Catalunya disposarà el 2021 d'una eina de 'big data' per millorar la predicció d'epidèmies

BarcelonaQuin efecte té l'ús de la mascareta en la reducció dels contagis de covid-19? Quants contactes s'han de detectar d'una persona infectada per aturar el virus? En quin moment s'hauria d'iniciar el confinament a Lleida, l'Hospitalet o Barcelona? Com evolucionarà la pandèmia els pròxims mesos? I encara més important: en vindran de noves? Són algunes de les preguntes que hauria de poder respondre el primer observatori epidemiològic de Catalunya, impulsat pel Govern juntament amb institucions mèdiques com l'Hospital Germans Trias i Pujol i el Clínic; centres de recerca; operadores telefòniques, i centres educatius com la Universitat de Girona i la Rovira i Virgili. El projecte, presentat aquest dijous en roda de premsa, vol crear una eina de big data que, a través de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial i la supercomputació, serveixi per millorar la detecció i predicció tant de noves onades de covid-19 com de futures pandèmies i millorar la presa de decisions.

El nou instrument, que costarà 600.000 euros i es preveu que estigui disponible a mitjans del 2021, agregarà dades del cens, epidemiològiques, meteorològiques i mediambientals i de les companyies Telefónica i Orange per crear "millors models predictius", segons ha explicat Marc Torrent, director del Center for Innovation in Data Tech and Artificial Intelligence (CIDAI) –l'organisme público-privat que coordinarà tècnicament el projecte–. Torrent ha garantit que cap de les dades cedides serà de "caràcter personal" i que l'eina comptarà amb un "rigorós" procés "d'anonimització": "No serà possible identificar cap ciutadà", ha dit. "No és una eina de traçabilitat. Es tracta del tractament de dades [...] no individualitzades", ha insistit Eduard Martín, en representació de la Mobile World Capital, un altre dels partners de la iniciativa. Torrent no ha descartat, amb tot, utilitzar més endavant dades de xarxes socials per mesurar "l'impacte emocional de la població" respecte a una epidèmia, així com també dades econòmiques i de les aigües residuals.

Els resultats obtinguts, ja siguin indicadors, corbes epidemiològiques i panels de control, estaran "publicats en obert" i a disposició de tothom, ha dit Torrent, si bé ha aclarit que l'eina està enfocada perquè els usuaris siguin els professionals del sistema sanitari –en primer terme– i també els responsables d'àmbits com la mobilitat i l'educació. L'epidemiòleg Oriol Mitjà, de l'Hospital Germans Trias i Pujol –on s'instal·larà l'observatori–, ha admès que l'anonimització de les dades és un dels "desafiaments" del projecte, però ha destacat que el nou observatori ha de permetre "explorar resultats epidemiològics a llarg termini", "anticipar-se" a diversos mesos vista a les situacions que es puguin donar i, en definitiva, "prendre decisions de salut més encertades i més planificades". "Que és el que necessitem en aquest moment", ha afegit, aprofitant l'avinentesa per demanar un "pla molt clar" de quina resposta s'està donant en aquests moments al covid-19.

Una "aposta de futur"

Mitjà ha volgut aclarir que els models predictius compten amb un cert grau d'"incertesa" i ha afegit que la nova eina era una "aposta de futur" que no permetrà "decidir coses demà passat". "És un projecte de recerca que trigarà i portarà temps fins que no cristal·litzi", ha afegit el cap del Servei de Malalties Infeccioses del Germans Trias i Pujol, Bonaventura Clotet, que ha deixat clar que l'observatori pot servir per predir "nous brots" de covid-19 però, sobretot, per predir pandèmies "futures". El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha considerat el projecte com una mostra de la "clara voluntat" del Govern d'afrontar el "repte" del coronavirus i les epidèmies que puguin venir, i ha posat en valor que s'impulsi mitjançant la col·laboració público-privada. La meitat del 600.000 euros que costarà la iniciativa l'aportarà la Generalitat i l'altra meitat, els altres organismes participants.