Sis de cada deu catalans veuen bé la immigració

Barcelona"La societat catalana és més tolerant avui amb la immigració i els fenòmens que hi estan associats del que ho era fa 20 o 30 anys". Aquesta és la principal conclusió del sondeig de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) per a l'any 2023, centrat en la percepció dels catalans respecte a les dinàmiques migratòries. En un moment en què hi ha forces polítiques que han fet de la immigració un cavall de batalla –la llei d'estrangeria estatal continua bloquejada per la desavinença en el repartiment obligatori de menors migrants no acompanyats–, només un 22% afirmen que estan en desacord amb l'arribada o la convivència amb persones d'origen estranger. En canvi, sis de cada deu catalans opinen tot el contrari i hi estan d'acord; una xifra que s'equipara a la del 2003, fins ara el percentatge més elevat d'acceptació de la immigració. Entre les dades que corroboren aquesta opinió positiva, l'informe presentat aquest dimecres destaca que un 51% de la població està en contra de posar més traves a l'entrada de migrants al país, i un 73% no creu que sigui greu edificar una mesquita a prop de casa seva.

Els autors de l’estudi, Lucía Medina i Oriol Bartomeus, subratllen que aquesta tendència és encara més significativa si es té en compte que el context sociodemogràfic actual és molt diferent del de fa 30 anys: a principis de segle el nombre de persones residents a Catalunya amb prou feines passava dels cent mil, mentre que ara supera amb escreix el milió. “Constatem que amb més immigració, opinions més positives”, ha afirmat Bartomeus, que és director de l’ICPS. Per exemple, fa 30 anys la majoria dels catalans (65%) veien amb bons ulls posar límits a l'arribada de persones migrants, i tot i que actualment encara hi ha un 44% de la població que opina de la mateixa manera, aquest percentatge ha baixat significativament.

"La immigració no sembla ser una preocupació de la ciutadania, que s’hi mostraria majoritàriament d’acord", afirma l'estudi. De fet, el percentatge de persones que expressen el seu desacord amb la convivència amb persones d'origen divers és significativament més baix que el del 2003: aleshores un terç de la població catalana major d’edat s'oposava a la immigració i actualment la xifra cau fins al 22%. Amb tot, l'informe corrobora que el diferencial entre aleshores i ara és l'augment de respostes neutres (és a dir, no tenen cap opinió, ni positiva ni negativa), que actualment ja se situa al 15,6%.

El sondeig, que s'ha elaborat a partir de 1.200 enquestes presencials que es van fer la tardor de l'any passat, també recull opinions relacionades amb situacions que poden associar-se a la immigració. Per exemple, gairebé ningú (4%) considera greu tenir un veí immigrant –una opinió que ha augmentat 10 punts en comparació a principis de segle– i la majoria (73%) tampoc veu cap inconvenient en tenir una mesquita prop de casa. El 2007, l'última edició en què es va fer aquesta pregunta, la meitat de la població sí que hi veia algun problema. De la mateixa manera, també ha augmentat el nombre de catalans que consideren que les accions violentes contra les persones migrants mai estan justificades –tot i que un 12% encara hi estan d'acord–, i gairebé tots els enquestats (94%) valoren favorablement la possibilitat de tenir un cap d'un altre origen a la feina.

De motius econòmics a culturals

Els motius que donen els enquestats que estan en contra de la immigració també han variat respecte a fa trenta anys. L'any 1992 la majoria (55%) de les respostes corresponien al fet que "prenen la feina dels d'aquí", un argument que actualment només esgrimeixen el 17% dels enquestats. Actualment, bona part dels catalans (35%) s'inclinen per motius culturals, com ara que "no accepten els nostres costums". En aquest sentit, també augmenten les respostes que assenyalen les diferències religioses com a raó principal, un percentatge que creix del 3% al 10% en les últimes tres dècades. Així, l'informe constata que les diferències culturals s'han convertit en les principals causes de rebuig a la immigració i els motius econòmics han passat a un segon pla.

La radiografia també constata que els catalans que es mostren més favorables a la immigració acostumen a ser dones menors de 50 anys amb estudis superiors, que se situen ideològicament a l’esquerra o centreesquerra. La majoria recorden haver votat la CUP o En Comú Podem a les eleccions autonòmiques de l’any passat. En canvi, aquells que es mostren contraris a la immigració solen ser homes de més de 64 anys o dones de més de 49 anys, amb estudis secundaris o inferiors, que se situen a la dreta o centredreta i voten el PP, Vox o Cs.