"Volíem allunyar-nos de les bombes i de les ex repúbliques soviètiques"

BarcelonaLa cara de Natalia Onofriitxuk acumula el cansament d’un viatge de quatre dies, la por dels bombardejos i la guerra i l’angoixa per trobar la seva filla adolescent, a qui la invasió russa d’Ucraïna va enganxar de vacances a la ciutat de Barcelona. Onofriitxuk va aterrar a la capital catalana ahir dijous després d’un periple des de la seva Odessa natal. Dilluns va agafar el seu cotxe i va conduir d’una tirada fins a Moldàvia i d’allà a Bucarest, on voluntaris desplegats per a l’ajuda dels refugiats ucraïnesos la van ajudar per arribar fins a Torí, on va poder enlairar-se fins a Barcelona. Sense conèixer ningú a la ciutat, però gràcies a la xarxa solidària improvisada per la urgència, ha pogut passar la primera nit a casa d’una compatriota, però el que vol ara és abraçar la filla, que, com que no va poder tornar al seu país perquè es va tancar l’espai aeri, s’està en un pis amb 10 joves més. 

Onofriitxuk s’ha apropat aquest divendres a les oficines del Saier (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) del carrer Tarragona per saber com ho ha de fer per demanar l’asil. A diferència d'altres immigrants que esperen el seu torn i exposen que han d'esperar mesos i anys per als tràmits, la dona surt amb una cita per a la setmana vinent i amb molts dubtes encara de què serà d’ella. No parla cap idioma estranger i es fa difícil la conversa.

També ha vingut una dona ucraïnesa, resident a Catalunya des de fa 12 anys, que intenta traduir paraules i la manera de fer, tot i que admet que ella tampoc no entén res de quins són els tràmits ni on poden demanar ajuda. “Soc aquí perquè em commou veure com arriben els meus compatriotes i vull ajudar-los per poc que pugui”, diu abans d’acomiadar-se per anar a la feina.

Es desconeix quants han aconseguit entrar a Catalunya, però el que és segur és que, com Natalia Onofriitxuk, hi van arribant. Aquesta tarda, mig centenar més, la majoria ciutadans indis que estudiaven a Ucraïna i que van haver de deixar el país a correcuita. Un d’ells, que no vol donar el seu nom, explica que amb sis amics va sortir fa “uns dies” i que durant el camí no han patit cap discriminació racial. Arriben des de París i l'estació de Sants és només una altra parada en el viatge que continuarà fins a Lisboa, on s'ajuntaran amb familiars residents a Portugal. “¿Tornar a l’Índia? Per què?”, qüestiona.

Uns altres que no tenen cap xarxa a Barcelona són els matrimonis de germans Bibiko i Babihe, que han viatjat plegats amb els seus dos fills de cinc i set anys des de Kíiv fins a Barcelona a bord del seu cotxe Skoda, amb els nens asseguts a les faldes dels passatgers del darrere. Dotze hores després dels primers bombardejos russos van decidir fugir de la capital ucraïnesa. Volodímir Babihe, que té un restaurant, va trucar a la seva germana Svetlana amb la intenció que les dues famílies busquessin refugi temporal fora de Kíiv, però pel camí la por que el conflicte s’escampés per la geografia ucraïnesa i els països del voltant els va empènyer a posar rumb a Espanya. “Buscàvem el lloc més allunyat de les ex repúbliques de l'URSS i de la guerra”, afirma Svetlana Bibikova, que recorda com el soroll de les bombes espantava les criatures. Descansats, els petits Olga i Volodímir juguen somrients amb un telèfon mòbil aliens a la preocupació dels pares sobre el futur. Emocionada, Olga Babiheva no deixa d’acaronar Nordic, un Chihuahua que escalfa a dins del seu abric, i explica que fa dies que no sap res dels seus pares, que es van quedar a la capital ucraïnesa, però confia que estiguin bé i que s’hagin quedat sense cobertura.

El seu marit i el seu cunyat s’estimen més no sortir a la fotografia, segurament perquè saben que van desobeir l’ordre de reclutament dels homes de 18 a 60 anys. “Per a mi és més important la meva família que el meu país i no podia deixar marxar sola la meva dona, no m’ho hagués perdonat mai”, diu Alex Bibiko. "Potser amb la foto trobarem algú que ens vulgui ajudar", continua.

Tots sis s’estan en un alberg públic de Vallcarca, almenys fins al dia 9, però esperen que llavors ja els hagin donat una alternativa perquè han aconseguit una cita per dilluns, tot i que admeten que no saben què esperar. Van deixar casa seva amb una mica de roba, els pocs diners en efectiu que van aconseguir i “un parell d’anells d’or”. De moment, l’alberg els ofereix els tres àpats del dia i intenten gastar el mínim. Es mouen per la ciutat amb el seu cotxe, però, en principi, també els poden oferir bitllets gratuïts per al transport públic.

Com aquesta família, hi ha 164 ucraïnesos repartits als albergs de l’Espluga de Francolí, Vic i Coma-ruga, la majoria turistes que es van quedar atrapats per l'esclat de la guerra i, segons la conselleria de Drets Socials, encara hi ha places lliures i s'està en disposició de tenir-ne 500, que se sumarien a les places d'habitatge temporal i hostals que té l'Estat a Catalunya. El Govern ha activat 500.000 euros per planificar l'acollida d'urgència, el suport psicològic i l'assessorament jurídic i està en contacte constant amb els ajuntaments. En el cas de Barcelona, l'Ajuntament destinarà 320.000 euros per finançar les entitats socials que estan ajudant sobre el terreny.

De moment, a Catalunya la primera acollida es canalitza a través de diversos departaments del Govern, dels ajuntaments, entitats socials i també de les xarxes solidàries de particulars a l'espera que l'Estat ofereixi els seus habitatges temporals i hostals que té en diverses ciutats a mesura que arribin més refugiats. "Els que no van sortir els primers dies ara ho tenen molt difícil", conclou Svetlana Bibikova.