Les incògnites de les aplis de rastreig de contactes

BarcelonaSi teniu un telèfon amb sistema operatiu Android i entreu a la configuració i tot seguit a l’apartat Google, trobareu una llista de serveis encapçalat per les “Notificacions d’exposició al covid-19”. Si el vostre dispositiu és d’Apple, el mateix. “Això ja està instal·lat a les nostres vides”, diu Itziar de Lecuona, subdirectora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. “I no crec que aquestes companyies hagin desenvolupat aquest servei sense una decisió governamental que les avali”, afegeix.

Efectivament, governs de tot el món treballen en aplicacions de rastreig de contactes amb l’objectiu de controlar nous brots de covid-19. “El problema és que hi ha molt poca transparència i no sabem quin model d’aplicació se’ns convidarà a descarregar”, continua De Lecuona. Com a criteris generals, “qualsevol mesura ha de ser proporcional, respectuosa amb els drets i, sobretot, temporal”, considera la investigadora. Des del punt de vista de la privacitat, una de les garanties clau que haurien d’oferir aquestes aplicacions, no hi ha precedents gaire exemplificadors al llarg de la pandèmia. L’aplicació Stop Covid-19 Cat que es va llançar a Catalunya requeria que l’usuari introduís el número de la targeta sanitària i que es geolocalitzés, dos paràmetres que afebleixen considerablement les garanties de privacitat. L’aplicació que es va desenvolupar a Madrid, CoronaMadrid, també llegia la localització del dispositiu i, a més, “informava que empreses com Banco de Santander o Ferrovial tenien accés a les dades”, diu De Lecuona.

Una aplicació que es vol assajar

La poca informació que hi ha sobre la futura aplicació, que el govern espanyol vol assajar aquest mateix mes de juny en una de les illes Canàries, indica que funcionarà amb un sistema de balises per Bluetooth, que hauria de garantir l’anonimat i respectar la privacitat de l’usuari. Tot i que aquestes balises-en principi anònimes- no s’haurien d’emmagatzemar més de 14 dies, Àngel Puyol, professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en bioètica, diu: “Aquests sistemes poden generar una certa por perquè tots sabem que les dades es poden desencriptar”.

Una altra qüestió important és on aniran a parar aquestes dades. “Per fer funcionar aquestes aplicacions, els governs necessiten les companyies com Google o Apple, a més dels operadors de telefonia”, explica De Lecuona. “¿Tindran accés a les dades aquestes empreses?”, es pregunta la investigadora, i insisteix que “no s’està donant prou informació per prendre decisions com a societat”. En aquest sentit, Puyol considera que hi ha el risc de “donar massa poder a les companyies tecnològiques”. “Un govern es pot canviar, però una companyia no”, adverteix. A més, “pot passar que, si ara donem aquest poder, d’aquí un temps ens hi hàgim acostumat i ens hàgim convertit en una societat més controlada”, afegeix.

Com es protegeix la privacitat?

D’altra banda, segons De Lecuona, “un dels requisits que s’haurien de demanar a les diverses aplicacions que es desenvolupen en l’àmbit europeu és que siguin compatibles”. De moment, però, sembla que el sistema espanyol encaixaria amb l’alemany i el suís, per exemple, però no amb el francès i el britànic. Una altra limitació d’aquestes aplicacions és que el sistema de Bluetooth en què es basaran no està concebut per protegir la privacitat. “De fet, la tecnologia està pensada per fer el contrari”, diu De Lecuona.

I, des del punt de vista de l’eficàcia, s’ha de tenir en compte que tampoc mesura les distàncies amb precisió. Això pot fer que s’obtinguin nombrosos falsos positius, amb la qual cosa es posaria en quarantena persones que no estan infectades. “Per solidaritat en un moment complicat com l’actual, podem accedir a utilitzar aquestes aplicacions, però si no donen informació fiable i hem de cedir les dades a tercers la cosa es complica”, conclou De Lecuona.

Els sanitaris, contra la concessió a Ferrovial

El Col·legi de Metges i el Sindicat d’Infermeres de Catalunya es van mostrar ahir molt crítics amb la concessió privada del rastreig de contactes a l’empresa Ferroser, filial de Ferrovial, per 18 milions d’euros, tal com va avançar divendres El Confidencial i van confirmar al diari ARA fonts de Salut.

El president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, va exigir des del seu Twitter que Salut “revertixi la decisió errònia de fer que una empresa -Ferrovial- faci la gestió dels rastrejadors del covid-19”. “Ha de ser l’atenció primària. Per lògica, per coherència i per més seguretat clínica”, va dir per afegir-se a la queixa a la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. El Sindicat d’Infermeres es va sumar a la crítica.