La desigualtat de gènere s'acarnissa en els àmbits del poder i el coneixement

MartorellLa igualtat entre homes i dones es juga, i encara es perd, en els àmbits del poder i el coneixement. Aquí és on la bretxa de gènere és més gran, malgrat que a les universitats les llicenciades superen els llicenciats. El problema és que, un cop entren al mercat laboral, són ells els que ocupen els llocs de la cúpula i, per contra, les feines més feminitzades són les que tenen menys reconeixement social i salarial. Les dades s'obtenen de l'Índex d'Igualtat de Gènere, que aquest divendres ha presentat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que ha destacat que encara hi ha "molta feina a fer" per assolir una plena igualtat. De fet,, en ple segle XXI no l'assoleix cap país. Amb dades del 2018, Catalunya havia avançat dues posicions respecte a l'any anterior i ocupava el setè lloc, amb 72,5 punts sobre 100, mig punt més que el conjunt d'Espanya però 4,6 punts menys que la mitjana europea. Suècia, Dinamarca, França, Finlàndia, els Països Baixos i el Regne Unit són per davant, i just al final apareixen Bèlgica i Irlanda.

L'indicador qualifica d'1 a 100 [en una escala de més a menys] la desigualtat de gènere en 31 indicadors basats en matèries com el treball, la salut, el poder, el temps, els diners i els estudis. On més endarrerida se situa Catalunya és en l'àmbit del coneixement, amb 63 punts, gairebé empatada amb Espanya però quatre punts per sota de la UE. La raó de la punxada bàsicament es pot atribuir a la "segregació" en la tria dels estudis, perquè les dones es decanten molt poc per les enginyeries i els estudis científics. Contràriament, carreres relacionades amb l'educació i la salut tenen percentatges alts de dones.

L'empenta de les llistes paritàries

En l'apartat del poder hi ha hagut una millora, però es ve de tan avall que és insuficient i en l'anàlisi quedava en 66,4 punts. La introducció de les llistes paritàries a les eleccions ha sigut clau per avançar cap a l'equilibri i actualment al Govern i el Parlament de Catalunya la presència de dones s'acosta al 40%. Per contra, els òrgans de control de les empreses i el sector social està en mans dels homes. Budó ha constatat també "un baix percentatge de dones en càrrecs de consells científics, rectores d'universitat o al poder judicial".

Quant als diners, Catalunya obté una puntuació de 80 sobre 100, per sota de la UE, però la bretxa es fa un pèl més gran (75 punts) quan s'analitzen els recursos financers de què disposen les dones.

També hi ha desigualtat en el temps que es dedica a la cura i a la feina domèstica i a l'oci personal. El primer continua clarament caient en les dones, sense que s'hi constatin millores significatives.

A l'altra banda de la balança, on hi ha més igualtat és en salut (90,8 punts), en un indicador que es té en compte des de l'esperança de vida –més alta entre dones– fins a la percepció pròpia de l'estat de salut, passant per la facilitat per accedir als serveis sanitaris.

A una setmana del 8-M, la publicació de l'Índex evidencia que la lluita per la igualtat efectiva encara és vigent i posa en relleu quines són les àrees que necessiten millorar i facilitar eines a les polítiques públiques per dissenyar mesures d’igualtat de gènere més efectives.