Per què Catalunya crema

BarcelonaEntre el 1994 i el 2015 es van registrar a Catalunya 14.838 incendis forestals, segons les dades del departament d’Agricultura. Només 40 d’aquests incendis van cremar el 75% de les hectàrees forestals calcinades. O el que és el mateix: 122.318 hectàrees d’un total de 163.090. Catalunya, com passa en altres regions d’Europa, té un problema amb els grans incendis forestals (GIF). Cremen durant dies seguits, generalment més de 500 hectàrees, i són cada vegada més violents. Els GIF posen a prova la capacitat d’extinció dels bombers i forcen els governants a destinar més diners a l’extinció. Però no s’afronta la qüestió de fons: com tenim els boscos.

Catalunya és un país de boscos. Un 64% del territori correspon a terrenys forestals. Això són més de 2 milions d’hectàrees. D’aquestes, 1,2 milions són boscos. La resta són conreus (30%), zones urbanes i carreteres (5%). L’abandonament del camp ha propiciat un paisatge continu de massa forestal, amb boscos que emmagatzemen una elevada càrrega de combustible. “Tenim uns boscos desequilibrats i vulnerables a les pertorbacions”, assenyala Lluís Brotons, investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). El bosc s’ha convertit en un polvorí: hi ha més per cremar i, quan el clima és advers, els grans incendis es multipliquen i avancen més de pressa.

La lluita contra el foc ha anat modificant el paisatge i ha fet que els incendis es comportin de manera diferent. Els bombers dediquen molts esforços a adaptar-se a aquests nous comportaments. Però els grans incendis forestals, com els del 1994 i el 1998 a la Catalunya Central, o el del 2012 a l’Alt Empordà, han posat de manifest els límits dels sistemes d’extinció. Si un foc té prou combustible per cremar i assoleix uns determinats nivells d’intensitat i de velocitat, es torna imparable. Per als bombers, és un incendi “que supera la capacitat d’extinció”. Algunes veus de dins el cos, entre les quals hi ha la del cap del GRAF (Grup de Reforç d’Actuacions Forestals), Marc Castellnou, creuen que les fortes inversions públiques en mitjans d’extinció només serveixen per apagar incendis de mitjana i baixa intensitat. Però aquest èxit té una contraindicació coneguda com la paradoxa de l’extinció. Es manté molta massa forestal que al capdavall és combustible per als grans incendis imparables.

Però la lluita contra el foc no només implica els Bombers. La prevenció i l’extinció mou a Catalunya gairebé 14.000 persones, incloent-hi el cos d’Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa Forestal. Tothom coincideix que la millor manera de lluitar contra els incendis és evitar que es produeixin. És a dir, mantenir el terreny en el millor estat possible per minimitzar l’impacte d’un incendi. “En el nostre ADN, la prevenció és els 365 dies de l’any”, remarca Josep Maria Soler, un dels 500 agents rurals de la Generalitat.

L’anomenada gestió forestal sostenible vetlla per aconseguir uns boscos més sans i resistents a les pertorbacions. Això vol dir, a grans trets, tendir cap a boscos amb menys arbres i més alts. L’extracció de la biomassa per aprofitar-ne la fusta i la creació d’un paisatge de mosaic, que trenca la línia continuada de bosc amb conreus i pastures, són dues mesures clau. Una altra són les cremes controlades. Segons dades del departament d’Agricultura, aquestes cremes han permès els últims dos anys millorar i mantenir prop de 1.200 hectàrees de sòl. Però no n’hi ha prou. Hi ha un cert consens que caldria canviar cada any aproximadament el règim d’ús d’un 1% del territori forestal de Catalunya, al voltant de 20.000 hectàrees.

Què fa el Govern?

Hi ha una frase que es repeteix des de fa anys a les conselleries d’Agricultura i Interior: els focs s’apaguen a l’hivern. Però les xifres no ho reflecteixen. Mentre que els diners per a l’extinció han augmentat a mesura que els focs s’han anat fent més violents, les partides dels pressupostos públics per gestionar boscos i millorar la prevenció s’han estancat. És molt difícil arribar a saber exactament quants diners dedica cada any la Generalitat a l’extinció i quants a la gestió forestal, perquè no hi ha informació pública segmentada, però és evident que la balança està molt desequilibrada. Un càrrec d’Agricultura admet que la diferència és “escandalosa”. L’estudi més complet que s’ha fet fins ara el signa una investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Andrea Duane. La diferència és aclaparadora: segons els seus càlculs, un 90% de la despesa en incendis dels últims 15 anys se centra en l’extinció.

Un dels principals obstacles, a l’hora de fer una tasca coordinada, és que gestió i prevenció pengen de dues conselleries diferents. El pes principal de la prevenció -lligada a la gestió sostenible del bosc- depèn d’Agricultura, mentre que les tasques d’extinció pengen, majoritàriament, d’Interior: Bombers i Agents Rurals tenen responsables polítics diferents. És sorprenent, però les dues conselleries gestionen alhora dues bases de dades sobre incendis. “El món de la prevenció i l’extinció és com una catedral que s’ha fet gran però que està plena de capelletes, i una capelleta no vol interaccionar amb l’altra”, admet un càrrec del departament d’Agricultura.

