU DE LA CALLE / Diari ARA
31/01/2023
4 min

BarcelonaÉs una nit d'estiu i en un jardí ufanós de vegetació –hi ha 18.000 plantes i arbres, diu la seva artífex– un grup de veïns, amb una copa a la mà, escolten una variació d'una peça de Franz Anton Wolpert. De fons hi ha l'skyline de Barcelona, que es pot observar des de la Vil·la Maria mentre bombolles de sabó acompanyen les melodies de la vetllada. "La glorieta des d'on bufàvem aquestes bombolles és el que han enderrocat tot just aquest matí", lamenta Maria Ponsà després de rememorar els 14 anys que va viure en aquesta torre situada al número 18 del carrer Queralt, just al costat de l'estació del funicular de Vallvidrera. Ella va ser, reivindica, la responsable de bona part de la restauració de Vil·la Maria, que va conservar el llegat del tenor Francesc Viñas i la va convertir en un espai obert al barri i als veïns. Una xarxa veïnal que des de fa uns dies ha posat el crit al cel al saber que l'espai que durant anys havia estat un punt de reunió i de cultura per a tothom pot quedar en no res.

Vil·la Maria és una propietat privada que històricament havia estat de la família Viñas, però que, segons els veïns, fa un temps es va vendre i va passar a mans d'uns nous propietaris. Al mes d'octubre, quan l'associació de veïns de Vallvidrera i l'entitat en defensa del patrimoni Som Collserola van saber que s'hi volien fer obres, van presentar un escrit a l'Ajuntament de Barcelona per demanar que es conservés l'espai. Tot i que no és un edifici catalogat, el consistori va negociar amb els propietaris perquè no enderroquessin tota la casa i rehabilitessin l'edifici. Es va acordar que el jardí aniria fora i s'hi construirien tres habitatges unifamiliars, però que l'edifici original no aniria a terra per conservar la coherència de les cases del segle XIX que envolten la plaça de Pep Ventura, que són la primera imatge que es veu quan s'arriba al barri pujant amb el funicular.

Fonts del consistori expliquen a l'ARA que, a part del jardí, també es va concedir permís per "enderrocar uns volums adjacents" que, a priori, es van construir molt més tard i sense permís. El problema va arribar quan aquest dilluns els veïns van veure com s'enderrocava l'emblemàtica glorieta que obria la casa al jardí. Una glorieta que, segons expliquen al barri, havia construït la família Viñas i que el tenor Francesc Viñas utilitzava per assajar amb altres cantants d'òpera del moment. "Es va fer expressament amb forma rodona per augmentar i millorar l'acústica de l'espai i perquè tingués la reverberació que tenen les capelles", explica el president de Som Collserola, Salvador Ferran. "No sé com l'Ajuntament ha pactat que es podia tirar, perquè clarament no era cap annex fet posteriorment. Podíem entendre que desaparegués el jardí, però la glorieta era un element imprescindible, sense el qual no s'entén la història de Vil·la Maria i del barri".

Escultures de Clarà i rajoles del Liceu

"Quan he vist el vídeo se m'ha trencat el cor. Jo hi vaig fer tot el que no s'està fent ara, que és cuidar-la", explica Ponsà a l'ARA després de veure les imatges dels obrers enderrocant la famosa glorieta. Ella va arribar a Vil·la Maria a finals dels 90, de casualitat, després d'un intent de compra fallida de la casa del davant. "Un amic em va dir: «Hauries de comprar-te aquesta casa que té el teu nom, Vil·la Maria!», i jo li vaig respondre que sí, que també estaria bé tenir el Palau de Buckingham per anar-hi de vacances", recorda rient. El mateix dia, una amiga que era administradora li va oferir ser inquilina de l'espai, que en aquell moment estava "força destruït". Els propietaris van arreglar la casa i Ponsà va anar reformant-la per dins i refent el jardí durant 14 anys. "A dalt hi vivia jo i a baix vam obrir el Wabi Sabi, que en japonès vol dir "la bellesa senzilla", la que cuida les imperfeccions. Era un espai per cuidar l'interior. Hi havia 17 professors en nòmina i hi fèiem taitxí, ioga i meditació. Però també fèiem sopars culturals i concerts i teatre oberts a tothom. Vam fer coses molt boniques", recorda.

Enderroc de la glorieta de Vil·la Maria a Vallvidrera

Totes aquestes activitats es feien a l'exterior de la casa, al jardí, que mai tenia la porta tancada. "Sempre podies posar la mà al pom, obrir i passejar-hi", explica. Un jardí que Ponsà va anar restaurant amb les plantes de la seva pròpia floristeria, que encara té oberta. "Hi vaig plantar hortènsies de color rosa, surfínies, dos cedres del Líban, que són aquests arbres que fan forma de pagoda, que són els temples de culte budistes..." La florista va obrir Vil·la Maria al barri conservant les obres artístiques que la família Viñas havia anat col·leccionant. "Hi havia una escultura de Josep Clarà, era un bust del tenor Viñas, i dues estàtues de Wagner que havia fet l'escultor Lorraine. També hi havia una escultura que era una rèplica de la Sagrat Cor de París", relata l'antiga inquilina, que recorda que el terra estava fet amb les mateixes rajoles hidràuliques que hi ha al terra del Liceu. "Ara no sé què passarà, però si se'n va el jardí, no sé ben bé què se'n farà, de totes aquestes escultures. Veient el que ha passat amb la glorieta, el que ha comprat la casa té molts diners, però no té dos dits de front", etziba indignada.

Des de l'associació de veïns i l'entitat Som Collserola asseguren que demanaran explicacions a l'Ajuntament de Barcelona perquè no entenen que s'hagi donat permís per enderrocar un dels elements distintius del barri. "Entenem que és una propietat privada, però el consistori no ha tingut en compte els veïns a l'hora de negociar. Els tècnics que ho van aprovar, de veritat que no sabien el que feien, perquè si algun element era emblemàtic, era aquesta tribuna", critica el president de l'entitat en defensa del patrimoni. També ho comparteix Ponsà: "Jo sé el que costa mantenir una propietat així, però per això tenim les entitats i l'Ajuntament, no? Haurien d'haver decidit que aquest espai fos per al poble".

stats