La majoria dels demandants d'asil reben l'autorització: qui són els passatgers del Prat?

MartorellUna quarantena de passatgers amb passaport libanès d'origen palestí d'un vol xàrter procedent del Caire va arribar dilluns passat a l'aeroport del Prat en una escala tècnica i va demanar asil. A hores d'ara, ja només en queden quatre a les instal·lacions, a l'espera de poder fer l'entrevista que inicia els tràmits, mentre que als que se'ls ha acceptat a tràmit ja són atesos pels serveis de la Creu Roja.

Un grup de 39 persones procedents del Caire i amb destinació a Bogotà i Quito han aprofitat una escala tècnica a l'aeroport de Barcelona per baixar de l'avió xàrter i sol·licitar asil internacional, una figura reconeguda internacionalment per la Convenció de Ginebra del 1951 i que a Espanya es regula en una llei del 2009 per protegir les persones perseguides als seus països per diferents motius (raça, religió, opinió, orientació sexual, nacionalitat).

A Espanya es pot demanar asil per diferents vies, tot i que la majoria es produeixen un cop el sol·licitant és a dins del territori i en frontera, com és el cas del Prat. El 2019, l'últim any sense pandèmia, es van registrar 118.446 peticions, més del doble que l'anterior exercici, de les quals el 91% corresponen a demandes fetes dins de territori.

Helena Martínez, advocada del torn d'ofici del Col·legi d'Advocats de Barcelona, explica que, després d'un primer moment de col·lapse a principis de setmana per la gran demanda inesperada de peticions, es va reforçar el personal encarregat de fer les entrevistes i a hores d'ara només queden una desena de persones esperant que els arribi el torn per iniciar el tràmit, que consisteix en una entrevista per explicar els seus motius d'asil. El grup que està pendent de l'entrevista són persones que viatjaven soles, ja que s'ha donat prioritat a les persones més vulnerables, com les famílies amb criatures o amb persones grans.

Tots els demandants han estat en unes dependències policials i d'accés restringit que hi ha a la terminal T1 de l'aeroport, habilitades amb serveis bàsics de llits, dutxes i lavabos. En cap cas han estat detinguts ni privats de llibertat, ja que no han comès cap infracció legal i sempre han tingut la possibilitat de continuar el seu camí cap a les destinacions finals de Colòmbia o l'Equador.

Són palestins amb passaport libanès que viuen en camps de refugiats als afores de Beirut. Al Líban hi viuen mig milió de palestins refugiats (el 10% del cens) en condicions molt precàries, sense poder tenir accés a drets i serveis bàsics, cosa que els fa especialment vulnerables i els obliga a sobreviure per l'ajut de la UNRWA, l'agència de les Nacions Unides per a refugiats palestins. Entre el grup del Prat hi ha menors d'edat i una dona de 90 anys, que va ser traslladada a un hospital per donar-li atenció mèdica.

Helena Martínez, que ha donat assistència a una família amb fills de vuit, onze i tretze anys, relata que han al·legat que al Líban malviuen en condicions infrahumanes, que són víctimes de discriminacions per raó de nacionalitat, religió (sunnites en un país de majoria xiïtes) i que tenen barrat l'exercici de fins a 39 professions. Segons l'advocada, els seus representants han explicat que la situació s'ha complicat encara més arran de la mortífera explosió al port de Beirut, l'agost del 2020, perquè les màfies i els grups criminals han pres el control dels camps de refugiats i amenacen i extorsionen les famílies.

Per exemple, aquesta família –continua la lletrada– va decidir marxar del país, i per fer-ho va haver de vendre totes les seves pertinences. "Han hagut de fer un enorme esforç econòmic", diu Martínez. De Beirut, la família va passar a Addis Abeba, la capital d'Etiòpia, per després viatjar cap a Egipte i poder agafar el vol xàrter amb escala a Barcelona. "Expliquen que no hi veien futur, que al Líban els tracten com els pàries de la societat".

La llei marca que, un cop els sol·licitants han presentat la seva demanda a frontera, l'administració té quatre dies per respondre si l'admet o no. En el cas que la resposta sigui negativa (que es denegui la petició o ni sigui admesa a tràmit), els afectats són tornats al seu país d'origen. Però en el cas dels de l'aeroport podrien continuar el seu camí fins a la destinació d'origen. Si la demanda s'accepta o s'admet a tràmit, podran sortir de les instal·lacions aeroportuàries i esperar dins del territori espanyol la resolució final, que pot trigar mesos.

En aquest cas, la tramitació dels expedients s'ha fet complint tots els terminis i ara la majoria dels sol·licitants ja es troben dins del sistema de serveis socials, com qualsevol demandant d'asil, a l'espera que es resolgui definitivament la seva situació. Això encara podria durar mesos o fins i tot més d'un any, explica Anna Figueras, advocada de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR). Espanya té una de les taxes més baixes d'acceptació d'asil de la Unió Europea: 5% en els dos últims anys enfront del 33% de la mitjana comunitària. La majoria de demandants admesos són veneçolans.

De moment s'ha admès a tràmit la demanda de 35 dels demandants, que ara són atesos en un centre que la Creu Roja té a la població del Prat de Llobregat, confirma l'entitat, que és una de les que tenen encomanada pel govern espanyol l'assistència de serveis socials als sol·licitants de protecció, oferint-los habitatge, menjar o roba. La resta, quatre homes que viatgen sols, estan a l'espera de l'inici de l'entrevista per exposar els seus casos i es preveu que tinguin la mateixa reposta afirmativa i puguin deixar en breu l'aeroport.

Mentre esperen la resolució definitiva, en els pròxims sis mesos aquests sol·licitants no tindran autorització per treballar, però sí que podran accedir a cursos bàsics de formació per conèixer l'idioma.

Tant Helena Martínez com Figueras coincideixen en assenyalar que els demandants que han arribat al Prat ho han fet seguint tots els procediments legals, mentre que els passatgers que van aterrar a Palma estaven organitzats per simular una urgència mèdica i van aprofitar l'aterratge forçat per fugir corrents.

En aquest context, Figueras lamenta que migrants i demandants d'asil s'hagin de jugar la vida per fugir del seu país perquè cada cop els queden menys vies segures i legals. A més, assenyala que les sol·licituds en frontera són una via habitual, sobretot a l'aeroport de Madrid, que és una porta d'entrada internacional molt utilitzada per ciutadans colombians durant els anys durs de la guerra.