"Aquest ajuntament i l'anterior i l'anterior de l'anterior coneixien l'existència de la nau cremada"

MartorellArmand Soler és el síndic defensor de Badalona, una figura present en una quarantena de municipis catalans que té com a principal objectiu la defensa dels drets de la ciutadania en l'administració local, la més propera a l'hora de prestar serveis però també de ser objectiu de queixes. Recentment, el Fòrum de Síndics subratllava l'obligació dels ajuntaments d'empadronar tots els residents i alertava que la pandèmia ha posat al límit els serveis socials.

L'alcalde Albiol parla de conflictes entre els veïns de la nau afectada i els dels pisos del voltant.

A la sindicatura només hem tingut tres o quatre comentaris, i ho expresso així perquè mai van passar de comentaris i no es van formalitzar en queixes. En un d’aquests comentaris s’expressava certa confusió i malestar pel soroll i molèsties que provocaven les entrades i sortides de persones a la nau, i en un altre es referien al fet que veïns de la nau agafaven aigua d’una font pública. Cap va ser motiu d’una intervenció per part nostra.

Però era públic que la nau estava ocupada?

Fa molts anys que aquestes persones són a Badalona i tothom sabia que aquesta nau existia. I ara m'alegro que tothom se solidaritzi i es mogui per ajudar, però durant anys ningú ha fet res. Tots els partits tenen dret a treure rèdits polítics, però la figura del síndic no es pot instrumentalitzar per atacar els adversaris polítics. La situació ve d'antic i aquesta administració i l'anterior i l'anterior de l'anterior coneixien aquest problema, i, tret d'alguna intervenció, el cert és que no s'ha resolt.

Què podia fer l'Ajuntament que no hagi fet?

La solució a aquesta imparable situació no es pot orquestrar a nivell municipal sinó que cal un canvi real de polítiques de la Unió Europea perquè aquestes persones no tinguin la necessitat imperiosa de marxar dels seus països. Cal que des de la UE es generin polítiques de desenvolupament socioeconòmic. També un canvi de l'administració estatal, que té la competència de regularitzar aquestes persones. Són persones que des del punt de vista documental no existeixen. Només hem de pensar en com al primer moment de l’incendi 60 persones van fugir i desaparèixer de l’escena. Qui marxa corrent quan es crema casa teva? Van fugir perquè tenen por que els repatriïn i els enviïn al lloc d'on ja van marxar i haver de tornar a repetir la ruta migratòria.

Sense aquest canvi real de paradigma, els ajuntaments només podran desplegar mesures de caràcter reactiu, més semblants a la caritat i a l'intent d'evitar per la força la presència d'aquestes persones, i no mesures proactives. Així que respondre amb aquest caràcter reactiu davant la incomoditat veïnal és equivocat, i, amb les noves precarietats, no sabem si d'aquí un temps serem nosaltres els que ocupem les naus. Nosaltres hem insistit en la nostra recomanació que es normalitzi el padró, perquè aquestes persones no tenen cap altra manera de sortir-se'n si no tenen papers. Fa uns anys em van dir que tot aquell que no està en un ordinador, no existeix. I és veritat. Si no tenen un document que els avali com a persona, com creiem que els podran atendre i es podrà normalitzar una situació?

¿Hi ha una suma de responsabilitats que són fracassos?

És evident que és una suma de fracassos. Els rescatats de l'Open Arms al Mediterrani central són els mateixos que després viuen a Badalona, corren davant de la Guàrdia Urbana a la plaça de Catalunya o són desallotjats de l'estació de Sants. No desapareixen. I si Barcelona els centrifuga, aquestes persones passaran a la primera o segona corona, i quan puguin tornaran a les grans ciutats perquè creuen que tenen més possibilitats de sobreviure que en un poble petit. El que és evident és que la situació no se soluciona aixecant tanques amb concertines. Els moviments migratoris són imparables i ara, mentre estem mantenint aquesta conversa, segur que hi ha persones que s'estan ofegant. És una vergonya, perquè molts d'aquests que es moren no sortiran a les estadístiques, que només recullen els morts que es troben, la resta no existeixen.

¿Els missatges de xenofòbia estan calant a Badalona?

El covid ha alterat les condicions de moltes famílies que fins ara mai haurien imaginat que dependrien dels serveis socials, i és fàcil que s'alimentin de creences que la gent que ve de fora els perjudicarà. Què podem esperar quan la situació és tan greu i els recursos són escassos? Odi, perquè s'estan impregnant de la desesperació i la decepció. Hem de ser capaços de veure què hi ha darrere d'aquestes mostres de racisme. És possible que els veïns dels voltants de les naus tinguin sensació d'inseguretat, i que siguin víctimes de petits robatoris, però ens hem de treure la bena dels ulls i saber que a aquestes persones no se'ls deixa gaire espai més per sobreviure. I pensem que molts o tots envien diners a casa.

Els residents de la nau ocupada ja s'han distribuït per altres naus.

Esclar, aquesta gent no desapareixerà, se'n va a unes altres naus, a Badalona o on sigui. Ens pensem que perquè la Guàrdia Urbana els persegueixi o els faci fora desapareixeran? Són persones arrelades, que parlen castellà i que amb molta precarietat sobreviuen i se senten afortunats en comparació amb els amics i familiars que deixen als seus països. Han trigat anys a arribar a Europa i han passat pel desert, per Líbia, on els han extorquit, robat, violat, esclavitzat, i han vist la mort. I quan parlen amb els seus des de la il·lusió i la fantasia relaten una història d'èxit.