“Ha sigut un espectacle molt dolorós”
Els veïns del Port de la Selva han vist amb temor com les flames engolien les muntanyes
Port de la Selva“Ahir a la nit semblava Mordor”. Així definia Albert Perelló, veí del Port de la Selva, les vistes esfereïdores que els va deixar l’incendi quan es va fer fosc i les flames engolien les muntanyes sense aturador. Ell viu a la Vall de Santa Creu, una de les urbanitzacions més afectades per la proximitat de les flames, i va haver de dormir a casa del seu germà perquè va ser un dels veïns desallotjats. “No esperàvem que creixés d’aquesta manera. Primer al migdia vam veure una cortina de fum i cap a mitja tarda van venir els Mossos a evacuar-nos”.
Com Perelló, la majoria de veïns pràcticament no van dormir la nit de divendres a dissabte. El foc que va començar al migdia ràpidament es va escampar empès per la tramuntana: “Cap a les dues vam veure com pujava la cresta cap amunt. Vèiem tot el perfil de la muntanya encès. I allà és quan vam veure que la cosa es posava seriosa: hi havia unes flames altíssimes que pujaven a tota velocitat”, relata Pau Mola, que és un dels cambrers d'El Rebost del Pescador, situat al port. Tant per a ell com per al seu company de feina Manel Fortuny, el pitjor moment va ser quan va arribar la nit. “Els bombers no podien accedir-hi per terra, i quan es van retirar els mitjans aeris ens va quedar la impotència de veure com cremaria tota la nit, sense saber quin abast tindria”.
En aquest bar, durant tot el dia només es va parlar d’un sol tema: les flames que tenien els veïns de la població amb l’ai al cor. “Tothom comentava que el 89 va haver-hi exactament el mateix incendi: va començar a la mateixa zona, a la mateixa carena, i va fer el mateix recorregut”, certificava Mola.
A mitja tarda, els serveis d’emergència van evacuar uns 350 veïns de diferents urbanitzacions i el càmping Port de la Vall, i l’Ajuntament va habilitar el pavelló d’esports i l’Espai Port perquè poguessin passar-hi la nit. La majoria de les persones que es van quedar a dormir eren turistes que estaven aquests dies de vacances a la zona. Va ser el cas de Mathieu Stioui i la vintena de joves francesos que l'acompanyaven, que van haver de deixar el càmping a mitjanit perquè els Mossos els van avisar que havien de marxar per precaució. “Feia estona que vèiem les flames, i sí que alguns nois es van posar nerviosos. Però els vaig dir que fessin una bossa petita amb les quatre coses que necessitaven i vam marxar ràpid”, diu el noi, que és un dels monitors. Ell i un centenar més de persones van dormir al pavelló i durant el dia no es van poder moure d’allà. “Ara estem pendents de quan ens deixaran tornar, esperem que sigui avui mateix”, deia esperançat Stioui.
Solidaritat a dojo
“Hi havia gent que no sabia on anar i que patia perquè no podia tornar a casa o perquè hi tenia animals. I es van obrir moltes cases del poble per acollir tothom que ho necessités”, indicava Marta Ribas, una altra veïna. Però aquesta mostra de solidaritat no va ser l’única que es va veure. Pau Freixas, que és voluntari ADF, també n’hi afegia d’altres: “Diferents comerços ens han portat menjar i beure, que hem repartit entre tots els companys. Així hem pogut aguantar més hores treballant”. Ell va començar a ajudar en les tasques d’extinció a Llançà, després va continuar a la Vall de Santa Creu i va acabar fent suport entre la Selva de Mar i Sant Pere de Rodes. “És una zona a la qual només es pot accedir pels corriols, i n’hi ha pocs. Tot és pendent i el vent es comporta de forma molt estranya, així que t'hi pots quedar atrapat. Hi havia corredisses contínuament cada cop que saltava un focus secundari”.
Una de les conseqüències que van deixar les flames és que va caure la xarxa elèctrica i ahir no es podien treure diners dels caixers, ni pagar amb targeta a la majoria de comerços, i molts no tenien ni cobertura ni internet. Però, sortosament, no es van haver de lamentar desgràcies més grans. I tot, gràcies a la feina que van fer els diferents cossos d’emergències, que tots els veïns entrevistats no van parar d’elogiar. “Han treballat com a bèsties”, definia l’Albert. “Ho han gestionat molt bé: no hi havia ningú nerviós ni desorientat, tots estaven molt ben encarrilats i tothom ha tingut lloc per dormir”, afegia el Manel, i la Marta ho rematava: “Ha sigut un espectacle molt dolorós, però gràcies als Bombers, Protecció Civil, voluntaris i policia no hem patit cap pèrdua. És increïble com han lluitat contra les flames fins a gairebé derrotar-les”.