Toc d'atenció judicial a la DGAIA per haver deixat al carrer un menor immigrant

Barcelona“És un camí ple de dificultats i perills, així que és una sort que arribis. O sobrevius o mors”. Ho sentencia el ghanès Tom (nom fictici), a qui la DGAIA va expulsar d’un dels centres on estava tutelat fa un mes i que ara un jutge acaba d’ordenar com a mesura cautelar que reingressi en un centre perquè és menor d’edat i, per tant, subjecte d’una protecció pública en absència d’un tutor legal. El noi s’hi ha d’estar fins que hi hagi una sentència ferma.

D’acord amb el seu passaport, el Tom té 17 anys i tres mesos, però pel seu aspecte físic sembla més gran, així que després d’unes proves mèdiques en què es va determinar que era major d’edat, la DGAIA el va fer fora del centre on vivia tutelat des del març passat. De res va servir que tingués un passaport vigent que ni la fiscalia ni l’organisme de la Generalitat havien impugnat. Una setmana després, el noi estava literalment al carrer. “Em van dir que busqués algun lloc per estar-m’hi, però no el vaig trobar”, recorda. Així s’hi ha estat gairebé un mes, dormint al ras, anant a menjar a ONGs com l’Hospital de Campanya de Santa Anna, al centre de Barcelona, o a dutxar-se al servei de Drassanes. “És molt dur, el carrer”, afirma, i la frase pren especial rellevància per a un noi que als 16 va sortir del seu país en busca “d’una vida millor” a Europa: Burkina Faso, Mali, Algèria, el Marroc, seguint les parades habituals de la immigració subsahariana per embarcar en una pastera cap a les Canàries, en una ruta sense incidents seriosos més enllà de la duresa del viatge per a un adolescent acompanyat d’un grup d’amics amb el mateix objectiu. “La meva mare em va pagar el viatge perquè volia allunyar-me de la violència i la pobresa”, diu. 

Per a l’advocat Albert Parés, director de l’entitat Noves Vies, el cas del Tom és greu perquè suposa que tant la Fiscalia com la DGAIA han "desatès la jurisprudència fixada pel Tribunal Suprem", que en diferents sentències dona plena validesa a la possessió d’un passaport. De fet, és el retret que li fa a la DGAIA el titular del jutjat d’instrucció número 14 de Barcelona, que subratlla en la seva resolució que si consta una prova documental en què es constata que el noi és menor, ha de rebre un tracte com a tal, és a dir, ser tutelat i protegit per l’administració pública. En aquest cas, a més, continua el magistrat, el Tom aporta a la causa un certificat de l’ambaixada de Ghana a Madrid que valida “l’autenticitat” del passaport.

Amb la resolució judicial, la DGAIA va ingressar el Tom en un dels centres per a menors tutelats. Des d’allà el noi admet “la por” que sent si finalment la justícia sentencia que és major d’edat. "Jo soc menor d’edat, aquesta és la veritat, però també he vist com molts negres tenim problemes pel nostre aspecte físic i no ens creuen", diu. 

Des que va arribar a les Canàries, el noi ha mostrat sempre el seu passaport a les autoritats espanyoles, que al veure la data de naixement li han proporcionat protecció. Quan va aterrar a Barcelona, derivat per la policia canària, va acudir a una comissaria de la Policia Nacional, que directament el va dur a la DGAIA perquè ingressés en un dels centres. Allà s’hi va estar fins que fa unes setmanes el van fer fora atenent a la seva aparença física. “Soc alt, però no tant”, riu. De moment, al centre on ha ingressat continua el treball amb un educador social per aprendre català i castellà, amb l’esperança –diu– de poder matricular-se a l’escola i estudiar. "Jo volia venir a Europa per tenir uns estudis, fer alguna cosa relacionada amb la tecnologia; informàtica, per exemple", explica. Afirma que creia que el “pitjor i més difícil” de la seva vida havia quedat enrere un cop va trepitjar Europa i que mai havia pensat que seria tan complicat tenir documentació. No obstant això, no té cap pensament de desfer el camí perquè, argumenta, "a l’Àfrica hi ha poc futur".