La incidència del covid torna als nivells del final de l’estiu
Els possibles efectes de l’aixecament de l’estat d’alarma es podrien començar a notar a partir de dimecres
Girona“De meravella: anem millorant a una velocitat molt bona”. Així ha resumit l’investigador del grup Biocomsc-UPC, Daniel López Codina, l’estat de la pandèmia a Catalunya. Com a conseqüència especialment de la vacunació, s’han tornat a registrar xifres que no es veien des de finals de l’estiu: hi ha 180 casos per cada 100.000 habitants i la mitjana de defuncions diàries s’ha reduït fins a onze, segons Dadescovid.cat. Tot i això, López ha fet una crida a la prudència: “El covid no ha desaparegut, i que anem en bona direcció no vol dir que ens puguem relaxar del tot”, ha dit. Pel que fa a les possibles conseqüències de la fi de l’estat d’alarma, des del Biocomsc calculen que es podrien començar a detectar a partir de dimecres, però que no serà fins d’aquí deu dies que es veurà clarament si l’obertura ha tingut algun efecte en els contagis.
Entre l'1 i el 13 de maig, s'ha detectat una mitjana de 950 nous casos diaris, una xifra que no es notificava des de l'agost. Així mateix, cal remuntar-se a finals de l’estiu per trobar una mitjana diària de defuncions semblant: si aquest mes han mort amb covid una mitjana d’onze persones cada dia, a l’agost en van ser deu i al setembre dotze. Els mesos posteriors la mitjana va anar a l'alça i el pic es va registrar al gener (69), però lluny de la mitjana detectada l’abril del 2020: 247 persones van morir de mitjana cada dia. “Abans de la vacunació, dues de cada tres defuncions eren de persones de més de 79 anys”, recorda el també investigador del grup, Enric Álvarez, que augura que, gràcies a la immunització, la incidència de les persones de més de 80 anys “aviat serà molt baixa”.
Uns efectes secundaris de la vacunació que també s’estan reflectint en els ingressos: hi ha 1.150 persones hospitalitzades –el nombre més baix des de l’octubre– i les unitats de malalts crítics també es van alliberant (actualment hi ha 399 malalts a l’UCI).
“La baixada d’hospitalitzacions i de malalts crítics és efecte directe de la vacunació, i quan la gent de més de 50 anys estigui vacunada la disminució serà molt més gran. Si no hi ha cap sorpresa, a l’estiu tindrem molt poques UCI ocupades per covid”, ha dit López Codina, que insisteix, però, en no abaixar la guàrdia. “Hem d’evitar que ens passi el que passa a Suècia, on tenen una baixa mortaldat gràcies a la immunització però amb una incidència molt alta perquè no s’ha frenat la propagació. I recordem que la incidència molt alta porta problemes a les empreses, a les escoles, a l’atenció primària… Hem d’evitar que creixi la incidència”, ha recalcat.
La Garrotxa, a la baixa
Per territoris, totes les regions sanitàries presenten una evolució positiva, tot i que algunes comarques encara registren xifres elevades. És el cas de la Garrotxa, que té la incidència més alta: 639 casos per cada 100.000 habitants (més del triple que la mitjana catalana), tot i que ha millorat respecte a la setmana passada, quan estava en 714. A més, també ha disminuït la velocitat de reproducció (d’1,31 a 0,73), el nombre de nous positius setmanals (de 241 a 135) i la positivitat de les proves: del 14% a l'11% –malgrat que hauria d’estar per sota del 5% segons l'OMS.
“La Garrotxa ha passat per situacions molt crítiques, però ara sembla que sí que va disminuint, esperem que de manera definitiva”, diu l’investigador, que creu que l'alta incidència que fa mesos que registra la comarca és conseqüència de diversos factors. “D’una banda, la variant britànica ha provocat problemes en molts llocs perquè és més contagiosa, però també s’han de sumar aspectes socials o determinats tipus d’empreses, com les agroalimentàries, on el treball és intens. Tot plegat són un conjunt de factors que, sumats, acaben provocant problemes com hem vist a la Garrotxa, però també a Lleida o a Osona”, afirma López Codina.
Per contra, la Vall d'Aran, que durant mesos va ser un dels territori amb més incidència, ara és la comarca amb menys casos cada 100.000 habitants (42), seguida de l'Alta Ribagorça (55) i la Segarra (65).