El triple dol sense tancar dels menors que emigren sols

BarcelonaMés de 5.500 menors d’edat arribats sols a les Canàries esperen en centres d’acollida, mentre el govern espanyol ultima la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria, amb la intenció d’accelerar la distribució d’aquestes criatures a la resta de comunitats. Bàsicament, això voldrà dir que l’executiu podrà obligar els governs autonòmics a acceptar la quota de criatures que li pertoquin en un repartiment “proporcional”. Si l’any passat ja va acabar amb un rècord d’arribades a l’arxipèlag canari, aquests tres mesos i mig del 2024 han continuat amb la mateixa tònica i les arribades s’han multiplicat gairebé per cinc (490% més), segons les dades del ministeri de l’Interior. 

En aquest sentit, Unicef se suma als SOS que llança el govern canari per exigir “més solidaritat” de les comunitats perquè el seu sistema d’acollida –d’adults i menors– està “absolutament col·lapsat”, avisa Sara Collantes, responsable de migracions de l’agència de la infància de Nacions Unides a Espanya. Malgrat la protecció especial que tenen aquestes criatures, la falta de places i de serveis disponibles fa que moltes estiguin “amuntegades i en centres d’emergència que no reuneixen les condicions mínimes”, continua. El govern canari es queixa que a l’octubre van sortir 360 menors cap a la Península, però que des de llavors gairebé no hi ha hagut més trasllats.

A Unicef li amoïna especialment la delicada salut mental d’aquestes criatures que, en la majoria dels casos, arrosseguen una “triple vulnerabilitat, i un dol migratori sense tancar”: la crisi, la guerra o la violència al país d’origen que els n’ha fet anar-se’n; la del camí, amb més que probables abusos físics i sexuals, i un cop a territori europeu, les mancances de l’atenció. A les Canàries –continua la responsable d’Unicef– arriben “criatures que han passat una setmana a bord d’un cayuco i han vist morir amics o familiars”.

En aquest sentit, Collantes descriu els errors de la primera acollida, que considera vital per al desenvolupament del menor. Així, apunta a la falta de psicòlegs per fer una avaluació personalitzada de cada criatura i determinar-ne el tractament, així com l’absència de mediadors culturals o intèrprets de les llengües que parlen aquests menors migrants per facilitar una bona comunicació en l'idioma i els codis culturals. Malgrat que fa anys que augmenta el número d’aquests menors migrants, els serveis públics tenen “poca competència cultural” per entendre’s amb ells. D’aquesta manera, afirma Collantes, els nens estan als centres sense que cap adult responsable els pregunti per com se senten o els pugui respondre els dubtes que els generen la "incertesa" de què passarà a partir de llavors. A les noies, a la situació d’incomunicació s'hi afegeix que sovint les màfies i xarxes d’explotació que els han pagat el viatge encara “contacten amb elles i no han perdut el contacte”, un fet que dificulta la seva recuperació.

En una jornada de treball que s’ha fet a Casa Àfrica, organisme estatal amb seu a Las Palmas de Gran Canaria, Unicef ha alertat de com, per la mala atenció en aquesta acollida, només es poden detectar i tractar problemes de salut mental "molt greus per evidents", mentre que la resta queden invisibilitzats i, si no són atesos, es corre el risc que desencadenin trastorns més profunds.