¿Ens podem immunitzar contra el coronavirus?

Nova YorkMentre el nombre d’infectats pel coronavirus a tot el món supera el milió i més de mil milions de persones estan confinades a casa seva, els científics lluiten per desxifrar un dels interrogants més urgents de la pandèmia: ¿els que sobreviuen a la infecció s’immunitzen contra el virus? La resposta és un sí matisat, amb algunes incògnites de pes. I això és important per diverses raons.

Quan es confirmi que hi ha població immunitzada, aquestes persones podran aventurar-se a sortir de casa i contribuir així a la recuperació de la força laboral fins que, per exemple, disposem d’una vacuna. I, sobretot, els professionals sanitaris ja immunitzats podrien continuar atenent els malalts greus.

A més, el creixement del nombre d’immunitzats dins d’una comunitat significa també la fi de l’epidèmia: quan cada vegada quedin menys persones per infectar, el coronavirus anirà perdent posicions i fins i tot els ciutadans més vulnerables es veuran més protegits de l’amenaça. La immunitat també pot facilitar el tractament precoç dels pacients. Els anticossos extrets dels que s’han curat poden ajudar els que lluiten amb la malaltia causada pel coronavirus, la covid-19.

L’Agència d’Aliments i Medicaments dels EUA ha aprovat l’ús del plasma de pacients que s’han curat per tractar alguns casos greus. Un dia abans, el governador Andrew M. Cuomo va anunciar que Nova York seria el primer estat que començaria a provar l’administració de sèrum de persones que han superat la covid-19 als malalts greus.

Defenses

La primera línia de defensa del cos contra un virus infecciós és un anticòs anomenat immunoglobulina M, que té com a objectiu mantenir la vigilància dins de l’organisme i avisar la resta del sistema immunitari d’intrusos com ara els virus i els bacteris. Quan comença una infecció, al cap d’uns dies el sistema immunitari perfecciona la immunoglobulina M i la converteix en un segon tipus d’anticòs, anomenat immunoglobulina G, extraordinàriament ben dissenyat per reconèixer i neutralitzar un virus concret.

Aquesta tasca de perfeccionament es pot allargar una setmana; el procés i la potència dels anticossos resultants poden variar. Davant d’una infecció, hi ha persones que produeixen uns anticossos neutralitzadors molt potents, mentre que la resposta d’altres és més dèbil. Els anticossos generats en resposta a la infecció ocasionada per alguns virus -com, per exemple, la poliomielitis o el xarampió- ens immunitzen per a tota la vida. Però els anticossos dels coronavirus que causen el refredat comú només duren entre un i tres anys, i aquest podria ser també el cas del seu nou cosí.

Un estudi fet amb macacos infectats amb el nou coronavirus apunta que, un cop infectats, els micos produeixen anticossos neutralitzadors i ofereixen resistència a una nova infecció. Però no sabem quant de temps es mantindran immunes els micos, ni les persones infectades amb el virus. Segons Vineet D. Menachery, viròleg de la Facultat de Medicina de la Universitat de Texas, a Galveston, la majoria de contagiats durant l’epidèmia de la SARS -el virus causant de la malaltia és cosí germà del nou coronavirus- van adquirir una llarga immunitat, que els va durar de vuit a deu anys.

En canvi, els que van superar el MERS, un altre coronavirus, es van trobar amb una protecció molt més curta. Els infectats pel nou coronavirus potser tindran una immunitat com a mínim d’un a dos anys, i afegeix: “Més enllà d’això, no podem pronosticar res”.

Tot i així, tal com explica Florian Krammer, microbiòleg de la Icahn School of Medicine de l’Hospital Mount Sinai de Nova York, encara que la protecció generada pels anticossos fos de curta durada i la gent es tornés a infectar, la segona onada de coronavirus seria més lleu que la primera. Kramer assenyala que, encara que el cos deixi de produir anticossos neutralitzadors, un subconjunt de cèl·lules amb memòria immunitària pot reactivar una resposta eficaç: “Segurament generaríem una bona resposta immune abans fins i tot de la reaparició dels símptomes i això mitigaria força l’evolució de la malaltia”.

Incògnites sobre la immunitat

Una de les preguntes més crucials és si els nens i els adults que només presenten símptomes lleus generen una resposta prou forta per mantenir-se immunitzats contra el virus fins que no disposem d’una vacuna. La viròloga de la Universitat Erasmus de Rotterdam Marion Koopmans i el seu equip han analitzat les respostes immunes de 15 pacients i professionals sanitaris contagiats. Aquests investigadors també estan estudiant mostres procedents de bancs de sang i corresponents a unes 100 persones infectades per un dels quatre coronavirus que, segons se sap, causen el refredat comú.

