Teixint complicitats a través de la costura

SaltLa Ikram, l'Alba i la Dina es troben quasi cada dia de la setmana al matí per cosir. També la Fatima, la Milouda, la Hakima, la Marga o l'Amal, que, a les estones lliures entre classes, horaris de feina i obligacions domèstiques, cusen i broden plegades, compartint màquines, teles i patrons. Es reuneixen al taller l'Ateneu Popular de Salt, on fan a mà peces útils com bosses de roba, tovalloletes desmaquilladores i embolcalls per als entrepans, per substituir els productes d'un sol ús. També han rebut encàrrecs per fer roba per als treballadors municipals, el vestuari dels gegants del poble i la indumentària per a un espectacle de circ.

Totes elles formen part del grup motor de l'Associació de Cosidores de Salt, una iniciativa comunitària que uneix una vintena de dones de cultures i edats diferents de Salt amb l'objectiu principal de professionalitzar l'art de la costura. La iniciativa, que té el suport de l'Ajuntament de Salt, s'inscriu en la Comunalitat Urbana Som de Salt, un pla del departament d'Empresa i Treball per fomentar el teixit associatiu municipal i la generació de xarxes d'economia sostenible i solidària.

Salt és un municipi amb una forta tradició d'indústria tèxtil, però en els últims anys, tot i la demanda creixent de roba al poble, aquesta activitat econòmica s'ha anat perdent. Amb l'associació, les cosidores volen reactivar-lo i abastir les botigues locals amb vestits de proximitat.

L'objectiu: ser una cooperativa

Ara bé, tot i la voluntat clarament professionalitzadora de l'entitat, totes les membres tenen clares les bases del model de negoci que volen consolidar. "No ens volem convertir en una cadena de producció automatitzada, sinó treballar amb calma, tenint cura i respectant les necessitats de cadascú i fent possible la conciliació familiar", defensa Alba Latorre, cosidora i tècnica de la Comunalitat de Salt. Ara per ara, els ingressos que obtenen venent productes propis en fires artesanes o cobrant els encàrrecs els inverteixen en maquinària, en teles o en condicionar un local millor. Però, en un futur, la intenció és constituir-se com a cooperativa i tenir prou solvència per garantir un sou a totes les cosidores. "M'agradaria poder estar donada d'alta a la Seguretat Social com a treballadora d'aquest taller de costura", reconeix Dina Azaatan, que firma com a presidenta de l'associació.

Teixir vincles multiculturals

A part de perfeccionar les tècniques amb el fil i l'agulla, l'associació també funciona com un espai de trobada, integració i suport mutu en l'àmbit local. I es veu a simple vista perquè al taller, mentre fan brodats, vores i punts de creu, les cosidores riuen, bromegen i xerren sense parar, en un intercanvi lingüístic constant que barreja amb fluïdesa el català, el castellà i l'àrab. També procuren cuinar per al grup, porten delícies pròpies de cada país i sovint porten les criatures, que juguen entre les taules del taller.

"Abans que nasqués aquesta iniciativa no ens coneixíem entre nosaltres i d'aquí n'ha sortit una relació d'amistat molt bonica i sincera entre dones de diferents cultures", reconeix la Milouda. "Al principi hi havia més barreres, però ara fem bromes, anem a comprar juntes i compartim moltes confidències, que no hauríem arribat mai a descobrir sense el projecte comú de la costura", afegeix l'Alba. A més, tot i que l'associació no s'ha constituït explícitament com a no mixta, només s'hi han apuntat dones; i això, per a la Dina, és clau per entendre la desimboltura i fluïdesa de les relacions: "Amb un home entre el grup, per respecte i tradició cultural, no actuaríem amb tanta naturalitat i confiança com ara", reconeix.

Un espai obert de costura

I l'intercanvi no només és multicultural, sinó també entre generacions. Al grup hi ha dones que superen la cinquantena i que han cosit tota la vida, tal com havien fet les seves mares i àvies, i també joves per sota dels trenta que han descobert la costura recentment i s'encomanen a l'experiència de les veteranes. Igualment, per seduir i implicar les noves generacions en l'ofici, les cosidores de Salt organitzen tallers oberts i classes a les escoles i instituts locals, amb molt bona rebuda entre els adolescents. "Els joves estan interessants en models alternatius de compra de roba i en fer-se el seu propi estil a mà, de manera més original i sostenible", explica la Marga, que va tornar a engegar la màquina de cosir de la seva mare durant el confinament.

I, seguint amb aquest objectiu d'implicar tots els veïns del poble en el negoci del tèxtil, fora de l'horari de l'associació el taller i el material de les cosidores funciona com un espai obert de costura, on qualsevol saltenc pot anar pel seu compte a acabar un brodat, una juntura o fer un pedaç. I sempre hi ha gent.