La pressió social i mediàtica tampoc ajuda a repensar el model. L’actuació dels bombers quan hi ha un gran incendi es mira amb lupa i sol ser utilitzada per l’oposició per desgastar el Govern. L’endemà del foc, tothom demana explicacions als bombers i ningú a qui gestiona els boscos.

En mans de particulars

Gairebé tres quartes parts de la superfície forestal de Catalunya està en mans de particulars. Això complica molt la gestió dels boscos, sobretot perquè no hi ha la mateixa sensibilitat i es fa difícil aplicar polítiques comunes. A més, els ajuts són pocs. Aquest any, la Generalitat ha destinat 1,7 milions a subvencions als propietaris. “És un autèntic desastre -es queixa Rossend Castelló, president del Consorci Forestal de Catalunya-. Si cada català pagués 1 euro a l’any per als boscos, el problema s’hauria acabat”. Actualment, aquesta aportació és de 25 cèntims per ciutadà, segons Castelló.

Amb les baixes aportacions públiques, no tots els propietaris poden mantenir els seus terrenys com caldria. També hi ha un problema de qualitat de la fusta. Molts propietaris no poden treure rendiment de la seva llenya. L’administració lamenta que alguns particulars prioritzen treure el màxim benefici dels seus boscos malgrat que comporti fer una gestió poc orientada a reduir-ne la vulnerabilitat.

Si admetem que des del Govern és més fàcil invertir en extinció que en prevenció, es fa imprescindible eixamplar el debat cap a una dimensió sociocultural. Brotons adverteix que avui “tenim una societat que no sap per què vol els boscos”. Tots els agents implicats en la lluita contra el foc coincideixen que cal un canvi cultural sobre l’ús del bosc. Cal recuperar la silvicultura i impulsar el consum de proximitat, però també matisar la idea del foc com a perill i recuperar-ne la visió com a possible element regenerador.

Grans incendis forestals de Catalunya

Solsonès, 1998

27.000 ha

Els anys 1995, 1996 i 1997 va semblar que la nova planificació de l’Infocat aprovada el 94 funcionava. Però un altre estiu càlid i sec va tornar a deixar al descobert les debilitats del sistema. L’incendi declarat el 18de juliol del 1998 a Aguilar de Segarra és un dels més ràpids que s’havien vist mai a Europa. En tres dies van cremar sense control 27.000 hectàrees. Un nou tipus d’incendi provocat per la falta de gestió forestal i la climatologia. Després d’un enfrontament entre el Govern i l’oposició, la Generalitat va aprovar una nova estratègia de prevenció d’incendis: el pla Foc Verd II.

*El juliol del 2009, el tràgic incendi d'Horta de Sant Joan (1.100 hectàrees) va deixar 5 bombers morts

Sant Llorenç Savall, 2003

4.500 ha

El 10 d’agost del 2003 va començar l’incendi més devastador que ha conegut el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. En sis dies d’intensa calor, amb temperatures al voltant dels 40 graus i una humitat molt baixa, va cremar 4.500 hectàrees, 1.700 de les quals van afectar el parc. Les flames es van originar a la Vall d’Horta, al terme municipal de Sant Llorenç Savall. La ràpida extensió de les flames va provocar la mort de cinc persones atrapades dins d’una masia. L’onada d’incendis aquells dies al Vallès i al Bages va cremar 7.700 hectàrees.

Montserrat, 1986

7.000 ha

L’any 1986 quatre incendis seguits van cremar prop de 7.000 hectàrees de la muntanya de Montserrat. Els fets van trasbalsar l’opinió pública per la simbologia de l’espai i per la intensitat del foc. L’incendi va començar al matí a tres punts diferents de Castellfollit del Boix. Després d’arrasar part de la muntanya, les flames van arribar al monestir. Després d’aquells incendis i de les protestes que hi va haver, la Generalitat va impulsar el programa Foc Verd, de prevenció d’incendis i de reconstrucció dels boscos de Catalunya, amb la potenciació del cos d’Agents Rurals.

Catalunya Central, 1994

46.000 ha

El 1994 és l’any més negre dels incendis forestals. Els focs del juliol van desbordar el sistema d’extinció. Fins llavors mai hi havia hagut tants incendis alhora i tan virulents. El foc del Bages i el Berguedà -en realitat tres incendis que es van ajuntar- va devastar 46.000 hectàrees entre el 4 i el 8 de juliol. Els bombers van haver de desatendre incendis petits a mesura que se’n produïen de més importants. A l’agost del mateix any, quan el país encara no s’havia refet del gran incendi de la Catalunya Central, un altre foc originat a Gualba va cremar més d’11.000 hectàrees al Montseny, 800 de les quals al Parc Natural. La falta de mitjans i la mala coordinació van obrir un debat polític, que va desembocar en l’aprovació del pla Infocat de lluita contra incendis.

Alt Empordà, 2012

13.000 ha

L’incendi de l’Alt Empordà del 2012 és el més greu dels últims anys a Catalunya. La tramuntana feia avançar el foc a 6 quilòmetres per hora, amb flames de cinc metres d’alçada. “Quan avança tan de pressa, al foc només se’l pot esperar”, explicava un bomber aquells dies. Descontrolat pel vent, l’incendi va cremar durant sis dies seguits i va assolar 13.000 hectàrees de 18 municipis. Hi van morir dues persones. Un segon incendi més petit a Portbou va provocar la mort de dues persones més que intentaven fugir de les flames escapant-se pels penya-segats cap al mar.