Segons la doctora Koopmans, si en aquestes mostres s’observa alguna resposta immune al nou coronavirus, això podria explicar per què algunes persones -per exemple, els nens- presenten només símptomes lleus. Potser tenen uns anticossos contra altres coronavirus que també són efectius -si més no, en part- contra el SARS-CoV-2. El mitjà més ràpid per avaluar la immunitat és una analítica que busqui aquests anticossos protectors a la sang de persones que s’han curat. Però primer cal disposar del test.

Els tests per a la detecció d’anticossos s’utilitzen a Singapur, la Xina i uns quants països més. Però, pel que fa a bona part d’Occident, tot just acaben de sortir al mercat. La setmana passada el doctor Krammer i els seus col·laboradors van desenvolupar un test per a la detecció d’anticossos que, segons diu, potser es podrà ampliar d’aquí “uns dies o setmanes”. L’equip va validar el test amb plasma sanguini extret de tres pacients amb covid-19. Els investigadors volen que l’Agència d’Aliments i Medicaments dels EUA els aprovi aquest test tan aviat com sigui possible.

Són molts els laboratoris que també hi estan treballant i la llista de tests és impressionant, tot i que es basen sobretot en poques dades que encara no han sigut validades per altres científics. Tal com diu el doctor Krammer: “Tant se val qui faci els tests; si són fiables, són una eina excel·lent”. Com que es tracta d’un nou coronavirus, el resultat del test ha de ser “bàsicament, una resposta de sí o no, com un test per al VIH: podrem esbrinar qui hi ha estat exposat i qui no”.

Els responsables de Public Health England, un organisme que depèn del govern britànic, han declarat recentment que havien comprat milions de nous tests per a la detecció d’anticossos i que els estaven avaluant perquè els pacients els fessin servir a casa seva. Segons diuen, els ciutadans que descobreixin que han estat exposats al coronavirus i que han adquirit una certa immunitat podrien tornar a fer vida normal.

Això seria d’especial utilitat per als professionals sanitaris. Els que saben que han adquirit, com a mínim, un cert grau d’immunitat es podrien posar en primera línia a l’atenció d’urgències, amb la qual cosa alliberarien d’aquesta tasca els col·legues no immunitzats.

“Si és veritat que això ha de durar mesos, 18 segons algunes projeccions, seria extraordinàriament útil disposar de professionals sanitaris immunes al virus”, afirma Angela Rasmussen, viròloga a la Universitat de Colúmbia de Nova York.

Però aquesta mena de tests no són gaire útils per diagnosticar la infecció per coronavirus en la seva fase inicial, a causa del temps que triga el cos a produir els anticossos. El test del doctor Krammer ja detecta si hi ha una resposta immune al cap de tres dies de l’aparició dels símptomes. Com que hi ha casos en què els símptomes no es presenten fins a 14 dies després de la infecció, ja és massa tard perquè la prova sigui útil com a eina de diagnòstic. De tota manera, trobar persones amb una resposta immune potent pot indicar el camí cap a nous tractaments. En poques paraules, el que es fa és injectar als malalts anticossos extrets de la sang de pacients curats.

Un mètode “molt antiquat”

En aquesta iniciativa ja hi treballen diversos equips, després de rebre uns primers informes positius des de la Xina. El doctor Le Sun, fundador d’AnyGo Technology, diu que la seva empresa, amb seu a Pequín, ha subministrat 50.000 tests al Centre de Control i Prevenció de Malalties de la Xina i a hospitals de Wuhan, Pequín i Xangai.

Shangen Zheng, metge de l’exèrcit xinès, explica que el seu equip ha aplicat aquest tractament a més de deu pacients i que s’estan avaluant les dades de molts més pacients tractats amb plasma a la província de Hubei. En realitat, aquest mètode és “molt antiquat”, diu el doctor Krammer. Ja es va aplicar durant la guerra de Corea per salvar soldats nord-americans infectats amb el virus hemorràgic de Hantaan, i a l’Argentina per tractar els contagiats amb el virus hemorràgic de Junín.

Ara bé, abans d’aplicar aquest mètode d’una manera generalitzada, els científics han de resoldre els temes relacionats amb la seguretat: per exemple, el plasma que s’extreu dels pacients curats ha d’estar lliure d’altres virus i toxines. Hi ha empreses farmacèutiques, com Takeda i Regeneron, que esperen evitar aquesta mena de problemes desenvolupant anticossos contra el coronavirus al laboratori. En última instància, aquests tests són l’únic mitjà que permetrà als científics dir en quin moment s’ha immunitzat prou població infectada i en quin moment el virus s’ha començat a quedar sense hostes.

Traducció de Lídia Fernández. Copyright The New York Times