Per què és important que el canvi climàtic estigui alentint el corrent del Golf?

És molt possible que si en un concurs preguntessin quina ciutat és més al nord, si Porto o Nova York, la majoria de gent fallaria la resposta. Tothom sap que al nord-est dels Estats Units hi fa molt de fred i hi neva sovint, però la veritat és que Porto és una mica més al nord que Nova York. El motiu que ciutats a la mateixa latitud tinguin climes tan diferents és bàsicament el corrent del Golf, un corrent oceànic que trasllada aigües càlides del golf de Mèxic fins a l'oest d'Europa. El corrent del Golf és només una branca d'una cinta transportadora molt més extensa anomenada Atlantic Meridional Overturning Circulation (AMOC), un immens sistema de corrents marins moguts per diferències de temperatura i de salinitat de l'aigua.

Els últims informes del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ja preveien la possibilitat que el canvi climàtic estigués afectant el ritme d'aquest corrent, però aquesta setmana un estudi encapçalat per científics alemanys, britànics i irlandesos ha aportat noves evidències que aquest corrent està funcionant actualment a la velocitat més baixa dels últims mil anys.

Tot i que només es fa seguiment de dades relacionades amb l'AMOC des del 2004, l'estudi s'ha fet mitjançant tècniques de paleoclimatologia com ara l'estudi de sediments marins, les anelles dels arbres i prospeccions al gel, amb uns resultats que apunten tots cap a una mateixa direcció: la desacceleració actual d'aquest corrent atlàntic no té precedents en l'últim mil·lenni.

Després de molts anys d'una certa estabilitat, el corrent es va començar a desaccelerar cap a mitjans del segle XIX, però va ser sobretot a partir de mitjans del segle XX quan el procés es va accentuar. Els autors de l'estudi creuen que encara queda lluny el punt de no retorn en la desacceleració de l'AMOC, però alerten que si l'escalfament mundial continua al ritme actual, cap a final de segle el corrent ja es podria tornar inestable.

Uns quants estudis i models climàtics ja han anat apuntant l'última dècada que el canvi climàtic podria causar aquest alentiment de l'AMOC. La fosa del gel de l'Àrtic està comportant l'aportació d'una gran quantitat d'aigua freda i dolça que podria ser la causant de bona part d'aquestes alteracions. Fa temps que es pot comprovar als mapes d'anomalies de temperatura anuals, en què el vermell domina de manera general al món però a l'Atlàntic Nord s'hi dibuixa una taca blava solitària, que indica una temperatura inferior a l'habitual.

Un clima més caòtic

L'estudi anima a estudiar possibles conseqüències més que no pas detallar-ne, però segons el climatòleg i catedràtic de la UB Javier Martín-Vide, la conseqüència més probable durant les pròximes dècades és que els hiverns tendeixin a ser una mica més freds a la façana oest d'Europa, on el corrent del Golf no aportarà aigües tan càlides. L'atmosfera i l'oceà són sistemes altament relacionats, i segons Martín-Vide tot impacte en un medi amb tanta inèrcia com l'oceà, que no canvia amb rapidesa, tindrà forçosament repercussions a l'atmosfera.

Alguns estudis recents també apunten a la possibilitat que l'alentiment de l'AMOC comporti borrasques més potents a Europa i una circulació atmosfèrica més caòtica, més sinuosa i, per tant, amb més extrems. Martín-Vide considera plausible aquesta possibilitat. Per entendre això, res millor que l'hivern actual a l'hemisferi nord: un hivern de grans nevades a la península Ibèrica, a Grècia i a Istanbul. Un hivern de fredorades extremes en indrets poc habituats al fred com Texas, de nevades rècord en alguns llocs del Japó i, al mateix temps, un hivern amb una temperatura inèdita de 17 graus a Suècia. Un hivern amb una circulació atmosfèrica molt caòtica, un escenari que podria ser més freqüent els anys vinents.