La incineradora del Besòs es planteja el tancament parcial a partir del 2025

BarcelonaLa incineradora de residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a Sant Adrià de Besòs, podrà tancar un o dos forns a partir del 2025. El compromís va lligat al nou Acord Metropolità cap al Residu Zero que els 36 municipis de l’AMB van subscriure ahir. L’apagada parcial de la incineradora, amb tot, és una previsió vinculada al compliment d’uns objectius que recull el mateix document i que passen per assolir el reciclatge -que fa anys que està estancat al voltant del 35%- fins al nivell que exigeix la Unió Europea (UE) i una taxa del 55% el 2025 i del 65% el 2030. L’Acord Metropolità cap al Residu Zero dona per fet que els objectius de reciclatge del 2020, que fixen una recollida selectiva del 50%, no es podran complir.

L’estratègia a set anys vista que ahir va presentar l’AMB ha de ser “un canvi radical” en la recollida als municipis implantant-hi, per exemple, la recollida porta a porta -que ja funciona amb bons resultats a Tiana i Torrelles de Llobregat, i que s’assaja a Barcelona en una prova pilot al casc antic de Sarrià-, així com els contenidors intel·ligents que permetin saber qui ho fa bé i qui no, segons va dir el vicepresident de Medi Ambient, Eloi Badia. “El model actual, basat en contenidors anònims oberts al costat de casa les 24 hores del dia, ha tocat sostre”, va afegir. Aquest canvi de model hauria de permetre avançar cap a la “taxa justa” perquè pagui més qui menys recicli, una mesura que ha de figurar a la futura llei de residus catalana, que la Generalitat ha promès que s’aprovarà el 2020, un any més tard del previst.

Els canvis que planteja el nou pla metropolità no s’acaben en la recollida de les escombraries domèstiques o comercials -els comerços suposen un 40% de tot el que es genera-, sinó que també afectaran les plantes actuals on es reben i es gestionen els residus. “Transformarem els ecoparcs actuals, on sobretot es gestiona la fracció resta -el contenidor gris-, en instal·lacions més especialitzades i sobretot dedicades a la matèria orgànica”, va detallar Badia.

Clam per tancar Tersa

Entitats veïnals i ecologistes van rebutjar el plantejament del programa metropolità perquè permet que es continuïn incinerant residus durant, com a mínim, sis anys més. “Som contraris a un pla que contradiu la jerarquia de residus que fixa Europa i que permet que es puguin incinerar residus orgànics en lloc de destinar-los al compostatge”, va lamentar Josep Lluís Moner, de l’entitat ecologista CEPA-Ecologistes de Catalunya.

Moner va lamentar que malgrat que el document de l’acord metropolità es compromet a complir els objectius de reciclatge, no posa una data concreta al tancament de la incineradora del Besòs. “Seria una manera de pressionar els municipis perquè busquin solucions i actuïn”, va considerar. Va retreure, a més, la falta de participació de les entitats en el text, un aspecte que també va criticar la CUP en un comunicat on va demanar escoltar i incorporar les propostes de veïns i entitats en el text final.

La portaveu de la coordinadora veïnal Airenet, Silvina Frucella, també hi va trobar a faltar un calendari més concret per posar fi a l’activitat de crema de residus de la planta de Tersa a Sant Adrià. Va recordar que el govern d’Ada Colau va prometre el 2016 que tancaria la instal·lació aquesta legislatura: “En canvi, s’hi cremen les mateixes tones que fa quatre anys”. Airenet és la coordinadora que va denunciar la incineradora per l'emissió de dioxines que són una amenaça per a la salut.

La plataforma ecologista europea Zero Waste Europe va rebre ahir amb optimisme l’anunci de l’AMB: “Amb la meitat d’estats a punt d’incomplir els objectius de reciclatge del 2020, la reacció ha de ser impulsar canvis cap a l’eficiència, com fa l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, va assenyalar en un comunicat.

Actuar sobre els ecoparcs

Els canvis que proposa el nou pla metropolità no acaben en la recollida de les escombraries domèstiques o comercials –els comerços suposen un 40% de tot el que es genera– sinó que també afectaran les plantes actuals on es reben i gestionen els residus. "Transformarem els ecoparcs actuals, on sobretot es gestiona la fracció resta, el contenidor gris, en instal·lacions més especialitzades i sobretot dedicades a la matèria orgànica", va explicar Badia.

Amb una millora de la separació dels materials, segons el responsable de l'AMB, els nivells de recuperació als punts de gestió també creixeran. I amb aquesta premissa, l'ens confia que si avui en un ecoparc es recupera un 30% dels materials que hi entren, les cotes podran escalar fins al 80% o el 90% amb el canvi. Per això, incidir en la fracció orgànica serà una "prioritat" en el programa i totes les plantes de recepció s'hauran d'adaptar per poder fer el tractament i convertir-la en compost (ara això només es fa en alguns ecoparcs i no en tots).

Pel que fa als recursos que es destinaran a desplegar totes aquestes mesures als municipis, l'AMB parteix d'una forquilla força ampla que es mou entre els 80 i els 180 milions d'euros. "Treballem amb cinc escenaris diferents", va justificar Badia, que va emmarcar la inversió més important en els canvis al ecoparcs, tot i que també caldran recursos per acompanyar i impulsar canvis en els municipis metropolitans perquè les cotes de reciclatge s'enfilin molt per sobre de les actuals.

Avui, les diferències són abismals a dins la AMB pel que fa als resultats del reciclatge. Mentre Tiana i Torrelles de Llobregat, amb un 76% i un 63% de taxa de reciclatge, són l'exemple de l'impacte positiu de mesures d'individualització de les escombraries amb solucions com la recollida porta a porta als docimilis, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs o Cervelló, amb només un 20% presenten els pitjors resultats de la recollida selectiva.

El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, va celebrar el compromís dels 36 municipis de l'AMB, que aglutinen quatre milions d'habitants del país. Va subratllar que és el moment que les ciutats de més de 50.000 habitants passin a l'acció en matèria de reciclatge per fer un salt i que Catalunya s'acosti als objectius europeus d'estar reciclant un 65% dels residus el 2030.