Mònica Martínez Bravo: "És inacceptable que hi hagi bebès als centres d'acollida"

BarcelonaFa cinc mesos que l’economista Mònica Martínez Bravo (Barcelona, 1982) va agafar la cartera de la conselleria de Drets Socials i Inclusió, després d’assessorar el govern espanyol en el desplegament de l’ingrés mínim vital (IMV). Escollida millor economista jove d’Espanya, ha centrat la seva carrera en l’estudi de les desigualtats i la pobresa.

¿Li ha tocat dirigir la conselleria germana dels pobres?

— Aquest és un tema transversal a molts governs i a molts països. Crec que sens dubte és així. L'estat del benestar ha construït el sistema de salut, l’educatiu, el de pensions, que s’hauria d’entendre com un sistema de protecció per a tota la ciutadania. I això és el que s'ha de construir i s'ha de dignificar.

¿Dignificar passa per la finestreta única per a l’IMV i la renda garantida?

— La finestreta única és més complicada del que sembla perquè comporta modificar els qüestionaris i ajustar-los. Durant el 2025 la Generalitat assumirà la gestió de l'IMV i tot serà una mica com fins ara, però començarem a gestionar-ho nosaltres. La fase de canviar els qüestionaris i unificar-los calculem que estigui a principis del 2026. Volem que tota la gestió de les dues prestacions es faci amb una única sol·licitud. Potser sí que hi ha una prestació complementada per una altra, però tota la gestió, tots els tràmits estaran unificats, i faré els ajustaments interns a l'administració, però de cara al ciutadà hi haurà una prestació.

El tercer sector reclama compaginar una prestació amb treballar.

— El PSC va fer una proposta de llei que inclou revisions trimestrals [de cada expedient], i en funció de com han estat els ingressos els últims tres mesos, calcularem la quantia de la prestació dels tres pròxims mesos. No és ideal perquè no és un ajustament mensual, que seria l'òptim, però s'hi acosta bastant. El que passarà és que la quantia s’ajustarà sense donar de baixa del sistema.

Com es farà el càlcul?

— Amb els llindars una mica ajustats es milloren les quanties. Si hi ha un augment dels ingressos del treball de 400 euros, per exemple, no els comptem tots per veure si s’ha sobrepassat el llindar. Potser en comptem només 200. I si amb aquests 200 no passes del llindar, doncs et perdonem una part dels ingressos laborals a l'hora de dir si passes o no del llindar. Això és el que fan molts països per incentivar que la gent comenci a treballar.

Què farà per reduir la taxa de pobresa del 25% i d'un 33% en cas de menors?

— És clau tenir una bona renda garantida i un bon IMV. Aquestes taxes s’expliquen per una desigualtat econòmica molt gran i un sistema fiscal que no redistribueix prou els recursos, i es concentra en el sistema de pensions. Però hem d’enfortir el sistema de protecció de rendes per a la meitat de la població de menys recursos.

¿Es renovarà l’acord amb Endesa per condonar deutes?

— És una de les qüestions que vam posar sobre la taula, però dependrà una mica de l'escenari pressupostari, i això és una mica el que puc dir sobre aquest tema. No hem arribat a decidir sobre aquest tema.

Com espera retallar les llistes per a la residència?

— És fonamental tenir més places concertades.

Però d’on es traurà el personal per cobrir les 6.000 noves places compromeses si no hi ha personal per a les actuals?

— Tenim en marxa un plantejament d'equiparació salarial de millora de les condicions salarials a tot el personal que esperem que faci que més persones treballin en residències com una opció viable i atractiva per a la seva trajectòria. També en aquest projecte d'equiparació salarial tenim un objectiu de reformular la trajectòria i la carrera professional d'aquestes persones. Que no ho vegin com una cosa d'uns mesos mentre busquen alguna altra cosa, sinó un espai on creixen, progressen, on tenir cada cop més punts i tenir tota una trajectòria i anar creixent.

¿I es planteja augmentar la plantilla dels 28 inspectors de residències?

— No ho estem valorant, però és una de les moltes coses que hem de veure com fem. Estem explorant tot un conjunt de mesures per veure com millorar la qualitat d'assistència a les residències. Perquè és veritat que a banda de la inspecció també hi ha taules de coordinació amb els serveis territorials, amb els ajuntaments. Tenim el desplegament de l'atenció integrada social i sanitària, que ens dona també eines per estar més presents a tot el territori. Crec que tenim diferents vies i plantejaments per millorar la qualitat de les residències, però una d'aquestes vies també ha de ser la transparència i la informació.

La setmana passada l’ARA publicava la denúncia d’un treballador subcontractat per la DGAIA per irregularitats en el pagament de l’ajuda a menors extutelats.

— Hem obert una investigació interna i estem intentant aclarir el cas. Lògicament, si detectem alguna irregularitat o alguna mancança, ens posarem a estudiar-ho i a abordar-ho amb tota la contundència que sigui necessària. Però estem en fase d'estudi. És veritat que una de les reflexions que crec que és molt important en l'àmbit de la DGAIA –i potser es podrien estendre a altres àmbits– és que l'administració sabem que no és àgil, i encara menys en un sector en què s’atenen emergències. I en aquests casos acabem externalitzant excessivament.

S’ha mostrat partidària d’acollir més menors migrants. ¿Creu que l’anterior conselleria va ser poc solidària al posar condicions a la distribució d’aquests nois?

— Mai ningú m’ha dit que Catalunya no sigui solidària; ja és la comunitat que més joves migrats sols té després de les Canàries. Ens arriben 200 joves migrats sols tots els mesos a Catalunya per altres bandes. Som vuit milions d'habitants en una regió rica dintre del que és la resta de l'estat espanyol, no seria la fi del món assumir una quota més gran de solidaritat, però aquí el problema és que no hi ha uns acords perquè el Partit Popular està bloquejant el repartiment més sistemàtic i més solidari entre totes les comunitats. Estem encallats en una realitat que no està donant un bon servei a molts d'aquests joves. Qualsevol repartiment que condicioni si hi ha places obertes o no és un plantejament que no és raonable perquè les places es poden generar.

Una de les seves prioritats és trobar famílies d’acollida per a les criatures tutelades. ¿Se’n surt?

— Farem tot el possible i hem notat cert increment d'interès de famílies, però no solucionarem el problema en sis mesos. No és acceptable que hi hagi bebès en centres. Tenim 280 menors de sis anys als centres, i això no és acceptable.

Fa poc va demanar a l’empresariat que es desmarqués del racisme. ¿N’ha tingut resposta?

— No, però jo crec que són coses d'anar posant pedres. El sector empresarial sovint demana que no té prou treballadors, però alhora això no va acompanyat de missatges contra aquest discurs que criminalitza la població migrant. Entre tots hem de combatre el racisme i millorar la gestió de l’estat del benestar; així farem que les persones s'integrin millor i que no hi hagi tanta desigualtat.