Impostos a la carn vermella per combatre el canvi climàtic

Aalborg (dinamarca)La lluita contra l’escalfament global té un nou camp de batalla: la nostra alimentació. Diversos estudis assenyalen que els productes que consumim tenen un impacte molt divers en el medi ambient i que, per això, un canvi de dieta pot contribuir significativament a frenar el canvi climàtic i a combatre’n els efectes. Mentre que per produir un quilo de carn de vedella fan falta més de 15.000 litres d’aigua, un quilo de porc en requereix menys de 6.000, un d’arròs 2.500 i un de patates menys de 300, segons un estudi publicat per l’Institution of Mechanical Engineers.

El Consell d’Ètica de Dinamarca, un organisme independent que assessora el govern i altres polítics danesos en temes ètics, considera imprescindible canviar els hàbits alimentaris de la societat si es volen assolir els objectius de l’acord de París. Aquest pacte estableix que l’escalfament global hauria d’estar per sota dels dos graus l’any 2100. L’entitat creu que els danesos tenen “l’obligació ètica de lluitar contra el canvi climàtic” i, per això, proposen introduir impostos a la carn vermella per reduir-ne el consum. Segons les Nacions Unides, la ramaderia és la causant de gairebé el 15% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i la producció bovina és la més contaminant amb diferència.

L’objectiu final d’aquesta proposta és que a tots els aliments se’ls apliqui un “impost ambiental” en funció del seu impacte en la natura, segons explica a l’ARA Mickey Gjerris, portaveu del Consell d’Ètica. Tot i això, aconsella que el primer pas sigui taxar el consum de carn bovina i més endavant el de tota la carn vermella. Gjerris considera que els impostos són l’eina més efectiva per assolir aquest objectiu, “com ja s’ha fet amb l’alcohol o el tabac”, afegeix.

Aquesta proposta ha rebut l’oposició frontal de la indústria càrnica del país escandinau. Per a Niels Peter Nørring, director de la secció de medi ambient del lobi Agriculture and Food Council, que representa els interessos de la indústria alimentària i agrícola danesa, aquesta mesura “no reduirà l’emissió de gasos d’efecte hivernacle”. Segons el seu punt de vista, la mesura només aconseguiria que els ciutadans consumissin carn més barata importada de països com Austràlia o l’Argentina, on el cost de producció és inferior al de la indústria danesa. Per a Nørring, aquesta mesura agreujaria les desigualtats socials, ja que “qui no podrà menjar carn, en tot cas, serà la gent pobra”. A més a més, afirma que la indústria càrnica danesa és de les que té un impacte ambiental més baix, en comparació amb la d’altres països, i està buscant constantment noves fórmules per fer-la més sostenible.

En aquests moments sembla improbable que aquesta proposta tingui un suport majoritari al Parlament danès. Tot i això, el debat sobre l’impacte ambiental de la indústria alimentària està cada cop més viu. L’any passat, el think tank britànic Chatham House ja va fer una proposta similar. Segons aquesta institució, un impost de 1,76 lliures esterlines (2,24 euros) per cada quilo de vedella podria fer-ne disminuir el consum un 14%.