Una allau imprevisible mata tres alpinistes al Kirguizistan
BarcelonaMentre intentaven pujar l’Ak-Too, un cim de 4.620 metres, una allau “va arrencar de la paret” tres joves alpinistes, dos catalans i un valencià. No els va ajudar que anessin lligats entre ells amb una corda. Van morir tots tres, abans-d’ahir, mentre enfilaven la muntanya del parc natural d’Ala Artxa, al Kirguizistan. Tots tres eren membres del Centre de Tecnificació d’Alpinisme (CTAC) de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i ahir el subtècnic de l’entitat, Elies Coll, explicava la tragèdia als mitjans trist i emocionat.
Els set companys dels joves morts no van veure l’accident, ja que s’havien dividit en grups -cordades- per afrontar objectius diferents i no posar-se en perill entre ells: si un grup en seguís un altre, un pas en fals del que fos més amunt podria fer caure una esllavissada damunt dels que fossin a sota. És una mesura de seguretat “habitual”, deia ahir Elies Coll, que va insistir que els deu membres de l’expedició eren un “grup d’elit”, federats, molt preparats i amb “molta experiència”, tot i que alguns eren molt joves.
Un dels alpinistes, Pol Rodríguez, de Tarragona, tenia 18 anys quan va morir, just un dia abans de fer-ne 19, però tot i això tenia força experiència, va dir Coll. Era membre de l’Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista. Josep Cotrina, de Ripoll, era membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, i Àlex Vicedo, d’Ontinyent, era de l’Associació Esportiva Pallars. Cotrina i Vicedo tenien tots dos 24 anys i el d’Ontinyent era el més experimentat. De fet, vivia entre el seu poble natal, el Pallars i la Cerdanya i treballava en empreses d’esports d’aventura.
Al CTAC no hi entra qualsevol. Cal un currículum d’alpinisme i passar unes proves d’accés força dures, per això Coll el definia ahir com un “grup d’elit”. El formaven 17 membres, tres dels quals són formadors, i els que hi entren passen un cicle de dos anys amb sortides periòdiques per practicar tota mena de tècniques: des d’escalada en gel i en roca fins a tècniques d’autorescat i entrenament psicològic. “Consoliden els coneixements que ja tenen”, explicava ahir el subtècnic de l’entitat.
Rescat dels cossos
L’experiència i les capacitats dels tres joves indiquen que molt probablement van tenir mala sort. Un despreniment de roques o una pujada sobtada de la temperatura haurien causat l’allau o la purga -una allau que no arriba a colgar del tot una persona- que els va fer caure de la paret per on escalaven l’Ak-Too. “Era molt difícil de preveure, per no dir impossible”, insistia Elies Coll. No s’hi podia fer res.
El subtècnic del CTAC va rebre abans-d’ahir a les 18.46 hores una trucada del director del centre, Toti Valés, guia de muntanya, per avisar-lo que havien mort els tres alpinistes i que els altres set estaven bé. Tenia molt poca bateria i no va poder donar-li més detalls. Ahir a les 3.30 de la matinada va poder tornar a trucar i confirmar la tragèdia. El centre primer va informar les famílies i fins ahir no va comunicar la tragèdia als mitjans.
Amb l’ajuda de quatre dels alpinistes supervivents més experimentats i d’un helicòpter, es van poder recuperar els cossos en unes deu hores. Ahir al migdia ja eren a Bixkek, la capital del Kirguizistan, completant els tràmits per a la repatriació. El president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Jordi Merino, explicava ahir que tota la documentació era en rus i que s’havia de traduir però que l’asseguradora els havia facilitat un traductor. Va agrair l’ajuda de l’ambaixada espanyola del país veí, el Kazakhstan, en totes les gestions, ja que al Kirguizistan no hi ha ambaixada espanyola.
“Eren unes bellíssimes persones, uns companys excel·lents i uns grans esportistes”, explicava Coll ahir. Va deixar clar que no havien comès cap error ni cap imprudència. Davant la insistència d’alguns periodistes, que preguntaven detalls tècnics i del currículum dels muntanyistes a la roda de premsa que va fer ahir a la seu de la Federació d’Entitats Excursionistes per explicar la tragèdia, Coll va arribar a dir, dolgut: “Si esteu intentant buscar per on hem fallat... doncs no, era un equip molt experimentat”.
Un país de clima extrem fora de les rutes turístiques
El Kirguizistan, encaixat entre el Kazakhstan, l’Uzbekistan i la Xina, és un país de l’Àsia central poc conegut, i això va atraure els alpinistes, que volien intentar obrir-hi una ruta nova per pujar l’Ak-Too. En una zona àrida i lluny de qualsevol mar que pugui suavitzar-ne el clima, a les valls les temperatures oscil·len entre els 28 graus de temperatura mitjana del juliol i els divuit sota zero del gener. S’hi han registrat màximes de 43 graus i mínimes de 54 sota zero. El país, amb una economia basada encara en la ramaderia nòmada o transhumant, és especialment muntanyós: més de la meitat del territori és entre els mil i els tres mil metres d’altitud. El clima extrem hi dibuixa uns paisatges espectaculars dominats per estepes i praderies.
Mapa de la zona de l'accident