Crema l’Ebre en un dels pitjors focs en 20 anys

VinebreUn dels pitjors incendis dels últims 20 anys a Catalunya. És l’abast del foc que crema a la Ribera d’Ebre, encara sense control, i que al tancament d’aquesta edició ja havia calcinat més de 3.600 hectàrees. El focus del foc va començar ahir a dos quarts de tres de la tarda als afores de la Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre, i en només set hores havia cremat 3.500 hectàrees: dos flancs i un perímetre de 128 quilòmetres i una llengua de 14 quilòmetres sense aturador.

La calor, la baixa humitat i el vent de garbí van ser un còctel difícil de gestionar. Aquesta nit era decisiva: els bombers van decidir estratègicament concentrar l’atenció en un dels flancs, perquè les dificultats d’accés en algunes de les zones afectades impedeien afrontar el flanc esquerre i el dret simultàniament. “Treballarem tota la nit perquè puguem ancorar el flanc esquerre a la carretera C-12 i evitar de totes totes que ens salti la carretera, que pot servir de tallafocs. Això implicarà sacrificar unes 1.000 hectàrees, però és l’única possibilitat que tenim de centrar els esforços en el flanc dret, que és el més actiu i el que avança més ràpid”, explicava ahir el cap dels Bombers a la zona, David Borrell. “Si no, ens enfrontem al fet que se’ns obri la línia de foc, amb un potencial de 20.000 hectàrees cremades”, va vaticinar. Per aquests flancs les zones més amenaçades són el Priorat i les Garrigues.

Els treballs per apagar el foc van mobilitzar 60 unitats terrestres, 12 d’aèries -dues de les quals del ministeri de l’Interior- i 260 efectius, i es va comptar amb l’ajuda de la UNE (Unitat Militar d’Emergència). Durant la nit, avions i helicòpters es van retirar, però es va mobilitzar maquinària pesada i unitats terrestres per continuar-hi treballant. A més dels bombers també es van activar el màxim d’efectius dels agents rurals, Mossos d’Esquadra, ADFS i els Serveis d’Emergència. A falta encara conclusions definitives, tot apunta que l’incendi va declarar-se en una granja dels afores de la Torre de l’Espanyol per l’autocombustió d’uns fems de gallinassa.

A tres quilòmetres d’Ascó

“Per sort no hem de lamentar afectacions a les persones. Hem hagut de desallotjar diverses masies, especialment al terme municipal de Flix. Ara mateix hi ha una vintena de persones que estan sent ateses al pavelló poliesportiu”, explicava als mitjans el conseller Miquel Buch. Francesc Barbero, alcalde de Flix, va concretar que la major part els reallotjats eren “persones que viuen tot l’any en masies”.

Les flames eren a uns tres quilòmetres de distància dels nuclis urbans de Flix i Ascó -i de la seva central nuclear-, però avançaven en sentit contrari. “L’incendi està prou lluny del nucli urbà i a l’altra banda del riu Ebre; per tant, els ciutadans no han de patir per la seva seguretat. Això sí: demanem que la gent eviti acostar-se la zona del foc per xafardejar o per esbrinar les afectacions en alguna de les seves propietats”, advertia ahir l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà. Al municipi van reallotjar quatre persones en cases familiars. “L’afectació principal ha sigut la granja d’un veí, que ha vist com el foc calcinava les 200 ovelles i dos cavalls de la seva propietat”.

La previsió era que durant la nit i aquest matí baixés la intensitat del vent i això facilités l’estabilització de l’incendi. “Tot així, som conscients que les temperatures seran extremes i això pot dificultar les tasques de control de l’incendi -va reconèixer Borrell-. Tenim gairebé tots els recursos del país treballant en aquest foc, i tenim por de qualsevol urgència en altres parts de Catalunya, perquè en aquests moments no tenim capacitat per atendre dues emergències d’aquesta magnitud”.

El foc ha afectat zones cremades fa pocs dies, com el Perelló o Maials, i torna a castigar l’Ebre, una víctima recurrent dels incendis a Catalunya. Per ara ja ha arrasat més hectàrees que els seus pitjors precedents: a l’incendi de Rasquera del 2012 es van calcinar 3.000 hectàrees i al d’Horta de Sant Joan, el 2009, en què van morir cinc bombers, 1.000.

Tant el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, com el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ja han mostrat la seva preocupació a través dels seus comptes de Twitter.