“És impossible pagar un lloguer de 700 euros al mes”
Ocupen set pisos a Barcelona i acusen la propietat de reformar el bloc per allotjar-hi turistes
BarcelonaUna façana del carrer Lleida de Barcelona lluïa dilluns al matí dues pancartes. “La ciutat per a qui l’habita”, “Contra l’especulació” i “No ens faran fora” eren alguns dels lemes que es podien llegir als cartells. Tot i que a la tarda ja no quedava rastre de les pancartes, set pisos del número 38 del carrer Lleida van quedar ocupats per 13 persones (cinc d’elles menors d’edat) i dues gates. Es tracta d’una acció d’un grup d’activistes que s’anomena Obra Social Barcelona, que ahir va fer pública l’ocupació i que ha rebatejat l’edifici com a bloc Llavors. L’entitat ja ha dut a terme unes actuacions similars en dos altres immobles de la ciutat: des de fa uns dos anys i mig manté ocupat l’edifici La Bordeta, al barri d’Hostafrancs, i a finals d’aquest any preveu celebrar el primer aniversari del bloc La Janhela, a Gràcia. Les dues ocupacions es van fer llavors amb el nom d’Obra Social de la PAH.
Els nous inquilins de l’immoble Llavors del Poble-sec ja fa uns dies que viuen a l’habitatge, malgrat que van esperar fins aquest dilluns per anunciar que havien entrat als set pisos. És fàcil identificar quins són els immobles on han accedit, perquè tenen un paper a la porta dirigit a particulars o a agents policials en el qual es fa una advertència legal de “la inviolabilitat del domicili”. L’Obra Social Barcelona explica que les 13 persones que viuen al número 38 del carrer Lleida “no tenen alternativa”. Una de les residents, la Susana, assegura que “és impossible pagar un lloguer de 700 o 800 euros al mes” encara que, com passa amb alguns ocupants, es disposi d’un contracte laboral. Tot i això, la reivindicació de l’entitat va més enllà, i ha posat el focus sobre el fons Vauras Investment, que, segons els activistes, és l’empresa que ha comprat el bloc Llavors.
“Hi havia gent vivint aquí que ha hagut de marxar perquè no se’ls ha renovat el contracte”, apunta la Susana, que afegeix que als pisos de l’edifici que no han ocupat hi viuen persones que encara en són propietàries o que hi estan de lloguer (algunes en renda antiga). Però als habitatges que l’empresa ja ha adquirit i que ha reformat, on l’Obra Social Barcelona ha accedit, la resident considera que tenen una distribució “per allotjar turistes o per ser pisos compartits”. “Hi ha dos lavabos gairebé de costat, i això ens ha fet creure que estan pensats per acollir turistes”, valora la Susana, que admet que no han detectat que algun d’ells ja funcioni com a apartament.
De moment, la intenció dels ocupants és viure als pisos mentre reclamen un lloguer social, tot i que ahir van explicar que uns representants de la propietat els havien ofert diners a canvi de marxar dels habitatges. També demanen a l’Ajuntament que es faci responsable de les famílies que hi resideixen.
Acorralats per okupes
En paral·lel, aquest dilluns TV3 avançava el cas d’una família que va resistir un any de pressió en un bloc del districte de Sant Andreu on havien entrat uns okupes. “Ens van cremar el cotxe perquè marxéssim”, van assegurar els afectats. El consistori va intervenir en el conflicte i, després que els okupes deixessin l’edifici, els pisos que van quedar buits es van cedir a cinc famílies ateses per serveis socials. La tinent d’alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, va exigir als bancs -que tenen el 80% dels habitatges buits- que els “cedeixin per garantir el dret a l’habitatge a famílies que ho necessiten”.