Immigrants que repoblen la Catalunya buidada

SenanL’arribada de tres veïns nous ha fet que s’incrementi en gairebé un 10% el cens a Senan, un poblet de la Conca de Barberà, si fa no fa a mig camí entre Tarragona i Lleida. Andrí Paulenko, de 26 anys; Elizaveta Gulko, de 25, i Artur Gulko, de 30, no fa ni un mes que es van instal·lar a l’única casa buida disponible a través d'un programa pilot que aquest any han estrenat el Servei Català d’Ocupació, la secretaria d’Igualtats i l’Associació de Micropobles amb un doble objectiu: d'una banda, donar una oportunitat a immigrants a l’atur amb dificultats per trobar feina i, de l’altra, ajudar a la repoblació d’una part del país que perd població. "És un win-win-win, una oportunitat per a tothom", diu Carme Ferrer, l’alcaldessa del municipi.

El pla consisteix en oferir a immigrants en situació regular a Catalunya un contracte laboral a jornada completa per un any i un habitatge digne. En aquesta edició de prova, s’han oficialitzat en una vintena de micropobles (municipis de menys de 500 habitants) 28 contractes i n’hi ha dos més que, si tot va bé, s'hi podrien afegir en les pròximes setmanes. En total el pressupost és de 983.133 euros i la subdirectora de polítiques actives del SOC, Susana Díaz, explica que el seu organisme es fa càrrec de subvencionar els 19.434 euros anuals del salari dels immigrants i els dels cinc tècnics de Micropobles que supervisaran el programa. En un principi el pla es va plantejar per a refugiats, però finalment es va ampliar també a immigrants ja regularitzats, és a dir, amb un mínim de tres anys de residència.

Dels tres joves ucraïnesos, Paulenko és qui ha entrat dins del programa i ha estat contractat per l’Ajuntament de Senan per fer tasques de manteniment i de neteja. "I el que em manin", matisa assegut a l’Abadia, l’antiga rectoria rehabilitada i reconvertida en un centre multiús municipal. Els altres dos, la seva xicota i el germà d'ella, teletreballen. Tots tres viuen en una casa del poble i es fan càrrec de les despeses de lloguer i de subministrament, i asseguren que estan molt satisfets tant per l’acollida dels seus veïns com perquè creuen que instal·lar-s’hi és una "oportunitat perfecta" per tirar endavant.

Fugint de la guerra, tots tres van sortir de la ciutat portuària d’Odessa el 21 de maig conduint en cotxe i tres dies després entraven a Catalunya, sense tenir gaire clar on eren. A diferència dels altres immigrants i fins i tot refugiats, com a ucraïnesos, el govern espanyol ha accelerat els tràmits per reconèixer-los l’estatus especial que els permet treballar i viure legalment durant tres anys. Però el desconeixement de català i castellà ha impossibilitat que Paulenko entri en el mercat laboral, mentre que els seus dos col·legues es mantenen actius com a autònoms.

Expliquen que van optar al programa Oportunitat 500 gairebé per casualitat l’últim dia, quan Artur Gulko va trobar la convocatòria navegant per internet. Entre tots van decidir que el candidat fos Paulenko i també entre tots van fer un quadre de pros i contres d’anar a viure a un poble minúscul perquè temien que fos "lluny de la civilització" i un lloc subdesenvolupat. "Només ens amoïnava com ens rebrien els veïns, com encaixaríem en una cultura diferent", recorda Elizaveta Gulko, dissenyadora gràfica, i el seu germà admet que també van témer què es trobarien perquè, declara, a Ucraïna el món rural està subdesenvolupat. Però a Senan es van trobar un municipi cablejat amb fibra òptica i 100 megues de velocitat que els permet teletreballar sense problemes. Hi havia un altre atractiu del programa: "Tenir l’habitatge va ser un bingo!", explica Artur Gulko, molt conscient dels preus desorbitats del mercat.

Precisament, la gran dificultat del projecte Oportunitat 500 ha sigut, sens dubte, la falta d’habitatge disponible en pobles que, paradoxalment, tenen incomptables cases tancades des de fa anys i en un estat de degradació important, assenyalen l'alcaldessa i Oriol López, coordinador del projecte i membre de Micropobles. Els propietaris no hi van, però, per diferents motius, no volen vendre-les o llogar-les. Fins i tot, el pla no s’ha pogut fer en alguns micropobles, precisament, per la impossibilitat de trobar habitatge, lamenta López. A Senan, de les 69 cases només n’hi ha una dotzena d'habitades i d'aquí uns mesos l'alcaldessa confia tenir-ne a punt una de rehabilitada, "la primera casa social" del municipi, destaca. 

Cinc mesos en hotels

Tots tres han estat dins del programa d’acollida amb la Creu Roja, primer en hotels de la Pineda i de Santa Susanna, però buscaven un lloc més tranquil, el més semblant a la llar perduda per la guerra. "Ara ja podem dir que tenim amics, ens ensenyen els voltants, els costums, la cultura", afirmen, i apunten que aquesta integració ha sigut més ràpida i fàcil perquè és, precisament, un poble petit. És una afirmació que comparteix la secretària d’Igualtats, Mireia Mata, que apunta que si bé a les grans ciutats "hi ha més recursos, no hi ha xarxes comunitàries". El projecte, segons Mata, es vol allunyar d'aquest model d'acollida i aposta, en canvi, per un treball en xarxa de les entitats involucrades i per fomentar la mentoria, l’acompanyament dels nouvinguts, que en el cas de Senan és una mentoria gairebé col·lectiva, de tots els veïns que d'una manera o altra els ajuden i n'estan pendents.

L’alcaldessa Ferrer hi assenteix i valora que els altres joves del poble s’involucrin més en la vida social des de l’arribada dels tres ucraïnesos. A Senan hi ha 44 persones censades –encara no els ucraïnesos– i només tres són menors, però només poc més d’una vintena hi viuen permanentment. El 2008, quan Ferrer va arribar al poble procedent de Barcelona, hi havia 48 censats, amb dos grups predominants: els de més de 70 i els que estan entre els 30 i 50. De fet, apunta López, el programa, més que donar feina, busca persones que vegin en els micropobles "una oportunitat de vida". En aquest sentit, Ferrer admet que les àrees rurals poden ser "una presó o una oportunitat". I els tres nous veïns responen que, ara per ara, els agradaria quedar-s'hi, pendents sempre de la situació del seu país.