Sis persones han mort en les últimes hores a la ruta canària, concretament en dues de les quatre piragües arribades a l'illa del Hierro amb 284 ocupants, entre els quals com a mínim 15 menors d'edat. L'any passat, segons el moviment Caminando Fronteras, la ruta atlàntica es va cobrar un miler de vides. La primera d'aquestes quatre embarcacions va arribar a La Restinga (a l'illa d'El Hierro) auxiliada per la Salvamar Adhara ahir al vespre amb 67 persones a bord, després de quatre dies de travessa des de Mauritània. La segona piragua va haver de ser rescatada a pocs quilòmetres de la costa i duia 74 persones. La tercera barcassa va tocar terra amb 81 homes, 12 dels quals van haver de ser evacuats a l'hospital, i la quarta embarcació també va haver de ser auxiliada fins a arribar al port.
Passar 14 mesos en una presó canària acusat, sense proves, de tràfic de persones
Iridia i Novact denuncien la indefensió dels migrants, adults i menors, que arriben a les Canàries
BarcelonaTan sols uns minuts després d’arribar a un port de les Canàries, a Ismael Ouattara el van tancar en una presó, acusat de traficar amb persones. Les mateixes persones amb què havia fet el trajecte de 17 dies entre la costa occidental africana i l’arxipèlag espanyol, entre elles la seva filla petita. Ouattara va ser identificat com el patró de la barca i va estar empresonat de manera preventiva 14 mesos, amb "l’única prova" del telèfon mòbil que duia a sobre. No va ser fins tres anys després que la seva causa va ser arxivada per falta de proves que l’incriminessin ni l’identifiquessin com el patró de la barca. Durant el temps que va estar tancat no va tenir cap assessorament jurídic ni assistència en el seu idioma per explicar-li quines eren exactament les acusacions. També el van separar de la seva filla, amb tot el dolor afegit que això suposa sobre la incertesa del seu estat.
Ouattara ha posat veu a les vulneracions de drets de les persones migrants a les Canàries, que han recollit en un informe coordinat per les ONG catalanes Novact i Irídia. L’estudi s’ha presentat a Barcelona i constata les deficiències en els sistemes d’identificació dels migrants als centres d’acollida i en la desprotecció que pateixen les criatures i adolescents, cosa que contradiu totes les convencions i lleis que reclamen una especial atenció per a aquest grup tan vulnerable.
El d’Ouattara, activista de drets humans i mediador cultural, és un cas que es repeteix sovint, segons denuncien les dues entitats, que recullen altres testimonis similars: la policia assenyala els migrants com a patrons de les embarcacions i, sense cap autorització judicial, els revisa el mòbil per intentar trobar contactes que els ajudin a reforçar les acusacions de tràfic il·lícit de persones. I tot i que molts acaben a la presó, els fets no són investigats, però reforcen la falsa creença que els migrants formen part de les màfies. Segons l’informe, però “rarament els conductors de les embarcacions estan associats a grups delictius organitzats” sinó que són persones que també emigren per buscar una vida millor.
Sense atenció a la infància
D’aquest tractament no se n’escapen ni els adolescents ni les criatures. Les entitats tornen a denunciar la falta de personal especialitzat a atendre la infància en els dispositius d’acollida i assenyalen que els errors en la identificació fa que molts d’aquests menors acabin als Centres d’Atenció Temporal per a Estrangers (CATE). En aquests centres no es permet la presència de personal d'Unicef i només el de Save the Children pot entrar-hi si és requerit per la Policia Nacional. I tot i que són locals dissenyats perquè en 72 hores es faci la identificació dels migrants, segons Leticia Marthe, de la Xarxa de Solidaritat de Lanzarote, “és difícil saber quant de temps hi passen”. Com a mínim, 15 nois menors d’edat són a les presons acusats de ser els patrons de les embarcacions.
Les detencions de migrants arribats per via marítima de manera irregular s’han gairebé quadruplicat des del 2018, segons les dades presentades, i segons les entitats la tendència respon a “una lògica de criminalització i de càstig” de les persones migrants.
A partir de l’examen de les sentències judicials d’aquests detinguts que fa l’advocat de Càritas Daniel Arencibia, es conclou l’alt percentatge de conformitats que hi ha. Concretament, 7 de cada 10 causes acaben amb una sentència condemnatòria per un pacte entre la fiscalia i l’acusat, però per a les dues entitats aquest fet evidencia la “inseguretat jurídica” dels migrants: de la indefensió per les dificultats d’accedir a un advocat a l’aïllament o l’ús sistemàtic de les presons preventives com a mesura cautelar, que no es va fer servir, per exemple, per als refugiats ucraïnesos. “A la presó hi ha massa gent que va signar conformitat perquè estaven cansats i no tenien defensa i al final saben que s’estalviaran el temps d’espera d’un judici. Firmen perquè creuen que tenen més tranquil·litat”, ha indicat Ouattara.