Teatre per explicar la immigració en primera persona: "Tenim estudis i parlem idiomes"
El Casal dels Infants i La Xixa fan pujar als escenaris una desena de joves sense referents familiars en una obra per trencar prejudicis


BarcelonaAquest dissabte és l'estrena i segurament hi haurà nervis d'exposar-se davant del gran públic. L'entitat La Xixa i el Casal dels Infants tornen a sumar creativitat per fer pujar a l'escenari un grup de joves migrants sense referents familiars en una obra que parla de la immigració. El guió és senzill, com ho seran les poques paraules del text, perquè en aquesta història els actors no necessiten posar-se en la pell del personatge: el personatge –la persona– són ells. La primera cita és a les 19 hores a l'auditori del CCCB del Raval i confien poder fer bolos a escoles, centres cívics i biblioteques.
Un dels actors és Bilal Knioine, de 27 anys. Advocat titulat per la Universitat de Fes, la capital del nord del Marroc, va arribar a Barcelona fa 17 mesos parlant quatre idiomes i ara s'esforça en el castellà i el català. És el segon cop que participa en l'obra, que neix del projecte Rassif a escena, i té molt clara la seva motivació. "Volem fer entendre que aquí arriben migrants amb la seva vida, experiència laboral, amb tres idiomes, que han estudiat o treballat al seu país, que no venen del no-res a fer el mal", afirma. Però les lleis i el "racisme" els juguen en contra, admet: "Nosaltres les hem passat de tots colors, tenim més experiència que els que sou d'aquí".
L'obra és un retrat de les "dificultats" per travessar l'Àfrica i el Mediterrani o l'Atlàntic, com en el cas de Knioine, per arribar a la Península o les Canàries. "Sempre penses que tu pots ser el següent mort, perquè cada dia moren persones ofegades", diu el jove advocat assegut durant un descans dels assajos de l'efímera companyia. En una altra habitació, els seus companys treballen l'expressivitat corporal i comencen a plantejar escenes prou conegudes per a ells, com la trobada amb policies a la frontera. És un treball teatral en què l'objectiu és que els nois puguin treure's de sobre l'estigma que els envolta.
La nena que no volia viure al Marroc
Ouissal Malki és una de les poques noies que s'ha enrolat en aquesta experiència de teatre social, atreta pel record d'haver actuat ballant amb l'associació Nana, al Teatre Kursaal Melilla. També la seva trajectòria trenca amb la imatge que es té de la immigració. Amb 14 anys, Malki va decidir que no volia viure més al Marroc, insatisfeta pel futur que sospitava que li esperava, i va creuar un dia la frontera amb el seu passaport i va ingressar en un centre de menors. "Era molt petita", indica, però satisfeta d'haver fet el pas, sobretot perquè està a "un pas de ser autònoma". Al fer la majoria d'edat va viatjar cap a Barcelona. Ha hagut de dormir alguna vegada al carrer per falta d'alternativa, amb tots els perills i temors que la situació comporta, però des de fa mesos està en un habitatge tutelat que haurà de deixar quan comenci a treballar. "Em fa por, però també m'il·lusiona", diu aquesta estudiant d'un grau mitjà d'infermeria.
Fins a tres mesos va haver d'esperar Mohammed Berrabah abans de travessar el Mediterrani. La falta d'oportunitats i de futur al Marroc el va fer seguir el seu germà gran per embarcar-se en una pastera. Té 19 anys i sobreviu al carrer, però afirma que no hi va veure cap altra opció, tot i que li hagués agradat matricular-se a dret. Del seu pas per l'obra, admet que li fa "mal" tot el que va passar en el camí, així que es queda amb l'aspecte "positiu" del viatge. "Vull estudiar per poder millorar", diu.
La vida d'Issaka Maiga és la d'un nen refugiat. Natural de Mali, explica que als cinc anys va fugir de la guerra cap a Algèria amb la mare i el germà, però mai, en tots els anys que van estar al país del Magrib, van aconseguir regularitzar la situació. La falta de papers va truncar també una carrera futbolística que va haver de limitar a les categories inferiors. Està motivat per explicar les pèrdues i el dolor que arrossega, alhora que diu que manté la "promesa" que li va fer a la seva mare de mantenir-se en "el bon camí" sempre per estudiar, treballar i, qui sap, si algun dia tornar al futbol. De moment, busca equip.